Proboscidipparion
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Gènere | Proboscidipparion Ivar Sefve, 1927 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Proboscidipparion és un gènere extint de mamífers perissodàctils de la família dels èquids que visqueren a Euràsia entre el Miocè superior o el Pliocè inferior i el Plistocè inferior.[1] Se n'han trobat restes fòssils al Regne Unit,[2] Turquia, la Xina[1] i, si es compta l'espècie P. rocinantis, sovint classificada en el gènere Hipparion, Espanya, França i, possiblement, Hongria.[3] Aparegueren a Àsia i des d'allí passaren a l'Àsia occidental i Europa.[4]
Els representants d'aquest grup tenien ectostílids a les dents postcanines permanents.[5] La retracció dels ossos nasals fa pensar que la premaxil·la tal vegada presentava una probòscide.[6] Ocupaven una gran varietat d'hàbitats,[7] incloent-hi boscos, estepes i matollars, i tenien un mode d'alimentació mixte entre el brosteig i el pasturatge. Ja des del principi eren animals relativament grossos i, a més a més, mostren una tendència evolutiva cap a majors dimensions.[8] Es calcula que P. heintzi, del Pliocè, pesava entre 300 i 360 kg.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Bernor i Sen, 2017, p. 304.
- ↑ Forstén, 2001, p. 118.
- ↑ Forsten, 2001, p. 118.
- ↑ Bernor et al., 2021, p. 19.
- ↑ Werdelin i Sanders, 2010, «Equidae» (R. L. Bernor, M. J. Armour-Chelu, H. Gilbert, T. M. Kaiser i E. Schulz).
- ↑ Bernor et al., 2021, p. 6.
- ↑ Bernor et al., 2021, p. 20.
- ↑ Bernor et al., 2021, p. 18.
Bibliografia
[modifica]- Bernor, R. L.; Kaya, F.; Kaakinen, A.; Saarinen, J.; Fortelius, M. «Old world hipparion evolution, biogeography, climatology and ecology» (en anglès). Earth-Science Reviews, 221, 103.784, 2021, pàg. 1-22.
- Bernor, R. L.; Sen, S. «The Early Pliocene Plesiohipparion and Proboscidipparion (Equidae, Hipparionini) from Çalta, Turkey (Ruscinian Age, c. 4.0 Ma)» (en anglès). Geodiversitas, 39, 2, 2017, pàg. 285-314. DOI: 10.5252/g2017n2a7.
- Forstén, A. «The hipparions (Mammalia, Equidae) of Suffolk, England» (en anglès). Transactions of the Royal Society of Edinburgh: Earth Sciences, 92, 2001, pàg. 115-120. DOI: 10.1017/S0263593300000080.
- Werdelin, L.; Sanders, W. J. Cenozoic Mammals of Africa (en anglès). University of California Press, 2010. ISBN 9780520257214.