Problema d'optimització
En matemàtiques, informàtica i economia, un problema d'optimització és el problema de trobar la millor solució entre totes les solucions factibles.[1]
Els problemes d'optimització es poden dividir en dues categories, depenent de si les variables són contínues o discretes:
- Un problema d'optimització amb variables discretes es coneix com a optimització discreta, en la qual un objecte com un nombre enter, una permutació o un gràfic s'ha de trobar a partir d'un conjunt comptable.
- Un problema amb variables contínues es coneix com a optimització contínua, en la qual s'ha de trobar un valor òptim d'una funció contínua. Poden incloure problemes restringits i problemes multimodals.
La forma estàndard d'un problema d'optimització contínua és [2]on
- f : ℝn → ℝ és la funció de pèrdues a optimitzar el vector x d'n variables.
- gi(x) ≤ 0 són les restriccions en forma de desigualtats.
- hj(x) = 0 són les restriccions en forma de desigualtats, i
- m ≥ 0 i p ≥ 0.
Si m = p = 0, el problema és un problema d'optimització sense restriccions. Per convenció, la forma estàndard defineix un problema de minimització. Un problema de maximització es pot tractar negant la funció objectiu.[3]
En el camp dels algorismes d'aproximació, els algorismes estan dissenyats per trobar solucions gairebé òptimes a problemes difícils. La versió de decisió habitual és llavors una definició inadequada del problema, ja que només especifica solucions acceptables. Tot i que podríem introduir problemes de decisió adequats, el problema es caracteritza de manera més natural com un problema d'optimització.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Optimization Problems: Meaning & Examples | StudySmarter» (en anglès). https://www.studysmarter.us. Arxivat de l'original el 2023-01-01. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Boyd, Stephen P. Convex Optimization (pdf) (en anglès). Cambridge University Press, 2004, p. 129. ISBN 978-0-521-83378-3.
- ↑ «4.7: Optimization Problems» (en anglès). https://math.libretexts.org,+27-04-2017.+[Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Ausiello, Giorgio, Complexity and Approximation (Corrected ed.), ISBN 978-3-540-65431-5