Vés al contingut

Primera Conferència Tricontinental de l'Havana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPrimera Conferència Tricontinental de l'Havana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 23° 08′ 12″ N, 82° 21′ 32″ O / 23.1367°N,82.3589°O / 23.1367; -82.3589
Tipusesdeveniment
convenció Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps3 - 15 gener 1966 Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciól'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
EstatCuba Modifica el valor a Wikidata
Format per
Discurso pronunciado en el acto clausura de la Primera Conferencia de Solidaridad de los Pueblos de Asia, África y América Latina (Tricontinental), en el Teatro Chaplin, La Habana, el 15 de enero de 1966 (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Primera Conferència Tricontinental de l'Havana, coneguda també com «La Tricontinental», va ser una trobada política internacional realitzada entre el 3 i el 15 gener de 1966 a l'Havana, Cuba. El congrés va comptar amb la participació de representacions de 82 nacions d'Àfrica, Àsia i Amèrica per a formar una aliança en contra del colonialisme i de l'imperialisme en les seves formes militar i econòmica. Marcant una extensió cap al continent americà de la Conferència de Bandung de 1955, trobada de la qual naixeria posteriorment en les ciències socials la teoria postcolonial.[1][2]

Entre els objectius a aconseguir per la Tricontinental estaven la lluita per l'alliberament nacional i la consolidació de la independència i la sobirania nacional, el dret a l'autodeterminació dels pobles, el suport a la justa causa del poble cubà contra l'imperialisme ianqui, la denúncia de l'apartheid i la segregació racial, i la lluita a favor del desarmament i la pau mundial.[3]

La Continental creà una forma global d'entendre i d'enfrontar l'imperialisme, entenent-la com una forma de dominació desterritorialitzada i descobrint-ne l'estreta relació amb l'opressió racial.[4] Aquest moviment va anar creant també formes específiques d'art, especialment en el camp gràfic i cinematogràfic, a més de construir formes particulars de transmissió cultural, d'identitat i de subjectivitats encara vigents. A aquest fenomen se l'anomena «tricontinentalisme».[4]

Entre els notables assistents a més de l'amfitrió, Fidel Castro, hi trobem: Salvador Allende de Xile, Amílcar Cabral de Guinea Bissaau i Cap Verd, el guatemalenc Luis Augusto Turcios Lima, el guyanès Cheddi Jagan, Pedro Medina Silva de Veneçuela, Nguyen Van Tien del Vietnam del Sud i l'uruguaià Rodney Arismendi. També es van donar a conèixer els transcendentals missatges de: Che Guevara,[5] Ho Chi Minh, Kim Il-Sung, Zhou Enlai, Aleksei Kossiguin, Gamal Abdel Nasser, Houari Boumedienne i Julius Nyerere.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Las esperanzas frustradas de la Tricontinental». Viento Sur, 20-04-2018. [Consulta: 5 desembre 2019].
  2. ↑ «La Tricontinental de La Habana, y Palestina: el ayer y el hoy», 21-02-2017. [Consulta: 5 desembre 2019].
  3. ↑ «Primera conferencia tricontinental de La Habana».
  4. ↑ 4,0 4,1 Mahler. From the Tricontinental to the global South: race, radicalism, and transnational solidarity. Duke University Press, 2018. ISBN 9780822371717. 
  5. ↑ «Che Guevara (1967): "Mensaje a los pueblos del mundo a través de la Tricontinental."». Marxists Internet Archive. [Consulta: 5 desembre 2019].
  6. ↑ «A 45 años de la OSPAAAL: Arte y solidaridad Tricontinental».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Primera_Conferència_Tricontinental_de_l%27Havana&oldid=32978702»