Vés al contingut

Prior de Catalunya

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Prior de Catalunya (o Gran Prior de Catalunya, com sovint l'anomenen) era la dignitat màxima del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, juntament amb el castellà d'Amposta, eren les dignitats més importants de l'orde a la Corona d'Aragó. Generalment el prior vivia a Barcelona, a la comanda que aquest orde tenia a la ciutat comtal, i normalment servia com a home de confiança per als diferents monarques de la Corona en missions diplomàtiques i militars.

Escut del Gran Priorat de Catalunya. Ossera de Guillem de Guimerà procedent del castell de Barberà (actualment al Museu Arxidiocesà de Tarragona). S. XIV-XV.

Durant el segle xv el prior fra Jaume de la Geltrú es decantà pel bàndol de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil contra Joan II d'Aragó, també l'anterior castellà Pere Ramon Sacosta es va mostrar contrari al rei Joan. Durant la Guerra dels Segadors, Miquel de Torrelles i Sentmenat va dirigir la defensa de la ciutat durant la Batalla de Montjuïc. El gran prior encara que residia habitualment a Barcelona no hi tenia ni casa ni rendes, car aquestes eren del comanador de la ciutat. D'això resultava que el primer dignatari de Catalunya era el més pobre. El segle xvi ho remeiaren. Foren lliurats al gran prior els béns de quatre comandes: Barberà, Corbins, Gardeny i La Casa Antiga (Lleida). Com que no tenia hostatge a Barcelona i havia de viure de lloguer, el 10 de setembre de 1561 es reuní Capítol Provincial a Barcelona, en la casa del gran prior Gaspar Ferrer, situada a la plaça de Sant Francesc, al carrer de la Mercè. Com que sobrava molt de lloc a la casa de la comanda de Barcelona, s'acordà destinar-ne una part al gran prior. El comanador de Barcelona ocuparia la part interior i el gran prior la part del davant, amb façana a la Riera de Sant Joan, tocant a l'església.[1]

Montanyana (Ribagorça, Osca). Heràldica de l'antiga abadia de Santa Maria de Baldó; a dalt, escut de l'orde de l'Hospital, al mig, a la dreta, escut del Gran Priorat de Catalunya.
Façana de l'església de la comanda barcelonina dels hospitalers, situada a la Riera de Sant Joan. Fou traslladada a l'església de Santa Madrona del Poble Sec en enderrocar la casa a començaments del XX per obrir la Via Laietana.
Façana de l'església de Sant Joan (avui enganxada a l'absis de Santa Madrona, al Poble Sec de Barcelona)

Grans Priors de Catalunya

[modifica]

Llista dels grans priors de Catalunya i anys en el càrrec:[2]

Làpida sepulcral del gran prior Miquel Ferrer. Originàriament havia estat a l'església de la casa de Barcelona, a la Riera de Sant Joan, avui dipositada al MNAC.
Mausoleu del gran prior Josep de Vilallonga (1721-1734), originàriament havia estat al presbiteri de l'església de la casa de Barcelona de l'orde, avui al MNAC.
Malta, Església de Sant Joan de Valleta. Làpida sepulcral del Gran Prior de Catalunya Nicolau Abrí Descatllar.


Referències

[modifica]
  1. ↑ Miret, p. 467-468 i Fuguet, p. 39 i 54-60.
  2. ↑ Miret, 1910, p. 520-521.
  3. ↑ Bonneaud, p. 128-130.
  4. ↑ vegeu Torre de Sant Joan del Clot (Barcelona).
  5. ↑ vegeu Amorós Gonell,2014, p. 338-343
  6. ↑ En no posar Miret i Sans el segon cognom, aquest Manuel de Montoliu seria confós amb un altre Manuel de Montoliu més tardà. Tanmateix, en les visites priorals d'aquest periode sovint apareix amb els dos cognoms: ...Vdo.Sr.fra D. Manuel de Montoliu y de Boixados, Cavaller (...) y Gran Prior de Catalunya...(ACA,GP., armari 21, vol. 2, Visita Prioral de 1773)

Bibliografia

[modifica]
  • Joaquim MIRET I SANS, Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona, 1910.
  • Joan FUGUET SANS, Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, els comtats del Rosselló i Mallorca, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 2005.
  • Pierre BONNEAUD, Le prieuré de Catalogne, le couvent de Rhodes et la couronne d'Aragon 1415-1447, Conservatoire Larzac Templier et Hospitalier / Études et Communication Éditions, Millau, 2004, p. 128-130.
  • Francesc AMORÓS GONELL, La guerra de Successió i l’orde de Malta a Catalunya, Barcelona: Fundació Noguera, 2014.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Prior_de_Catalunya&oldid=34221472»