Vés al contingut

Pressupost de carboni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
"Vies d'emissió per a aconseguir l'Acord de París" per Stefan Rahmstorf. 2020.

Un pressupost de carboni, pressupost d'emissions, quota d'emissions o emissions permeses és el límit superior de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) que es poden emetre sense superar una temperatura mitjana global específica.[1][2][3] Un pressupost de carboni també pot estar associat amb objectius per a altres variables climàtiques relacionades, com el forçament radiatiu.

Els pressupostos glabals de carboni es calculen d'acord amb les emissions acumulades històriques de la combustió de combustibles fòssils, els processos industrials i els canvis en l'ús del sòl, però varien segons l'objectiu de temperatura global que es triï, la probabilitat de romandre per sota d'aquest objectiu i l'emissió d'altres gasos d'efecte d'hivernacle (GEI).[4][5] Els pressupostos d'emissions globals es poden dividir en pressupostos de carboni nacionals o per empresa, de manera que els països o organitzacions puguin establir objectius específics de mitigació del canvi climàtic. Els pressupostos de carboni són rellevants per a la mitigació del canvi climàtic perquè indiquen una quantitat finita de diòxid de carboni que es pot emetre amb el temps, abans de generar nivells perillosos d'escalfament global. El canvi en la temperatura global és independent de la ubicació geogràfica d'aquestes emissions i és en gran manera independent del moment en què es produeixen aquestes emissions.[6][7]

D'acord amb l'Informe especial de 2018 sobre l'escalfament global d'1,5 °C de l'IPCC, l'Institut de Recerca Mercator sobre els Béns Comuns Globals i el Canvi Climàtic estima que el pressupost de CO2 associat amb 1,5 °C d'escalfament s'esgotarà en 2028 si les emissions es mantenen en el nivell actual de finals de la dècada de 2010.[8] Més enllà d'un augment de temperatura d'1,5 °C, augmenta el risc de conseqüències duradores i irreversibles del canvi climàtic.[9]

Un pressupost d'emissions ha de distingir-se d'un objectiu d'emissions, ja que un objectiu d'emissions pot establir-se a nivell internacional o nacional d'acord amb objectius diferents d'una temperatura global específica. Això inclou objectius creats per la seva viabilitat política, en lloc d'objectius basats en evidència científica.[10]

Estimacions

[modifica]

La troballa d'una relació gairebé lineal entre l'augment de la temperatura global i les emissions acumulades de diòxid de carboni ha encoratjat l'estimació dels pressupostos d'emissions globals per a mantenir-se per sota de nivells perillosos d'escalfament.[7] Des del període preindustrial fins a 2011, ja s'han emès aproximadament 1.890 GtCO2 de CO 2 (GtCO2) a nivell mundial, i 2.050 GtCO2 fins a 2015.[11]

Les estimacions científiques dels pressupostos / quotes d'emissions globals restants difereixen àmpliament a causa de la varietat d'enfocaments metodològics i consideracions de llindars.[11] La majoria de les estimacions encara subestimen l'amplificació de la retroalimentació del canvi climàtic.[12][13][14][15]

Pressupostos nacionals de carboni

[modifica]

A la llum de les moltes diferències entre els diferents països, incloses, entre d'altres, la població, el nivell d'industrialització, les emissions històriques i les capacitats de mitigació, els científics han intentat assignar els pressupostos globals de carboni entre els països utilitzant mètodes que segueixen diversos principis dequitat.[16] Assignar pressupostos de carboni per estats és comparable a compartir l'esforç per reduir les emissions globals amb criteris d'igualtat. Molts autors han realitzat anàlisis quantitatives que assignen pressupostos de carboni,[17][18][19][3] sovint abordant simultàniament les disparitats a les emissions històriques de GEH entre nacions i altres indicadors. També s'han calculat pressupostos d'emissions nacionals "compatibles amb l'Acord de París" que quantifiquen la discrepància entre les reduccions d'emissions resultants de les vies de mitigació nacionals actuals i les necessàries per complir els compromisos de temperatura i equitat consagrats a l'Acord de París.[17]

Un principi comú que s'ha utilitzat per assignar pressupostos d'emissions globals a les nacions és el principi de responsabilitats comunes però diferenciades.[16] Aquest principi reconeix les contribucions històriques acumulades d'emissions a nivell estatal. Els països amb emissions més grans durant un període de temps establert (per exemple, des de l'era preindustrial fins al present) tenen més responsabilitats a l'hora de mitigar emissions. Per tant, els pressupostos nacionals d'emissions han de ser més petits que els que menys han contaminat en el passat. El concepte de responsabilitat històrica pel canvi climàtic ha prevalgut en la literatura des de principis de la dècada de 1990 [20][21] i és una part fonamental de l'arquitectura dels acords internacionals sobre canvi climàtic (la CMNUCC, el Protocol de Kyoto i l' Acord de París). En conseqüència, els països que tenen quantificades les emissions històriques acumulades tenen més responsabilitat a prendre les accions més contundents [22] i a ajudar els països en desenvolupament en els seus esforços de mitigació i adaptació al canvi climàtic . Aquest principi està reconegut en els acords internacionals i és part de les estratègies diplomàtiques dels països en desenvolupament, que necessiten un pressupost d'emissions més gran [23] per reduir la inequitat i assolir el desenvolupament sostenible.

