Presa de Ríbinsk
Aparença
Presa de Ríbinsk | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Central hidroelèctrica, presa d'aigua i punt de referència | |||
Part de | Volga-Kama cascade (en) | |||
Construcció | 1935 | |||
Obertura | 1955 | |||
Alçada | 27 m | |||
Longitud | 524 m | |||
Embassament | ||||
Nom | embassament de Ríbinsk | |||
Altitud | 102 m | |||
Profunditat | 28 m | |||
Superfície | 4.580 km² | |||
Afluent | Volga ,Postnaya (en) ,Rodilovka (en) ,Ild (en) ,Xeksnà ,Riu Suda ,Sogozha (en) ,Sit (en) ,Iskra (en) ,Keroma (en) ,Kesma (en) ,Keshtoma (en) ,Kisovka (en) ,Kolodenka (en) ,Kongora (en) ,Kudasha (en) ,Lam (en) ,Myaksa (en) ,Nelaza (en) ,Pechevka (en) ,Renya (en) ,Syobla (en) ,Soga (en) ,Sutka (en) ,Tatyanka (en) ,Ulomka (en) ,Ukhra (en) ,Sharitsa (en) ,Sharma (en) ,Shumarovka (en) ,Chesnava (en) ,Matkoma (en) ,Syroverka (en) ,Volgotnya (en) ,Volya (en) ,Ega (en) ,Ivanovsky (en) ,Ilmeza (en) ,Kipenka (en) ,Kormitsa (en) ,Koshta (en) ,Latka (en) ,Maly Yuzhok (en) ,Muzga (en) ,Nadoksa (en) ,Nakhta (en) ,Podzagorskaya (en) ,Sorenzha (en) ,Sudbitsa (en) ,Udrusa (en) ,Kharenets (en) ,Chistovka (en) ,Yuga (en) ,Choga (en) | |||
Efluent | Volga | |||
Conca hidrogràfica | conca del Volga | |||
Volum | 25.400 hm³ | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Ríbinsk (Rússia) | |||
Localització | Volga | |||
Banyat per | Volga | |||
| ||||
Objecte del patrimoni cultural de Rússia d'importància regional | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | RusHydro (en) | |||
Gestor/operador | RusHydro (en) | |||
Potència | 386,4 MW | |||
La presa de Ríbinsk és una presa d'aigua per a la producció d'energia que forma l'embassament de Ríbinsk, informalment conegut també com a Mar de Ríbinsk, alimentat pel riu Volga i els seus afluents Xeksnà i Mologa. Es troba als territoris de les províncies de Tver, Vólogd i Iaroslavl.
Ocupa una superfície de 4580 km² amb una fondària mitjana de 5,6 m i cubica 25,4 km3. La seva altitud és de 102,4 m.
Quan es va construir l'any 1932 era la més gran del món.[1] Es va omplir des de 1941 fins al 1947. Amb la seva creació va caldre reassentar 150.000 persones.
Referències
[modifica]- ↑ Paul R. Josephson. Industrialized Nature: Brute Force Technology and the Transformation of the Natural World. Island Press, 2002. ISBN 1-55963-777-3. Page 31.