Programari de propietat
El programari de propietat,[1] altrament conegut com a programari privatiu[2] és qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu codi font no està disponible, o bé n'està sota restriccions. L'oposat al programari de propietat és el programari lliure.
Encara que el codi font pugui fer-se públic, el programari pot ser de propietat si es mantenen les restriccions abans esmentades; aquest és el cas de la versió comercial de l'SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft. La Free Software Foundation s'hi refereix com tot aquell programari que és no lliure o semilliure.[3]
Història
[modifica]En els anys 1960 els laboratoris Bell van proporcionar el codi font del seu sistema operatiu UNIX, 4 i temps després va començar a existir el que es coneix com a programari de codi tancat. No obstant això cal destacar que, a l'inici de l'era de la informàtica, era comú que agrupacions científiques estiguessin disposades a cedir el seu codi a tercers sense un pagament pel mateix, ja que tampoc hi havia una política que ho reglamentés i a més era un benefici comú conèixer els desenvolupaments aliens a la recerca de l'estandardització.
Passat el temps, és el 1979 quan el govern dels Estats Units obliga IBM a distingir entre programari i maquinari que fins llavors no es distingien clarament, donant lloc als primers intents de tancar el codi dels programes. Encara en aquesta època, es trobava en revistes com Creative Computing i Byte fulles i fulles plenes de codi lliure.
Terminologia
[modifica]Si bé els diferents sinònims denoten principalment un mateix tipus de programari, cada terme pot emfatitzar un aspecte concret.
- Privatiu fa referència a les restriccions que implica sobre la llibertat de l'usuari.
- De propietat indica que una persona o empresa té drets exclusius en aquell programari per uns drets d'autor o patents, que permeten limitar legalment a unes terceres parts.[4]
- No lliure és una designació per al programari d'acord amb les Directrius de programari lliure de Debian, aquestes també basades en la definició de codi obert de l'Open Source Initiative.
Defensa
[modifica]Els defensors del programari privatiu acostumen a exposar els següents arguments:
- El programari privatiu, respecte al lliure, permet la simple retribució dels autors. La creació de programari és un procés costós i llarg, que amb el model lliure no permet rendibilitzar-ne la venda.[5]
- Garanteix millor la protecció de les innovacions. El programari lliure permet la distribució i còpia de la integritat del codi, sense que hi hagi temps d'obtenir un avantatge competitiu associat al nou mètode o algorisme que s'hi implementa. Per a descobrir-ho, amb el programari privatiu és necessari un temps d'estudi i d'enginyeria inversa, que pot ser llarg i complex.
- El codi font no és accessible, per tant, les vulnerabilitats de seguretat són menys fàcils de trobar per als pirates informàtics .
Llicències de programari | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Drets cedits | Domini públic | FOSS no protectiu | FOSS protectiu | Freeware | De propietat[6] | Secret comercial |
Drets d'autor | No | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí |
Dret d'ús | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí | No |
Dret de Visualització | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí | SÍ |
Dret de còpia | Sí | Sí | Sí | Sovint | No | No |
Dret a modificar | Sí | Sí | Sí | No | No | No |
Dret a distribuir | Sí | Sí, sota la mateixa llicència | Sí, sota la mateixa llicència | Sovint | No | No |
Dret a subllicenciar | Sí | Sí | No | No | No | No |
Filosofia | A disposició del públic.
Exonerat de drets d'autor. |
Similar i posterior al copyleft.
Mínimes restriccions per a l'usuari |
Accés al codi i més.
Metodologia en el desenvolupament i entrega al públic. |
Propòsits publicitaris
o comercials |
Propòsits comercials | Diferents motius |
Exemples | SQLite, ImageJ | Apache web server, ToyBox | Linux kernel, GIMP | Irfanview, Winamp | Windows, Half-Life 2 | Server-side
World of Warcraft |
Drets d'autor |
Referències
[modifica]- ↑ «programari de propietat a Termcat».
- ↑ Categorías de software libre y software que no es libre - Projecte GNU -Free Software Foundation
- ↑ «Categories of Free and Non-Free Software - GNU Project - Free Software Foundation (FSF)».
- ↑ SasLibre Artículo Sobre Software Lliure i Software de Propietat Arxivat 2021-06-20 a Wayback Machine. (Consulta: 18 de juliol de 2011)
- ↑ La Sociedad de la Información. primera. UOC, 2007. ISBN 978-84-9788-607-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ «programari de propietat a Termcat».
Enllaços externs
[modifica]- Categories de programari lliure i no lliure, segons GNU
- (anglès) Quan el lliure es troba amb el privatiu Arxivat 2005-08-03 a Wayback Machine. Article sobre la coexistència de programari lliure i de propietat.