Vés al contingut

Princeps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Princeps senatus)

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

El princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític. El títol de Princeps intentava conservar l'essència de la idea republicana.

El títol de princeps es va originar sota la República Romana, i pertanyia al principal membre del Senat (princeps senatus). Indicava la posició que ocupava l'emperador, una posició que no venia donada perquè tingués un alt càrrec, o qualsevol càrrec de nova creació, sinó pel fet que el senat i el poble romà havien concedit determinats poders a un ciutadà individual, i per aquests poders es trobava situat per damunt dels seus conciutadans. El títol era creat per mitjans constitucionals i es donava a cada titular.[1]

Tots els emperadors romans van mantenir el tractament de princeps fins l'època de Dioclecià, que seria reemplaçat pel de senyor absolut. Així finalitzava el període del Principat i començava el del Dominat.[2]

Prínceps de Barcelona

[modifica]

Els comtes de Barcelona des de Borrell II es van anomenar, entre altres títols, princeps. Aquest tractament donava al comte de Barcelona una major preponderància respecte als comtes veïns, i donaria lloc al Principat de Catalunya en època de Pere el Cerimoniós. Al territori dominat pel princeps se li deia principatus.[3][4] Alguns exemples:

  • Borrell II per consensum principis Borrellum
  • Ramon Borrell inclutus princeps Raimundus
  • Berenguer Ramon I, principis nostri Berengarii
  • Ramon Berenguer I, principis Barchinonensis; domini Raymundi et domini Almodis, Barchinone principum; principes qui in hoc principatu
  • Ramon Berenguer III, principis nostri Berengarii

Referències

[modifica]
  1. «Princeps | Emperor, Senate, Augustus | Britannica» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2024].
  2. Smith, William (ed.). «Princeps». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 4 maig 2022].
  3. «Consideracions primers usatges i títol príncep.pdf». [Consulta: 5 octubre 2024].
  4. «Col·lecció usatges Ramon Berenguer I.pdf». [Consulta: 5 octubre 2024].

Vegeu també

[modifica]