Premi de Literatura de la Unió Europea

Premi de Literatura de la Unió Europea
Tipus	premi literari
Vigència	2009 -
Presentador	EUPL Consortium: European and International Booksellers Federation (EIBF), European Writers' Council (EWC), Federation of European Publishers (FEP)
Conferit per	Unió Europea
Guanyador	Pavol Rankov (2009); Paulus Hochgatterer (2009); Dulce Maria Cardoso (2009); Carl Frode Tiller (2009); Jacek Dukaj, Per l'obra Lód (2009); Karen Gillece (2009); Daniele Del Giudice (2009); Noémi Szécsi (2009); Emmanuelle Pagano (2009); Helena Henschen (2009); Laura Sintija Černiauskaitė, Per l'obra Kvėpavimas į marmurą (2009); Adda Djørup (2010); Myrto Azina Chronides (2010); Riku Korhonen (2010); Goce Smilevski (2010); Răzvan Rădulescu (2010); Peter Terrin (2010); Nataša Kramberger (2010); Jean Back (2010); Tiit Aleksejev (2010); Raquel Martínez-Gómez (2010); Iris Hanika (2010); Kostas Hatziantoniou (2011); Iren Nigg (2011); Jelena Lengold (2011); Tomáš Zmeškal (2011); Adam Foulds (2011); Immanuel Mifsud (2011); Rodaan al-Galidi (2011); Ófeigur Sigurðsson (2011); Kalin Terziyski (2011); Çiler İlhan (2011); Andrej Nikolaidis (2011); Inga Žolude (2011); Gunstein Bakke (2012); Emanuele Trevi (2012); Afonso Cruz (2012); Giedra Radvilavičiūtė (2012); Sara Mannheimer (2012); Kevin Barry, Per l'obra City of Bohane (2012); Laurence Plazenet (2012); Jana Beňová (2012); Piotr Paziński (2012); Tullio Forgiarini (2013); Gabriela Babnik (2013); Cristian Crusat (2013); Ioana Pârvulescu (2013); Katri Lipson (2013); Lidija Dimkovska (2013); Emilios Solomou (2013); Kristian Bang Foss (2013); Meelis Friedenthal (2013); Isabelle Wéry (2013); Marica Bodrožić (2013); Uglješa Šajtinac (2014); Irene Solà Sàez (2020); Iva Pezuashvili (en) (2022); Martina Vidaić (en) (2023)
Lloc web	euprizeliterature.eu

El Premi de Literatura de la Unió Europea és un premi literari de la Unió Europea establert en 2009.^[1]^[2] Els guanyadors obtenen 5.000 € i suport per a la promoció dels seus llibres.^[1] L'any 2020, Irene Solà fou la primera escriptora en llengua catalana a guanyar el premi.^[3]

Guanyadors

2009

Àustria: Paulus Hochgatterer, Die Suesse des Lebens
Croàcia: Mila Pavićević, Djevojčica od leda i druge bajke
França: Emmanuelle Pagano, Les Adolescents troglodytes
Hongria: Szécsi Noémi, Kommunista Monte Cristo
Irlanda: Karen Gillece, Longshore Drift
Itàlia: Daniele Del Giudice, Orizzonte mobile
Lituània: Laura Sintija Cerniauskaité, Kvėpavimas į marmurą
Noruega: Carl Frode Tiller, Innsirkling
Polònia: Jacek Dukaj, Lód
Portugal: Dulce Maria Cardoso, Os Meus Sentimentos
Eslovàquia: Pavol Rankov, Stalo sa prvého septembra
Suècia: Helena Henschen, I skuggan av ett brott

2010

Bèlgica: Peter Terrin, De Bewaker
Xipre: Myrto Azina Chronides, To Peirama
Dinamarca: Adda Djørup, Den mindste modstand
Estònia: Tiit Aleksejev, Palveränd
Finlàndia: Riku Korhonen, Lääkäriromaani
Alemanya: Iris Hanika, Das Eigentliche
Luxemburg: Jean Back, Amateur
Romania: Răzvan Rădulescu, Teodosie cel Mic
Eslovènia: Nataša Kramberger, Nebesa v robidah: roman v zgodbah
Espanya: Raquel Martínez-Gómez, Sombras de unicornio
Macedònia del Nord: Goce Smilevski, Сестрата на Зигмунд Фројд

