Gedrita

Gedrita
Fórmula química	☐{Mg₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònim	Gèdra
Localitat tipus	Gèdra, Alts Pirineus, Migdia-Pirineus, França
Classificació
Categoria	silicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.	9.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.DE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.06
Dana	66.1.2.5
Heys	16.19.18
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 18,59Å; b = 17,89Å; c = 5,3Å;
Grup espacial	Pnma
Color	gris verdós clar a marró
Duresa	5,5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,671 nβ = 1,681 nγ = 1,690
Birefringència	δ = 0,019
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 86°
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Mn, Ca, Ti, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2012 s.p.
Any d'aprovació	1836
Símbol	Ged
Referències

La gedrita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup del nom arrel gedrita. Rep el seu nom de la localitat francesa de Gèdra, als Alts Pirineus, on va ser descoberta.

Característiques

La gedrita és un amfíbol de fórmula química ☐{Mg₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O₂₂)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. La gedrita està definida amb el magnesi (Mg²⁺) com el catió dominant tant en la posició B com en la C²⁺, i amb l'alumini (Al) en la posició C³⁺.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gedrita pertany a «09.DD - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; ortoamfíbols» juntament amb els següents minerals: ferroantofil·lita, ferrogedrita, holmquistita, protomanganoferroantofil·lita, sodicantofil·lita, sodicferroantofil·lita, sodicferrogedrita, sodicgedrita, ferroholmquistita i protoantofil·lita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Gèdra, als Alts Pirineus, a la regió de Migdia-Pirineus (França). Als territoris de parla catalana se n'ha trobat gedrita al Cap de Creus, a la província de Girona.