Un altre principi d'equitat comú per calcular els pressupostos nacionals d'emissions és el principi "igualitari" . Aquest principi estipula que les persones han de tenir els mateixos drets a contaminar i, per tant, els pressupostos d'emissions s'han de distribuir proporcionalment segons les poblacions de cada país.[16] Per tant, alguns científics han argumentat l'ús de les emissions nacionals per càpita en els càlculs del pressupost nacional de carboni.[18][19][24] Aquest principi pot ser afavorit per nacions amb poblacions més grans o en creixement ràpid.[23]

Un tercer principi d'equitat que s'ha emprat en els càlculs del pressupost nacional considera la capacitat dels països per emprendre accions de mitigació del canvi climàtic. Aquest principi normalment es calcula a través del PIB per càpita.

Finalment, un quart principi d'equitat normalment utilitzat és el "dret al desenvolupament". És a dir, la quantitat de carboni que els països necessitarien per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, segons la seva situació actual. Aquest principi normalment es calcula a través de de l'Índex de Desenvolupament Humà o indicadors similars.

A Catalunya, la Llei Catalana de Canvi Climàtic[25] estableix que el Parlament ha d'aprobar, a proposta del Govern, els pressupostos de carboni fins a 2030 abans de finals de 2020 i els pressupostos de carboni entre el 2031 i el 2035 abans de finals de 2023. En cap cas els terminis s'han complert.[26][27]

