Vés al contingut

Preludi op. 28, núm. 16 (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalPreludi op. 28, núm. 16
Títol originalPrélude, en si bémol mineur, pour piano (fr) Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalpreludi Modifica el valor a Wikidata
TonalitatSi bemoll menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Creació1838 ↔ 1839 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepreludi Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 107
catàleg Chomiński C 181 Modifica el valor a Wikidata
Part de24 Preludis op. 28 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9961854d-24c8-342d-b6a1-8200a0ca8946 Allmusic: mc0002468290 Modifica el valor a Wikidata
Primers compassos del "Preludi núm. 16" de Chopin.

El "Preludi op. 28, núm. 16", el Preludi "Hades", de Frédéric Chopin,[1] és considerat com el més difícil dels preludis de Chopin.[2] Hans von Bülow anomenà aquest preludi amb el sobrenom "Hades". Va ser compost entre 1836 i 1839, i publicat el 1839. El va dedicar a Camille Pleyel que va encarregar l'obra, els Preludis op, 28 per 2.000 francs.[3]

El preludi s'obre amb sis acords, fortament accentuats, abans de passar a un passatge semblant a un impromptus a la mà dreta. Mentre que la mà dreta ha d'executar unes sis pàgines de semicorxeres en menys d'un minut, amb la indicació presto con fuoco, la dificultat principal està en la mà esquerra.[2] Vladimir von Pachmann, concertista de piano que destaca per les seves interpretacions del repertori de Chopin, va dir d'aquest preludi: "El setzè és el meu gran favorit! És el més grand tour de force de Chopin. És el més difícil de tots els preludis des del punt de vista tècnic, exceptuant possiblement el dinovè. En aquest cas, presto no és suficient. Cal interpretar-lo prestissimo, o, millor encara, vivacissimo. ".

Referències

[modifica]
  1. "Prelude, Op. 28, No. 16" Our Chopin. Retrieved 2014-12-10.
  2. 2,0 2,1 «ChopinMusic.net». Arxivat de l'original el 2013-09-05. [Consulta: 21 agost 2015].
  3. "Chopin in Paris" per Tad Szulc, De Capo Press 2000, pg 32. ISBN 0-306-80933-8