Antoni Marí i Muñoz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1944  (79/80 anys)Eivissa (Balears) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, professor d'universitat, crític d'art, poeta, assagista |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra |
| Gènere | Poesia i assaig |
Antoni Marí Muñoz (Eivissa, 1944) és un escriptor, crític d'art i professor universitari eivissenc. És especialista en estètica i teoria de l'art.[1] Conrea diferents gèneres literaris entre els quals destaca sobretot l'assaig, la poesia i la novel·la. Ha estat guardonat amb diversos premis.[1] La seva creació literària es mou entre la poesia, l'assaig i la novel·la.
Biografia
[modifica]El 1979 va publicar el primer llibre de poemes, titulat El preludi (1979), i el 1988 el recull d'assajos La voluntat expressiva (1988), que porta a terme la seva idea de gènere, seguit de Formes de l'individualisme (1994). En la seva primera novel·la, El vas de plata (1991), parla de la seva adolescència, i a El camí de Vincennes (1995) ens ofereix la seva particular interpretació de l'amistat entre Rousseau i Diderot. A Entspringen (2000), reflexiona sobre la recerca en la identitat i la memòria. El 2003 va tornar a la poesia amb Tríptic des Jondal (2003) i el 2004, a l'assaig amb La vida dels sentits. Ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or (1988 i 1994), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1988), i el Premi de la Crítica de poesia catalana per Un viatge d'hivern, entre altres.[2]
És llicenciat en filosofia i lletres. Entre els anys 1979 i 1989 va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i és llavors quan se centrà en la que després serà la seua especialitat: l'estudi de les idees estètiques. És un escriptor prolífic, ja que s'ha dedicat a molts gèneres literaris; publicà el seu primer llibre l'any 1979, El preludi, un llibre de poemes.
En l'actualitat, Antoni Marí és catedràtic de teoria de l'art a la Universitat Pompeu Fabra, continua creant històries i poemes a més de dur a terme una intens treball com a conferenciant i crític d'art. Les seves obres li han suposat premis tan prestigiosos com el de la Crítica Serra d'Or, el Ciutat de Barcelona o el Prudenci Bertrana de novel·la. A més, és director d'una col·lecció de poesia anomenada "Textos sagrados", de Tusquets Editors.
- Poesia
- El preludi. Barcelona: Quaderns Crema, 1979; Barcelona: Edicions 62, 2000.
- Un viatge d'hivern. Barcelona: Edicions 62, 1989.
- El desert. Barcelona: Edicions 62, 1997.
- Poemes. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2000.
- Tríptic des Jondal. Barcelona: Angle, 2003.
- Han vingut uns amics. Barcelona: Tusquets, 2010.
- Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic. Barcelona: Quaderns Crema, 2019.
- Novel·la
- El camí de Vincennes. Barcelona: Edicions 62, 1995.
- Entspringen. Barcelona: Edicions 62, 2000.
- Llibre d'absències. Barcelona: Tusquets, 2012.
- Narrativa breu
- El vas de plata. Barcelona: Edicions 62, 1991.
- Assaig o crítica literària
- L'home del geni. Barcelona: Edicions 62, 1984
- La voluntat expressiva. Barcelona: La Magrana, 1988.
- Formes de l'individualisme. València: Tres i Quatre, 1994.
- El entusiasmo y la quietud. Antología del Romanticismo alemán. Barcelona: Tusquets, 1998.
- Tàpies, certeses sentides. València: Universitat de València, 2003.
- La vida dels sentits. Barcelona: Angle, 2004.
- L'esplendor de la ruïna. Barcelona: Fundació Caixa Catalunya, 2005.
- La imaginació noucentista. Barcelona: Angle, 2009.
- El conflicte de les aparences. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2016.
- Siete aproximaciones a María Zambrano y un acercamiento. Barcelona: Sd edicions, 2016.
- Crítica Serra d'Or d'assaig (1984): L'home de geni.
- Crítica Serra d'Or d'assaig (1988): La voluntat expressiva.
- Premi de la crítica (poesia catalana) (1989): Un viatge d'hivern.
- Premi Nacional de Literatura Catalana (assaig) (1991): La voluntat expressiva.
- Premi Ciutat de Barcelona (1992): El vas de plata.
- Premi de la Crítica Serra d'Or (narrativa) (1992): El vas de plata.
- Premi de la Crítica Serra d'Or (assaig) (1994): Formes de l'individualisme.
- Premi de la Crítica Serra d'Or (novel·la) (1995): El camí de Vicennes.
- Premi Prudenci Bertrana de novel·la (1995): El camí de Vicennes.
- Premi Cavall Verd (1998): El desert.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Marí a escriptors.cat
- ↑ «Antoni Marí i Muñoz». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].
- ↑ «Antoni Marí». escriptors.cat. Arxivat de l'original el 2013-08-27. [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑ «Antoni Marí- premis». escriptors.cat.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Maria Mercè Marçal i Serra La passió segons René Vivien |
Premi Prudenci Bertrana de novel·la 1996 |
Succeït per: Baltasar Porcel i Pujol Ulisses a alta mar |
- Persones vives
- Assagistes balears
- Crítics d'art de l'àmbit catalanoparlant
- Crítics d'art espanyols
- Escriptors eivissencs contemporanis en català
- Novel·listes balears en català
- Poetes eivissencs en català
- Eivissencs de la ciutat d'Eivissa
- Poetes balears contemporanis
- Naixements del 1944
- Professors de la Universitat Pompeu Fabra
- Premis Crítica Serra d'Or