Vés al contingut

Província d'Ayopaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Ayopaya
TipusProvíncia de Bolívia Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 16° 45′ S, 66° 55′ O / 16.75°S,66.92°O / -16.75; -66.92
EstatBolívia
DepartamentDepartament de Cochabamba Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície9.620 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.413 m Modifica el valor a Wikidata

La província d'Ayopaya és una de les 16 províncies del Departament de Cochabamba, a Bolívia. La seva capital és Ayopaya (o Villa Independencia, coneguda popularment com a Independencia).[1]

Context geogràfic

[modifica]

La província d'Ayopaya compta amb una superfície de 9.620 km², microclimes i topografia variada que va des dels zones nevades, puna, valls, fins a regions tropicals, rica en recursos minerals, hidrocarburs i biodiversitat.

Limita:

Posseeix dos gran afluents que neixen del riu Beni, al nord de la província, i són coneguts com:

  • Riu Santa Elena, del qual encara neix un altre riu anomenat riu Altamachi.
  • Riu Cotacajes, que s'estén gairebé al llarg del límit dels departaments de Cochabamba i La Paz abastant en el seu recorregut tota l'extensió de la província d'Ayopaya. Aquest afluent canvia de nom a l'arribar al cantó Independència.

Divisió administrativa

[modifica]

La Província de Ayopaya es divideix administrativament en tres municipis:

Organització demogràfica

[modifica]

La província està poblada per més de 360 comunitats originàries de quítxues i aimares, rica en història i tradicions culturals. Elles s'agrupen en 59 subcentrals, que conformen al seu torn 13 centrals regionals, aglutinades a la Central Sindical Única de Treballadors Camperols Originaris d'Ayopaya (CSUTCOA) i la Central de Dones Camperoles Originàries d'Ayopaya «Bartolina Sisa» (CMCOA- BS).

Recursos

[modifica]

La província és majorment agrícola. Dels seus turons s'extreu la sodalita, que existeix només en quatre llocs del món i que és molt apreciada per a les construccions sumptuoses, donada la seva duresa que és més gran que la del marbre.

Referències

[modifica]
  1. «Ley 26-12-1899 del 26 de diciembre de 1899» (en castellà). Gobierno de Bolivia, 1899.[Enllaç no actiu]