2011

Bulgària: Kalin Terziyski, Има ли кой да ви обича
Txèquia: Tomáš Zmeškal, Milostný dopis klínovým písmem
Grècia: Kostas Hatziantoniou, Agrigento
Islàndia: Ófeigur Sigurðsson, Jon
Letònia: Inga Zolude, Mierinājums Ādama kokam
Liechtenstein: Iren Nigg, Man wortet sich die Orte selbst
Malta: Immanuel Mifsud, Fl-Isem tal-Missier (tal-iben)
Montenegro: Andrej Nikolaidis, Sin
Països Baixos: Rodaan Al Galidi, De autist en de postduif
Sèrbia: Jelena Lengold, Vašarski Mađioničar
Turquia: Çiler İlhan, Sürgün
Regne Unit: Adam Foulds, The Quickening Maze

2012

Àustria: Anna Kim, Die gefrorene Zeit
Croàcia: Lada Žigo, Rulet
França: Laurence Plazenet, L'amour Seul
Hongria: Viktor Horváth, Török Tükör
Irlanda: Kevin Barry, City of Bohane
Itàlia: Emanuele Trevi, Qualcosa di Scritto
Lituània: Giedra Radvilavičiūtė, Šiąnakt aš miegosiu prie sienos
Noruega: Gunstein Bakke, Maud og Aud: Ein Roman om Trafikk
Polònia: Piotr Paziński, Pensjonat
Portugal: Afonso Cruz, A Boneca de Kokoschka
Eslovàquia: Jana Beňová, Cafe Hyena: Plán odprevádzania
Suècia: Sara Mannheimer, Handlingen

2013

Bèlgica: Isabelle Wéry, Marilyn Désossée
Bòsnia i Hercegovina: Faruk Šehić, Knjiga o Uni
Xipre: Emilios Solomou, Hμερολóγιο μιας απιστίας
Dinamarca: Kristian Bang Foss, Døden kører audi
Estònia: Meelis Friedenthal, Mesilased
Finlàndia: Katri Lipson, Jäätelökauppias
Alemanya: Marica Bodrožić, Kirschholz und alte Gefühle
Luxemburg: Tullio Forgiarini, Amok – Eng Lëtzebuerger Liebeschronik
Macedònia del Nord: Lidija Dimkovska, РЕЗЕРВЕН ЖИВОТ
Romania: Ioana Pârvulescu, Viaţa începe vineri
Eslovènia: Gabriela Babnik, Sušna doba
Espanya: Cristian Crusat, Breve teoría del viaje y el desierto

2014

Albània: Ben Blushi, Otello, Arapi i Vlorës
Bulgària: Milen Ruskov, Възвишение
Txèquia: Jan Němec, Dějiny světla
Grècia: Makis Tsitas, Μάρτυς μου ο Θεός
Islàndia: Oddný Eir, Jarðnæði
Letònia: Jānis Joņevs, (Jelgava 94
Liechtenstein: Armin Öhri, Die dunkle Muse: Historischer Kriminalroman
Malta: Pierre J. Mejlak, Dak li l-Lejl Iħallik Tgħid
Montenegro: Ognjen Spahić, Puna glava radosti (Head Full of Joy)
Països Baixos: Marente de Moor, De Nederlandse maagd
Sèrbia: Uglješa Šajtinac, Sasvim skromni darovi
Turquia: Birgül Oğuz, Hah
Regne Unit: Evie Wyld, All The Birds, Singing

2015

Àustria: Carolina Schutti, Einmal muss ich über weiches Gras gelaufen sein
Croàcia: Luka Bekavac, Viljevo
França: Gaëlle Josse, Le dernier gardien d'Ellis Island
Hongria: Edina Szvoren, Nincs, és ne is legyen
Irlanda: Donal Ryan, The Spinning Heart
Itàlia: Lorenzo Amurri, Apnea
Lituània: Undinė Radzevičiūtė, Žuvys ir drakonai
Noruega: Ida Hegazi Høyer, Unnskyld
Polònia: Magdalena Parys, Magik
Portugal: David Machado, Índice Médio de Felicidade
Eslovàquia: Svetlana Zuchova, Obrazy zo života M.
Suècia: Sara Stridsberg, Beckomberga - ode till min familj

