Presbiteri de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà
Presbiteri de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Rectoria | |||
Arquitecte | François-Léon Benouville | |||
Construcció | 1899 | |||
Cronologia | ||||
1899 – 1900 | construcció | |||
2015 | demolició Motiu de destrucció: risc | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | Destruït | |||
Material | maó i pebble material (en) | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Perpinyà (Catalunya del Nord) | |||
Localització | 1 rue de l'Horloge 66000 | |||
| ||||
Activitat | ||||
Activitat | Casa dels clergues | |||
Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna | |||
Religió | catolicisme | |||
Gestor/operador | Bisbat de Perpinyà (1900-2014) Ajuntament de Perpinyà (2014-2015) | |||
El Presbiteri de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà fou un edifici religiós de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord). Annexat a la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà i considerat com a patrimoni local, fou construït el 1900 i enderrocat el desembre de 2015.
Història
[modifica]Els orígens del presbiteri es remunten a les darreries del segle xix, quan el 1898 Léon Bénouville —arquitecte diocesà de Perpinyà— va presentar un primer esborrany de projecte que tenia com a finalitat substituir l'antiga rectoria, que havia quedat obsoleta i massa antiquada. La seva intenció era reorganitzar l'àrea que envoltava la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà.[1][2] El pla d'aquest conjunt es conserva als Arxius Nacionals de França.[3]
Les tasques de construcció van començar l'octubre de 1899 i van finalitzar el 1900. No obstant això, les reconstruccions al voltant de la catedral no s'acabarien de completaran fins un gairebé un decenni després, l'any 1914. Per a la seva edificació es van utilitzar materials locals tals com maons i pedres de riu.[2]
Entrat el segle xxi, l'any 2014 el govern municipal va comprar l'edifici al bisbat de Perpinyà per 80.000€.[4] La seva condició estructural era considerada perillosa, tot presentant un risc imminent d'esfondrament[5] malgrat estar registrat com a 5bis (Patrimoni Local a Preservar) dins el Pla Sectorial de Protecció de la ciutat de Perpinyà (Plan du Secteur Sauvegardé de la ville de Perpignan).[6]
Finalment, fou enderrocat el 21 de desembre de 2015 —tot i l'oposició veïnal—per a construir un nou equipament amb una inversió de 3,5 milions d'euros.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Gastaldi, Nadine «Les archives nationales (Paris-Fontainebleau) : sources pour la connaissance du patrimoine bâti religieux, XIXe-XXe siècles» (en francès). In Situ. Revue des patrimoines, 11, 22-07-2009. DOI: 10.4000/insitu.4237. ISSN: 1630-7305.
- ↑ 2,0 2,1 Fonquernie, Laurent «Le presbytère de la cathédrale de Perpignan» (en francès). Institut du Grenat, 26-02-2015 [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ Archives Nationales (en francès) Fonds de l'administration des Cultes [París], cote CP/F/19/7818.
- ↑ Marion, Julien; Clavaud, Guillaume «Perpignan : l'ancien presbytère sera bien détruit et remplacé» (en francès). L'Indépendant, 10-11-2015 [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ «Travaux d'office de mise en sécurité sur immeubles du Presbytère concernant le 1 rue de l'HORLOGE et le 7 rue RIBEIL» (en francès). centraledesmarches.com. Arxivat de l'original el 17 de febrer 2017. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ «Pla de salvaguarda i de valoració» (en català i francès). Ajuntament de Perpinyà. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2017. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ S, Z.; Tamon, M. «Perpignan : l'ancien presbytère du centre historique en cours de démolition» (en francès). France 3 Occitanie, 21-12-2015 [Consulta: 17 febrer 2017].