Prosopita
 Prosopita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaAl₂(F,OH)₈ |
| Epònim | màscara |
| Localitat tipus | Mina d'estany, Altenberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/B.05 |
| Dana | 11.6.9.1 |
| Heys | 8.6.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,68Å; b = 11,19Å; c = 7,38Å; β = 94,93° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | blanc, verdós, vermellós; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | {111} perfecta |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria, mat, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Densitat | 2,88 a 2,894 g/cm³ (mesurada); 2,898 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,501 nβ = 1,503 nγ = 1,510 |
| Birefringència | δ = 0,009 |
| Angle 2V | mesurat: 62°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1853 |
| Símbol | Psp |
| Referències | [1] |
La prosopita és un mineral de la classe dels halurs que rep el seu nom del grec prosopon (màscara). Anomenat així pel grec prosopeion (προσωπείον), una màscara, en al·lusió a que el mineral pseudomorfitza altres minerals.
Característiques
[modifica]La prosopita és un halur de fórmula química CaAl₂(F,OH)₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. No és fusible amb bufador, i es dissol en àcid sulfúric calent.[2]
La prosopita es troba classificada en el grup 3.CD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (3 per a Halurs; C per a halurs complexos i D per a Ino-aluminofluorurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 9.3.6.1 (9 per a Halurs normals i 3 per a AX₃; 6 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Comparteix grup amb la rosenbergita.
Formació i jaciments
[modifica]La prosopita pot formar-se com a alteració de topazi en greixens i en pegmatites amb presència de criolita, així com també com a mineral primari.[1] Va ser descoberta a la mina d'estany d'Altenberg, a Erzgebirge (Saxònia, Alemanya).
Referències
[modifica]