Projecte de vida
Un projecte de vida és aquella raó, objectiu, meta o sentit que tenen les persones en relació amb la seva pròpia existència i al lloc que ocupen al món. És motor indispensable per desenvolupar una vida amb sentit i plenitud. "És la forma que les persones tenim de plantejar-nos la nostra existència per aconseguir les nostres metes i desitjos, en relació amb diferents àmbits de desenvolupament personal i social".[1] El concepte de projecte de vida està, doncs, íntimament vinculat al sentit de la vida, àmpliament estudiat pel psiquiatre Víctor Frankl.[2]
Gerontologia
[modifica]El projecte de vida és un aspecte clau a l'hora d'acompanyar i donar suport a persones institucionalitzades. Aporta un rol, un espai al món, un lloc en què la nostra pròpia existència guanya sentit i significat, i amb ella, tant els moments de felicitat com els de patiment. En el mateix moment de l'ingrés en un entorn institucional, una residència per a gent gran, per exemple, es trenca automàticament amb la programació d'aquest rol (Erving Goffman).[3]
L'Atenció centrada en la persona, en la mesura que vol revertir processos d'institucionalització, situa el projecte de vida al centre de la planificació de les activitats i la vida de la persona.
En relació amb els serveis per a gent gran, "els professionals podem convertir-nos en importants suports dels projectes de vida de les persones si:
- Sabem identificar el que és realment important per a elles
- Permetem i donem suport a la seva continuïtat
- Destaquem els èxits positius aconseguits durant la vida
- Escoltem els seus desitjos
- Donem suport i suggerim metes de vida encara assolibles." [1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martínez i col·laboradors. «Cuadernos prácticos, Modelo de atención centrado en la persona 1- ¿En qué consiste este modelo de atención?» (en castellà). Departamento de Empleo y Políticas Sociales del Gobierno Vasco y Matia Instituto. [Consulta: 16 octubre 2005].
- ↑ Frankl, Viktor. L'home a la recerca de sentit (en castellà). Herder. Herder, 2015, p. 105.
- ↑ Goffman, E. Internados (en castellà). Amorrortu, 2012.
- ↑ «ACP Gerontologia».