2016

Bèlgica: Christophe Van Gerrewey, Op de Hoogte
Bòsnia i Hercegovina: Tanja Stupar-Trifunović
Xipre: Antonis Georgiou, Ένα Άλπουμ Ιστορίες
Dinamarca: Bjørn Rasmussen, Huden er det elastiske hylster der omgiver hele legemet
Estònia: Paavo Matsin, Gogoli disko
Finlàndia: Selja Ahava, Taivaalta tippuvat asiat
Alemanya: Benedict Wells, Vom Ende der Einsamkeit
Luxemburg: Gast Groeber, All Dag verstoppt en aneren
Romania: Claudiu M. Florian, Vârstele jocului. Strada Cetăţii.
Eslovènia: Jasmin B. Frelih, Na/pol
Espanya: Jesús Carrasco, La tierra que pisamos
Macedònia del Nord: Nenad Joldeski, Секој со своето езеро

2017

Albània: Rudi Erebara, Epika e yjeve të mëngjesit
Bulgària: Ina Vultchanova, Остров Крах
Txèquia: Bianca Bellová, Jezero
Grècia: Kallia Papadaki, Δενδρίτες
Islàndia: Halldóra K. Thoroddsen, Tvöfalt gler
Letònia: Osvalds Zebris, Gaiļu kalna ēnā
Malta: Walid Nabhan, L-Eżodu taċ-Ċikonji
Montenegro: Aleksandar Bečanović, Arcueil
Països Baixos: Jamal Ouariachi, Een Honger
Sèrbia: Darko Tuševljaković, Jaz
Turquia: Sine Ergün, Baştankara
Regne Unit: Sunjeev Sahota, The Year of the Runaways

2019

Àustria: Laura Freudenthaler, Geistergeschichte
Finlàndia: Piia Leino, Taivas
França: Sophie Daull, Au grand lavoir
Hongria: Réka Mán-Várhegyi, Mágneshegy
Geòrgia: Beqa Adamashvili, პროლოგი
Grècia: Nikos Chryssos, Καινούργια μέρα
Irlanda: Jan Carson, The Firestarters
Itàlia: Giovanni Dozzini, E Baboucar guidava la fila
Lituània: Daina Opolskaite, DIENŲ PIRAMIDĖS
Polònia: Marta Dzido, Frajda
Romania: Tatiana Țîbuleac, Grădina de sticlă
Eslovàquia: Ivana Dobrakovová, Matky a kamionisti
Ucraïna: Halya Shyyan, ЗА СПИНОЮ
Regne Unit: Melissa Harrison, All Among the Barley

2020

Bèlgica: Nathalie Skowronek, La carte des regrets
Bòsnia i Hercegovina: Lana Bastašić, Uhvati zeca (trad. al català: Atrapa la llebre)^[4]
Catalunya: Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla
Croàcia: Maša Kolanović, Poštovani kukci i druge jezive priče
Xipre: Σταύρος Χριστοδούλου (Stavros Christodoulou), Τη μέρα που πάγωσε ο ποταμός
Dinamarca: Asta Olivia Nordenhof, 'Penge på lommen'
Estònia: Mudlum (Made Luiga), Poola poisid
Alemanya: Matthias Nawrat, Der traurige Gast
Kosovo: Shpëtim Selmani, Libërthi i dashurisë
Luxemburg: Francis Kirps, Die Mutationen
Montenegro: Stefan Bošković, Ministar
Macedònia del Nord: Петар Андоновски (Petar Andonovski), Страв од варвари
Noruega: Maria Navarro Skaranger, Bok om sorg

2021

Aquesta és la llista de guanyadors del 2021.^[5]

