Protoferrosuenoïta

Protoferrosuenoïta
Fórmula química	☐{Mn2+₂}{Fe2+₅}(Si₈O22)(OH)₂
Epònim	Shigeho Sueno (en) , suenoite rootname series (en) , ferro i space group 58 (en)
Localitat tipus	Mina Nippyo, Awano, Kanuma, Prefectura de Tochigi, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.05
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Grup espacial	space group 58 (en)
Color	blanc a gris marronós
Exfoliació	{210} (en)
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc a blanc grisós
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,695 nβ = 1,714 nγ = 1,731
Birefringència	δ = 0,036
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1986-007
Any d'aprovació	1986
Símbol	Pfsue
Referències

La protoferrosuenoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel suenoïta. Originàriament va ser anomenada protomanganoferroantofil·lita. En una reorganització dels amfíbols, es va abolir l'ús de mangano i es va requerir un nou nom arrel. L'Associació Mineralògica Internacional va triar suenoïta com a nou nom arrel en honor de Shigeho Sueno (1937 - 11 de març de 2001), professor de mineralogia a la Universitat de Tsukuba i membre de la Societat Mineralògica d'Amèrica.

Característiques

La protoferrosuenoïta és un silicat de fórmula química ☐{Mn²⁺₂}{Fe²⁺₅}(Si₈O₂₂)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986, i la primera publicació data del 1998. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la protoferrosuenoïta pertany a «09.DD - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; ortoamfíbols» juntament amb els següents minerals: ferroantofil·lita, ferrogedrita, gedrita, holmquistita, sodicantofil·lita, sodicferroantofil·lita, sodicferrogedrita, sodicgedrita, ferroholmquistita i protoantofil·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Nippyo, situada a Awano, a la ciutat de Kanuma (Prefectura de Tochigi, Japó). També ha estat descrita a la propera mina Yokoneyama, també a Awano, i a la pegmatita Suishoyama, a Kawamata (Prefectura de Fukushima). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.