Prohom
Un prohom era, en l'àmbit dels països de llengua catalana, una persona digna d'especial consideració, que era elegible o exercia un càrrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situació econòmica. Originàriament home de prou, antigament de profit.
Al segle xii, a Catalunya, era una persona notable o principal d'una localitat, generalment cap de casa, dit abans home bo, que assistia o assessorava el senyor jurisdiccional o el seu representant o batle en actes arbitrals i pericials o com a testimoni en donacions, vendes, concòrdies, etc., i que adquirí aviat una funció de representant de la població en el període incipient del seu règim municipal.[1]
Des del segle xii, continuant amb la tendència a una institucionalització de la prohomenia, els prohoms foren membres d'alguns consells municipals catalans com Perpinyà, Tortosa, etc., anomenats també jurats o consellers. En el regne de Mallorca els prohoms aparegueren tot d'una després de la conquesta. La figura ja és citada a la Carta de franquesa de 1230.
Un prohom també era un caporal o sobreposat d'un ofici o confraria gremial. La prohomenia estava formada pels mestres més reputats de l'ofici i assessorava els sobreposats. Les seves funcions eren de defensar la comunitat de treballadors i de fer de testimoni entre les parts en casos de discussions o plets. Així mateix hi havia la figura del prohom dels obrers que acompanyava els sobreposats a l'hora d'inspeccionar les feines realitzades per aquella categoria.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Prohom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prohome». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 33. ISBN 84-8661702-2.