Principi d'ordinalitat
El principi d'ordinalitat és un criteri econòmic (incomplert fins avui)[1][2][3] inclòs a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006 i que pretén revertir el dèficit fiscal que la Catalunya autonòmica pateix històricament en la cronologia de balances fiscals amb Espanya.[4][5] Cerca evitar un reordenament del rànquing de rendes de cada autonomia després de l'actuació fiscal centralitzada, malgrat que la seva redacció, considerada sovint ambigua, ha desencadenat des de llavors conflictes polítics pel que fa a la percepció sobre un finançament català realment just.[6][7]
El seu objectiu inicial —basat en una clàusula dels articles 106 i 107 de la Constitució d'Alemanya sobre la distribució de riquesa entre estats federats (länder)—[2] és aconseguir el precepte filosòfic de justícia distributiva, amb arguments socioeconòmics fonamentats en l'anivellament respecte d'altres comunitats autònomes espanyoles tant en el punt de partida, com després d'aplicar-hi els mecanismes redistributius segons les rendes per capita.[4][5][8] És explícitament un mecanisme positiu de solidaritat.[9][2] A l'article 206.5 de l'Estatut hi queda reflectit com «l'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament».[10] De fet, aquell apartat rebé recursos d'inconstitucionalitat, però el Tribunal Constitucional d'Espanya hi dictaminà dos cops a favor declarant-lo constitucional i cenyit a dret.[11][12]
Tanmateix, l'incompliment continuat[1][13][14] del principi d'ordinalitat des de l'aprovació de l'Estatut ha estat exposat com un dels motius econòmics principals de la qüestió catalana dels darrers temps i per als partidaris de l'independentisme català.[2][3][15] L'esforç contributiu addicional de Catalunya per a compensar aquest desajustament no ha reduït ni les divergències del poder adquisitiu dels catalans, ni les diferències entre el nivell de vida amb altres comunitats autònomes ni tampoc les reticències polítiques cap al finançament català.[16][17]
Interpretacions econòmiques
[modifica]Les interpretacions que es fan del principi d'ordinalitat són diverses i condueixen a una aplicació incorrecta o a no fer-lo efectiu.[7][2][9] En la més àmplia, s'observa la renda primària directa per capita i en termes nominals amb la mateixa precisió que es genera en les llars de Catalunya i on queda situada al rànquing autonòmic —és el rànquing inicial. Després, se li apliquen les cotitzacions i impostos directes (imports negatius) i també els ajuts i transferències de caràcter social (imports positius) perquè es pugui analitzar com queda tenint en compte la situació real de poder adquisitiu. I finalment, es pren aquest valor i es torna a situar al rànquing autonòmic. En aquesta darrera reordenació, la posició de Catalunya ha de respectar el rànquing inicial: si és així, es considera que es respecta el principi d'ordinalitat.[5][6][9] Aquesta concepció del principi és la més propera als termes de dèficit fiscal.[6]
D'altra banda, hi ha concepcions més restringides de l'ordinalitat i sovint més esteses en la percepció pública. Una n'és la posició al rànquing del finançament autonòmic per capita que rep Catalunya respecte de la renda per capita dels seus habitants. L'altra, compara l'import total econòmic que correspondria a Catalunya si gestionés directament tots els seus ingressos (territorialització) en contraposició amb els que rebria finalment si, a partir d'aquests mateixos ingressos, s'apliquessin tots els mecanismes de redistribució estatals. Aquestes dues interpretacions estan molt més vinculades a la percepció del principi als termes de finançament autonòmic.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 López i Casasnovas, Guillem; Jovell Codina, Pau «La Bústia. Valoració del sistema actual i càlcul d’un finançament autonòmic basat en la capacitat fiscal» (
PDF). Revista econòmica de Catalunya, núm. 83, 2021, pàg. 153-165 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 González Medrano, Mario; Rotellar, José Mª «Ordinality as a Positive Aspect of a New System of Regional Financing in Spai» (en anglès). UCJC Business & Society Review, 20, 4, 2023, pàg. 116–199. ISSN: 2659-3270.
- ↑ 3,0 3,1 Cámara Villar, Gregorio. Federal Reform of Spain vs Secession in Catalonia. Could Constitutional Reform Provide a Response to the Demands Upon Which the Justification for Secession Are Based? (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2019, p. 443–459. DOI 10.1007/978-3-319-59707-2_26. ISBN 978-3-319-59707-2.
- ↑ 4,0 4,1 Miralles-de-Imperial et al., Muñoz, p. 239-240.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Henders, Susan J. Catalonia as an Autonomous Community (en anglès). New York: Palgrave Macmillan US, 2010, p. 49–87. DOI 10.1057/9780230105829_4. ISBN 978-0-230-10582-9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 López Casasnovas, p. 130.
- ↑ 7,0 7,1 «Experts coincideixen en què aplicar correctament el principi d’ordinalitat solucionaria molts dels problemes derivats del sistema de finançament autonòmic». Col·legi d'Economistes de Catalunya, 12-07-2024 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Surroca, Bernat «Més enllà del consorci tributari: i el principi d'ordinalitat, què?». Nació Digital, 20-07-2024 [Consulta: 29 juliol 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Mateu, Marcel; Pérez Francesch, Joan Lluís «La hisenda de Catalunya» ( PDF). Universitat Oberta de Catalunya [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «DECRET 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dona publicitat a la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.». Portal Jurídic de Catalunya, 20-07-2006 [Consulta: 31 juliol 2024]. «Article 206»
- ↑ «Sentència 48/2010, de 9 de setembre de 2010. Recurs d'inconstitucionalitat 9501-2006.» ( PDF) (en castellà). Portal Jurídic de Catalunya, 09-09-2010 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ «Sentència 48/2010, de 9 de setembre de 2010. Recurs d'inconstitucionalitat 9501-2006.» ( PDF) (en castellà). Portal Jurídic de Catalunya, 16-12-2010 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Sánchez, Rosa María «Principi d'ordinalitat». El Periódico de Catalunya, 25-03-2024 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Etxearte, Odei A. «El finançament perpetua el greuge amb Catalunya». El Punt Avui, 21-07-2016 [Consulta: 31 juliol 2024].
- ↑ Diversos autors, 2018.
- ↑ Segura i Mas, 2023, p. 438-440.
- ↑ Requejo, Ferran; Sanjaume Calvet, Marc «Recognition and political accommodation: from regionalism to secessionism. The Catalan case» ( PDF) (en anglès). Political theory working papers - Grup de Recerca en Teoria Política. Universitat Pompeu Fabra, núm. 13, 5-2013 [Consulta: 31 juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Diversos autors. Catalanisme. 80 mirades. ED Libros, 2018. ISBN 9788409073146.
- López Casasnovas, Guillem. «El debat sobre les relacions financeres entre Catalunya i Espanya. Els fluxos fiscals de Catalunya amb l'Administració Central: dels estudis de la balança fiscal al debat sobre l'estat actual del finançament autonòmic». A: Aportacions a la recerca i al debat en economia a Catalunya: Jornada Acadèmica i Commemorativa de la Societat Catalana d'Economia. Barcelona: Societat Catalana d'Economia. Institut d'Estudis Catalans, 2009. ISBN 9788492583423.
- Miralles-de-Imperial, Júlia; Rivera, Carles; Ubasart, Gemma; Vicente, Joan; Muñoz, Josep Maria. Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Grup RBA, 2021. ISBN 9788491879671.
- Segura i Mas, Antoni. El món d'avui: de la guerra freda als reptes de la interdependència global. Universitat de Barcelona i Universitat Rovira i Virgili, 2023. ISBN 9788413650906.