Propofol
 | |
| Malaltia objecte | dolor, agitació en la demència, estat epilèptic i subacute delirium (en)   |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria B per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | N01AX10 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C12H18O |
| Massa molecular | 178,136 Da |
| Densitat | 0,955 g/cm³ |
| Punt de fusió | 18 °C |
| Punt d'ebullició | 247 °C |
| Identificadors | |
| Número CAS | 2078-54-8 |
| PubChem (SID) | 4943 |
| IUPHAR/BPS | 5464 |
| DrugBank | DB00818 |
| ChemSpider | 4774 |
| UNII | YI7VU623SF |
| KEGG | D00549 |
| ChEBI | 44915 |
| ChEMBL | CHEMBL526 |
| PDB ligand ID | PFL |
| AEPQ | 100.016.551 |
El propofol (comercialitzat per AstraZeneca com Diprivan®) és un hipnòtic d'acció curta que s'administra per via intravenosa. Els seus usos inclouen la inducció i el manteniment de l'anestèsia general, sedació per a adults amb ventilació mecànica i sedació per a procediments mèdics. El propofol també s'utilitza comunament en veterinària. Està aprovat el seu ús en més de 50 països, i es troba disponible l'especialitat farmacèutica genèrica.
Químicament, el propofol no està relacionat amb els barbitúrics i ha substituït en gran manera el tiopental per a la inducció de l'anestèsia perquè la recuperació del propofol és més ràpida i "clara" si es compara amb el tiopental. El propofol no es considera un analgèsic, de manera que els opioides com el fentanil pot ser combinat amb el propofol per alleujar el dolor.[1] El propofol s'ha denominat com "llet d'amnèsia" (un joc de paraules sobre la llet de magnèsia), a causa de l'aspecte lletós de la seva preparació intravenosa.[2]
El BOE va publicar el 13 de juny de 2020 la llista de medicaments que el Ministeri de Sanitat considera "essencials" per combatre el coronavirus, entre els qual està el propofol.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ Miner JR, Burton JH. Clinical practice advisory: Emergency department procedural sedation with propofol. Annals of Emergency Medicine. 2007 Aug;50(2):182–7, 187.e1. Epub 2007 Feb 23.
- ↑ Euliano TY, Gravenstein JS. «A brief pharmacology related to anesthesia». A: Essential anesthesia: from science to practice. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2004, p. 173. ISBN 0-521-53600-6 [Consulta: 2 juny 2009].
- ↑ «El llistat de medicaments que Sanitat considera "essencials" per combatre el coronavirus». Regió 7, 20-06-2020. [Consulta: 30 juny 2020].