Vés al contingut

Productivitat en agricultura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Producció d'aliment per capita (1961-)
Instal·lacions per la producció de cereals

La productivitat en agricultura és mesura com la proporció entre els output (producció final obtinguda) i inputs (entrades esmerçades) en agricultura. Com que els productes individuals normalment es mesuren en pes, les seves variades densitats fan que mesurar els outputs totals sigui difícil. Per tant els outputs es mesuren pel seu valor de mercat de l'output final, cosa que exclou els productes intermedis com els subproductes del moresc que es fan servir de pinso. Aquest valor d'output pot ser comparat amb diferents tipus d'inputs com els del treball i el rendiment en agricultura. Aquestes s'anomenen mesures parcials de la productivitat. També es pot mesurar la productivitat agrícola per la productivitat de factor total (TFP). Aquest mètode de càlcul de la productivitat agrícola compara un índex d'inputs agrícoles amb un índex d'outputs. Aquest mètode es fa servir per posar remei a les deficiències de les mesures parcials de productivitat. El canvis en la TFP normalment s'atribueixen a millores en la tecnologia.[1]

Fonts de la productivitat en agricultura

[modifica]
Rendiments del blat en països en desenvolupament, 1950 a 2004, kg/HA base 500. La pujada de pendent en el rendimenst als Estats Units començà en la dècada de 1940.

Algunes fonts de la productivitat agrícola són:[2]

  • La mecanització de l'agricultura
  • Les varietats de plantes amb alts rendiments base de la Revolució verda
  • Fertilitzants: Els principals són nitrogen, fòsfor i potassi[3][4] els secundaris són sofre, zinc, coure i altres
  • Encalar els sòls àcids
  • Irrigació
  • Herbicides
  • Plaguicides
  • Increment de la densitat de plantació
  • Millora en la nutrició dels animals
  • Manteniment dels animals a l'interior en les èpoques fredes de l'any
  • Els límits entre camps de cultiu, com més amples siguen, més augmenta la productivitat agrícola.[5]

Importància de la productivitat agrícola

[modifica]
Als Estats Units, el 1998, una hora de treball dedicada a la producció de pollastres produïa 11 vegades més pollastres que una hora l'any 1900

La productivitat dins una zona agrícola, a més de produir més aliments, té efectes econòmics més amplis.[6]

Una cooperativa lletera a Victoria, Austràlia.

A mesura que una regió agrícola es fa més productiva s'incrementa el seu avantatge comparatiu en l'agricultura i pot produir amb un menor cost d'oportunitat que en altres regions i per tant la regió més productiva é smés competitiva en el mercat mundial.

L'increment de la productivitat agrícola pot alleujerar la pobresa en els països menys desenvolupats on gran part de la apoblació es dedica a l'agricultura.[7]

Escampadora de fems líquids.

També les persones que no viuen de l'agricultura es beneficien de l'alça en la productivitat gràcies al preus més baixos i més estables dels productes agrícoles.[7]

En un món on la població total continua creixent la productivitat agrícola resulta molt important. Països molt poblats com l'Índia i d'altres fan esforços per millorar la productivitat agrícola Gràcies a la creació de varietats d'arròs de maduració primerenca al subcontinent indi es fa durant un any una collita de blat i una altra d'arròs quan abans només es feia una sola de blat.[8]

La productivitat agrícola està lligada amb el desenvolupament sostenible.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Agricultural Investment and Productivity in Developing Countries, FAO Economic And Social Development Paper No. 148, ed. Lydia Zepeda, 2001, FAO Corporate Document Repository, 12 July 2007, http://www.fao.org/docrep/003/X9447E/x9447e00.HTM.[1]
  2. Egli, D. B. «Comparison of Corn and Soybean Yields in the United States: Historical Trends and Future Prospects». Agronomy Journal, 100, Supplement_3, 2008, pàg. S-79. DOI: 10.2134/agronj2006.0286c.
  3. [enllaç sense format] http://www.ipni.net/ipniweb/portal.nsf/0/35A687BDB628E999852572050049A51A Arxivat 2018-08-26 a Wayback Machine. International Plant Nutrition Institute
  4. [enllaç sense format] http://www.tfi.org/ The Fertilizer Institute
  5. Martin, Emily A. [et al]. «The interplay of landscape composition and configuration: new pathways to manage functional biodiversity and agroecosystem services across Europe». Ecology Letters, 07-04-2019. DOI: 10.1111/ele.13265.
  6. Mundlak, Yair, “Agricultural Productivity and Economic Policies: Concepts and Measurements,” OECD Working Paper No. 75, OECD Development Center, August 1992, SourceOECD.org, 13 July 2007 http://miranda.sourceoecd.org/vl=4172647/cl=20/nw=1/rpsv/cgi-bin/wppdf?file=5lgsjhvj7g21.pdf[Enllaç no actiu] (13-16).
  7. 7,0 7,1 Promoting Pro-Poor Growth: Agriculture, DAC Guidelines and Reference Series, Paris: OECD, 2006, OECD.org, 13 July 2007 http://www.oecd.org/dataoecd/9/60/37922155.pdf Arxivat 2007-08-17 a Wayback Machine. (10).
  8. Brown, Lester R. Plan B 2.0: Rescuing a Planet Under Stress and a Civilization in Trouble. New York City: Earth Policy Institute, 2006.

Enllaços externs

[modifica]