Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell
Tipus | guardó | ||
---|---|---|---|
Vigència | 1971 - | ||
Estat | Espanya | ||
Conferit per | Acadèmia de Belles Arts de Sabadell | ||
El Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell fou un guardó teatral, creat l'any 1971 per l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, per tal d'estimular la creació de textos dramàtics en català. El seu origen cal buscar-lo en la forta activitat desenvolupada en aquella època per l'aula de teatre, dirigida per Francesc Ventura i Torres, d'aquesta entitat.
Va ser atorgat a Josep Maria Benet i Jornet per l'obra Berenàveu a les fosques. El jurat va estar format per Albert Boadella, Maria Aurèlia Capmany, Xavier Fàbregas, Feliu Formosa, Fabià Puigserver, Frederic Roda i Ricard Salvat. Actuà com a secretari Manuel Costa Fernández que ho era de l'entitat organitzadora.[1]
Es va concedir a l'obra Entraré de nit de Francesc Barceló Fortuny.[2] El jurat va estar format per les mateixes persones que en l'edició de 1971.[3]
Bibliografia
[modifica]- 1971. X.F. Xavier Fàbregas Surroca. El premi de teatre "ciutat de Sabadell". Barcelona: Serra d'Or, juny 1971, pàgina 61.
- 1972. P.F.G. Pere Font Grasa. I Premi de Teatre Ciutat de Sabadell. Sabadell: Sabadell, 09/02/1972, pàgines 1-2.
- 1972. P.F.G. Pere Font Grasa. El Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell para un mallorquín: Francesc Barceló Fortuny. Sabadell: Sabadell, 07/07/1972, pàgines 1-2.
- 1972. Taulé-Viñas. Sabadell: El Premi de Teatre Català Ciutat de Sabadell al mallorquín Francesc Barceló Fortuny. Barcelona: La Vanguardia, 08/07/1972, pàgina 44.
- 2007. Francesc Ventura. L'Aula de Teatre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (dins Sala Tres. 1972-1979. En la ruta de l'art alternatiu a Catalunya. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell. ISBN 978-84-87221-57-6.
Referències
[modifica]- ↑ Daniel Casals i Martorell. "En totes direccions" (1971) de Ràdio Barcelona: resistència de la llengua catalana en la radiodifusió del tardofranquisme. Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p.93.
- ↑ Conegut també com a Xesc Barceló[Enllaç no actiu]
- ↑ «D'Efak: «Sempre enyoraré els anys que he viscut a Can Puigjaner»». Arxivat de l'original el 2017-01-02. [Consulta: 1r gener 2017].