Albània: Tom Kuka, Flama
Armènia: Aram Pachyan (Արամ Պաչյան), P/F
Bulgària: Georgi Bardarov (Георги Бърдаров), Absolvo te
Eslovènia: Anja Mugerli, Čebelja družina
Islàndia: Sigrún Pálsdóttir, Delluferðin
Letònia: Laura Vinogradova, Upe
Malta: Lara Calleja, Kissirtu kullimkien
Països Baixos: Gerda Blees, Wij zijn licht
Portugal: Frederico Pedreira, A Lição do Sonâmbulo
Sèrbia: Dejan Tiago Stanković, Zamalek
Suècia: Maxim Grigoriev, Europa
Tunísia: Amine Al Ghozzi (أمين الغزي), زندالي ليلة 14 جانفي 2011
Txèquia: Lucie Faulerová, Smrtholka

2022

En l'edició del 2022, l'organització del guardó va ser modificada de tal manera que d'aleshores en endavant es premiaria un sol autor i, a més, es farien cinc mencions especials.^[6]^[7]

Guanyador

Geòrgia: Iva Pezuashvili (ივა ფეზუაშვილი), ბუნკერი (bunk’eri)

Mencions especials

Bèlgica: Gaea Schoeters, Trofee
Bòsnia i Hercegovina: Slađana Nina Perković, U jarku
Irlanda: Tadhg Mac Dhonnagáin, Madame Lazare
Espanya: Jacobo Bergareche, Los días perfectos
Ucraïna: Yevhenia Kuznietsova (Євгенія Кузнєцова), Спитайте Мієчку (Spytajte Miječku)

2023

Aquesta és la llista de guardonats del 2023.^[8]

Guanyadora

Croàcia: Martina Vidaić, Stjenice

Mencions especials

Xipre: Hari N. Spanou (Χάρη Ν. Σπανού), Φυλάκιο (Fylákio)
Estònia: Tõnis Tootsen, Ahvide pasteet. Ühe ahvi mälestusi ja mõtteid
Finlàndia: Iida Rauma, Hävitys
França: Maud Simonnot, L’heure des oiseaux
Kosovo: Ag Apolloni, Kësulëkuqja, përrallë për të rritur

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 www.euprizeliterature.eu
↑ «La première édition du prix de littérature de l'Union européenne met douze nouveaux talents européens à l'honneur» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
↑ «Irene Solà guanya el Premi de Literatura de la UE 2020 per 'Canto jo i la muntanya balla'», 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
↑ Lana Bastašić. Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis Ferrer. Edicions del Periscopi. 2020. ISBN 9788417339395
↑ «European Union Prize for Literature announces the 2021 laureates | EU Prize for Literature». euprizeliterature.eu. Arxivat de l'original el 2021-10-30. [Consulta: 23 maig 2021].
↑ «European Union Prize for Literature announces the 2022 winner and special mentions». euprizeliterature.eu. [Consulta: 29 abril 2022].
↑ «The Irish-language novel that caught the eye of 'the Eurovision for literature'». The Irish Times. [Consulta: 29 abril 2022].
↑ «2023 Nominees». eurpizeliterature.eu. [Consulta: 4 juliol 2023].

[:0-1] 1,0 ^1,1 www.euprizeliterature.eu

[2] «La première édition du prix de littérature de l'Union européenne met douze nouveaux talents européens à l'honneur» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].

[3] «Irene Solà guanya el Premi de Literatura de la UE 2020 per 'Canto jo i la muntanya balla'», 19-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].

[4] Lana Bastašić. Atrapa la llebre. Traducció de Pau Sanchis Ferrer. Edicions del Periscopi. 2020. ISBN 9788417339395

[5] «European Union Prize for Literature announces the 2021 laureates | EU Prize for Literature». euprizeliterature.eu. Arxivat de l'original el 2021-10-30. [Consulta: 23 maig 2021].

[6] «European Union Prize for Literature announces the 2022 winner and special mentions». euprizeliterature.eu. [Consulta: 29 abril 2022].

[irishtimes.com-7] «The Irish-language novel that caught the eye of 'the Eurovision for literature'». The Irish Times. [Consulta: 29 abril 2022].

[8] «2023 Nominees». eurpizeliterature.eu. [Consulta: 4 juliol 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]