Premi Prudenci Bertrana de novel·la
(S'ha redirigit des de: Premi Prudenci Bertrana)
| Tipus | premi literari esdeveniment  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Prudenci Bertrana i Comte | ||
| Part de | Premis Literaris de Girona | ||
| Vigència | juny 1968 - | ||
| Freqüència | anual | ||
| Localització | Girona | ||
| Estat | Espanya | ||
| Llengua original | català | ||
| Conferit per | Fundació Prudenci Bertrana | ||
El premi Prudenci Bertrana de novel·la és un premi literari de novel·la en llengua catalana que forma part dels Premis Literaris de Girona. És atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana. A causa de les retallades, l'any 2013 el premi es va reduir de 42.000 a 30.000 euros, i la novel·la va passar a publicar-se al mes de novembre.[1] Les vendes de la novel·la guanyadora oscil·len aproximadament entre els 5.000 i els 10.000 exemplars.[2]
Història
[modifica]El premi va ser creat el 1968 com a reacció al premi Inmortal Ciudad de Gerona que havia convocat l'ajuntament franquista. Els primers tràmits els va realitzar el Centre Artístic, encara que les 150.000 pessetes de dotació del primer premi les van aportar 65 persones i 10 entitats. La primera cerimònia del premi es va celebrar l'1 de juny de 1968 al Teatre Municipal de Girona.[3]
Guanyadors
[modifica]- 1968: Manuel de Pedrolo per Estat d'excepció
- 1969: Avel·lí Artís-Gener per Prohibida l'evasió
- 1970: Vicenç Riera Llorca per Amb permís de l'enterramorts
- 1971: Terenci Moix per Siro o la increada consciència de la raça
- 1972: Oriol Pi de Cabanyes per Oferiu flors als rebels que fracassaren
- 1973: Biel Mesquida per L'adolescent de sal
- 1974: Declarat desert pel jurat
- 1975: Baltasar Porcel per Cavalls cap a la fosca
- 1976: Quim Monzó per L'udol del griso al caire de les clavagueres
- 1977: Antoni-Lluc Ferrer per Dies d'ira a l'illa
- 1978: Lluís Fernández i González per L'anarquista nu
- 1979: Declarat desert pel jurat
- 1980: Carme Riera per Una primavera per a Domenico Guarini
- 1981: Lluís Racionero per Cercamon
- 1982: Josep Lluís Seguí i Rico per Biografia de J. L.
- 1983: Jaume Cabré per Fra Junoy o l'agonia dels sons
- 1984: Joaquim Soler per Cambra de bany
- 1985: Declarat desert pel jurat
- 1986: Ferran Cremades per Hotel Àfrica
- 1987: Declarat desert pel jurat
- 1988: Declarat desert pel jurat
- 1989: Jaume Melendres i Joan Abellan per La dona sense atributs
- 1990: Josep Lozano per Ofidi
- 1991: Maria Antònia Oliver per Joana E.
- 1992: Jaume Cabré per Senyoria
- 1993: Sergi Pàmies per L'instint
- 1994: Ramon Solsona per Les hores detingudes
- 1995: Maria Mercè Marçal per La passió segons Renée Vivien
- 1996: Antoni Marí per El camí de Vincennes
- 1997: Baltasar Porcel per Ulises a alta mar
- 1998: Imma Monsó per Com unes vacances
- 1999: Martí Domínguez per El secret de Goethe
- 2000: Lluís-Anton Baulenas per La felicitat
- 2001: Vicenç Villatoro per La ciutat del fum
- 2002: Jordi Arbonès per Matèria fràgil
- 2003: Julià de Jòdar per L'home que va estimar Natàlia Vidal
- 2004: Declarat desert pel jurat
- 2005: Maria Barbal per País íntim
- 2006: Alfred Bosch per Inquisitio
- 2007: Declarat desert pel jurat
- 2008: Sílvia Soler per Petons de diumenge
- 2009: Màrius Carol per L'home dels pijames de seda
- 2010: Agnès Rotger i Nadia Ghulam per El secret del meu turbant
- 2011: David Cirici per I el món gira
- 2012: Patrícia Gabancho per La neta d'Adam[4][5][6]
- 2013: Iolanda Batallé per Faré tot el que tu vulguis[1]
- 2014: Antoni Pladevall per El dia que vaig fer vuit anys[7]
- 2015: Albert Villaró per La bíblia andorrana[8]
- 2016: Xevi Sala Puig per I ens vam menjar el món[9]
- 2017: David Nel·lo, per Melissa i Nicole[10]
- 2018: Maria Carme Roca, per El far[11]
- 2019: Montse Barderi, per La memòria de l'aigua[12]
- 2020: Núria Esponellà, per Ànima de tramuntana [13]
- 2021: Tània Juste, per Amor a l'art[14]
- 2022: Martí Gironell per El fabricant de records[15]
- 2023: Jordi Solé per L'any que vaig estimar Ava Gardner[16]
- 2024: Pilar Rahola per Cornèlius, l’almogàver
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Iolanda Batallé guanya el 46è Prudenci Bertrana amb la història d'una esposa que descobreix el desig amb un desconegut». 324.cat, 28-09-2012. [Consulta: 28 setembre 2013].
- ↑ Bagué, Gerard «El Bertrana espera una gran novel·la». Ara Comarques Gironines, 17-09-2015, pp. 4-5 [Consulta: 17 setembre 2015].
- ↑ Pastells, Josep «“Vergonya eterna per a qui menysprea el propi idioma”». Ara Comarques Gironines, 17-09-2015, p. 5 [Consulta: 17 setembre 2015].
- ↑ «Patrícia Gabancho i Vicent Sanchis guanyen els premis Prudenci Bertrana de novel·la i Carles Rahola d'assaig». 324.cat, 28-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ «Patrícia Gabancho guanya el Prudenci Bertrana amb la seva primera obra de ficció». Vilaweb.cat, 27-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ «Patrícia Gabancho guanya el premi Prudenci Bertrana». Ara.cat, 27-09-2012. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ «L'osonenc Antoni Pladevall guanya el 47è Prudenci Bertrana amb unes memòries novel·lades de la seva infantesa rural». Vilaweb. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2015. [Consulta: 19 setembre 2014].
- ↑ Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d'Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
- ↑ «Una novel·la del gironí Xevi Sala sobre els ideals rep el premi Bertrana». Diari de Girona, 22-09-2016. Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ Serra, Montserrat. «David Nel·lo, premi Prudenci Bertrana, i Montserrat Tura, premi Carles Rahola d'assaig». Vilaweb, 21-09-2017. [Consulta: 22 setembre 2017].
- ↑ «Maria Carme Roca gana el Bertrana con la novela El far». El País, 20-09-2018 [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ «Montse Barderi, premi Prudenci Bertrana 2019». La República, 18-10-2019 [Consulta: 29 juny 2022].
- ↑ «Núria Esponellà, premio Prudenci Bertrana por una novela que se plantea el sentido de la vida» (en castellà), 25-06-2020. [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Els premis literaris de Girona premien una novel·la de Tània Juste i la poesia de Susanna Rafart». Vilaweb, 22-06-2021 [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ «Gironell, Gual i Esculies guanyen els premis literaris de Girona». La Vanguardia, 15-06-2022 [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ Puigdevall, Ponç. «‘L’any que vaig estimar Ava Gardner’ de Jordi Solé: un cas de populisme literari que ha guanyat el Premi Prudenci Bertrana de novel·la», 07-10-2023. [Consulta: 14 maig 2024].