Segons un estudi[28] del Grup sobre Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, el pressupost de carboni restant per a Catalunya, segons criteris de justícia climàtica, és d'aproximadament 210 MtCO₂. Si se segueix amb el mateix ritme d'emissions anuals, el pressupost de carboni restant per a Catalunya s'exhaurirà entre 2027 i 2030.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Meinshausen, Malte; Meinshausen, Nicolai; Hare, William; Allen, Myles R.; Frieler, Katja «Greenhouse-gas emission targets for limiting global warming to 2 °C». Nature, 458, 7242, 4-2009, pàg. 1158–1162. Bibcode: 2009Natur.458.1158M. DOI: 10.1038/nature08017. PMID: 19407799.
  2. ↑ Matthews, H Damon; Zickfeld, Kirsten; Knutti, Reto; Allen, Myles R «Focus on cumulative emissions, global carbon budgets and the implications for climate mitigation targets». Environmental Research Letters, 13, 1, 01-01-2018, pàg. 010201. Bibcode: 2018ERL....13a0201D. DOI: 10.1088/1748-9326/aa98c9.
  3. ↑ 3,0 3,1 Raupach, Michael R.; Davis, Steven J.; Peters, Glen P.; Jotzo, Frank; Canadell, Josep G. «Sharing a quota on cumulative carbon emissions». Nature Climate Change, 4, 10, 21-09-2014, pàg. 873–879. Bibcode: 2014NatCC...4..873R. DOI: 10.1038/nclimate2384.
  4. ↑ Friedlingstein, P.; Andrew, R. M.; Rogelj, J.; Raupach, M. R.; Canadell, J. G. «Persistent growth of CO 2 emissions and implications for reaching climate targets». Nature Geoscience, 7, 10, 10-2014, pàg. 709–715. Bibcode: 2014NatGe...7..709F. DOI: 10.1038/ngeo2248.
  5. ↑ Jackson. «2050 is too late – we must drastically cut emissions much sooner» (en anglès). The Conversation. [Consulta: 23 setembre 2019].
  6. ↑ Zickfeld, K.; Arora, V. K.; Gillett, N. P. «Is the climate response to CO emissions path dependent?». Geophysical Research Letters, 39, 5, 3-2012, pàg. n/a. Bibcode: 2012GeoRL..39.5703Z. DOI: 10.1029/2011gl050205.
  7. ↑ 7,0 7,1 Matthews, H. Damon; Gillett, Nathan P.; Stott, Peter A.; Zickfeld, Kirsten «The proportionality of global warming to cumulative carbon emissions». Nature, 459, 7248, 6-2009, pàg. 829–832. Bibcode: 2009Natur.459..829M. DOI: 10.1038/nature08047. PMID: 19516338.
  8. ↑ «CO2 countdown». Mercator Institute. [Consulta: 26 gener 2020].
  9. ↑ «Summary for Policymakers of IPCC Special Report on Global Warming of 1.5 °C approved by governments (citation Hans-Otto Pörtner, Co-Chair of IPCC Working Group II)». IPCC. [Consulta: 26 gener 2020].
  10. ↑ Babiker, Mustafa H.; Eckaus, Richard S. Climatic Change, 54, 4, 2002, pàg. 399–414. DOI: 10.1023/A:1016139500611.
  11. ↑ 11,0 11,1 Rogelj, Joeri; Schaeffer, Michiel; Friedlingstein, Pierre; Knutti, Reto; van Vuuren, Detlef P. «Differences between carbon budget estimates unravelled». Nature Climate Change, 6, 3, 24-02-2016, pàg. 245–252. Bibcode: 2016NatCC...6..245R. DOI: 10.1038/nclimate2868.
  12. ↑ Rogelj, Joeri; Forster, Piers M.; Kriegler, Elmar; Smith, Christopher J.; Séférian, Roland «Estimating and tracking the remaining carbon budget for stringent climate targets». Nature, 571, 7765, 17-07-2019, pàg. 335–342. Bibcode: 2019Natur.571..335R. DOI: 10.1038/s41586-019-1368-z. PMID: 31316194.
  13. ↑ Jamieson. «Scientists Have Been Underestimating the Pace of Climate Change» (en anglès). Scientific American Blog Network. [Consulta: 21 agost 2019].
  14. ↑ Comyn-Platt, Edward «Carbon budgets for 1.5 and 2 °C targets lowered by natural wetland and permafrost feedbacks». Nature Geoscience, 11, 8, 2018, pàg. 568–573. Bibcode: 2018NatGe..11..568C. DOI: 10.1038/s41561-018-0174-9.
  15. ↑ Lenton, Timothy M.; Rockström, Johan; Gaffney, Owen; Rahmstorf, Stefan; Richardson, Katherine «Climate tipping points — too risky to bet against» (en anglès). Nature, 575, 7784, 27-11-2019, pàg. 592–595. Bibcode: 2019Natur.575..592L. DOI: 10.1038/d41586-019-03595-0. PMID: 31776487.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Ringius, L.; Torvanger, A.; Underdal, A. «Burden sharing and fairness principles in international climate policy». International Environmental Agreements, 2, 1, 2002, pàg. 1–22. DOI: 10.1023/a:1015041613785.
  17. ↑ 17,0 17,1 Anderson, Kevin; Broderick, John F.; Stoddard, Isak «A factor of two: how the mitigation plans of 'climate progressive' nations fall far short of Paris-compliant pathways». Climate Policy, 20, 10, 28-05-2020, pàg. 1290–1304. DOI: 10.1080/14693062.2020.1728209. ISSN: 1469-3062.
  18. ↑ 18,0 18,1 Baer, P.; Athanasiou, T.; Kartha, S.; Kemp-Benedict, E. «Greenhouse development rights: A proposal for a fair global climate treaty». Ethics Place and Environment, 12, 3, 2009, pàg. 267–281. DOI: 10.1080/13668790903195495.
  19. ↑ 19,0 19,1 Matthews, H. Damon «Quantifying historical carbon and climate debts among nations». Nature Climate Change, 6, 1, 07-09-2015, pàg. 60–64. Bibcode: 2016NatCC...6...60M. DOI: 10.1038/nclimate2774.
  20. ↑ Grübler, A.; Fujii, Y. «Inter-generational and spatial equity issues of carbon accounts». Energy, 16, 11–12, 1991, pàg. 1397–1416. DOI: 10.1016/0360-5442(91)90009-b.
  21. ↑ Smith, K. R. «Allocating responsibility for global warming: The natural debt index». Ambio. Stockholm, 20, 2, 1992, pàg. 95–96.
  22. ↑ Botzen, W. J. W.; Gowdy, J. M.; Bergh, J. C. J. M. Van Den «Cumulative CO2 emissions: shifting international responsibilities for climate debt». Climate Policy, 8, 6, 01-01-2008, pàg. 569–576. DOI: 10.3763/cpol.2008.0539.
  23. ↑ 23,0 23,1 Pan, J «Emissions rights and their transferability: equity concerns over climate change mitigation». International Environmental Agreements, 3, 1, 2003, pàg. 1–16. DOI: 10.1023/A:1021366620577.
  24. ↑ Neumayer, Eric «In defence of historical accountability for greenhouse gas emissions». Ecological Economics, 33, 2, 2000, pàg. 185–192. DOI: 10.1016/s0921-8009(00)00135-x.
  25. ↑ «LLEI 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.». [Consulta: 10 gener 2024].
  26. ↑ «Denuncien que el govern incompleix de manera "flagrant" la llei de canvi climàtic». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 11-12-2023.
  27. ↑ «La Generalitat incompleix la seva llei de canvi climàtic». Nació Digital, 11-12-2023.
  28. ↑ Alcaraz, Olga ASSISTÈNCIA TÈCNICA PER A LA DETERMINACIÓ DEL PRESSUPOST CATALÀ DE CARBONI.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pressupost_de_carboni&oldid=34254472»