Província de Chiang Mai
จังหวัดเชียงใหม่ (th) | |||||
Tipus | província de Tailàndia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «ดอยสุเทพเป็นศรี ประเพณีเป็นสง่า บุปผชาติล้วนงามตา นามล้ำค่านครพิงค์» | ||||
Símbol oficial | Elefant asiàtic (animal) Labeo chrysophekadion (animal aquàtic) Butea monosperma (arbre) | ||||
Localització | |||||
| |||||
Monarquia constitucional | Tailàndia | ||||
Capital | Chiang Mai | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.784.370 (2020) (79,98 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | tai tailandès septentrional | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 22.311,0743 km² | ||||
Banyat per | Ping River (en) i Kok River (en) | ||||
Punt més alt | Doi Inthanon (2.565 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Fundador | Mangrai (en) | ||||
Creació | 1910 | ||||
Moneda | baht | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 50000, 50110, 50120, 50130, 50140, 50150, 50160, 50170, 50180, 50190, 50210, 50220, 50230, 50240, 50250, 50260, 50270, 50280, 50310, 50320, 50350 i 50360 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 53 i 52 | ||||
ISO 3166-2 | TH-50 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Shanghai (2000–) Daérah Istiméwa Yogyakarta (2007–) Harbin (2008–) Tsingtao (2008–) Chongqing (2008–) Kunming (2009–) Hai Phong (2012–) Kengtung (2013–) Bursa (2013–) prefectura de Hokkaidō (2013–) | ||||
Lloc web | chiangmai.go.th |
La província de Chiang Mai és la província de Tailàndia (changwat) més gran en superfície (22.436 km2).[1][2][3] Està situada Tailàndia Septentrional i té una població de 1.792.474 habitants (2022),[4] que fa que sigui la quarta més poblada del país. Té una densitat de població de 81 habitants per quilòmetre quadrat. La província de Chiang Mai limita amb la província de Lampang i de Lamphun, al sud; la província de Tak, al sud-oest; la província de Mae Hong Son, a l'oest; a l'est amb Chiang Rai, a l'est; i amb l'Estat Shan de Myanmar, al nord. La ciutat de Chiang Mai, la seva capital, està a 685 km al nord de Bangkok, a la riba del Pink
Geografia
[modifica]Chiang Mai està situada al nord del país. La seva capital està a 685 km de Bangkok. A la província està a les terres altes de Tailàndia i cobreix una superfície de 22.436 km2 . Al nord de la província hi ha les muntanyes de Thanon Thong Chai, serralada en la que hi ha la montanya més alta del país, el Doi Inthanon (2.565 metres d'altitud); i les muntanyes de Khun Tan, a l'est, que estan cobertes per selva pluvial.
El riu Pink, un dels tributaris més importants del Chao Phraya, neix a les montanyes de Daen Lao.
Parcs nacionals i santuaris de la vida salvatge
[modifica]A la província hi ha molts parcs nacionals. Els més reconeguts són el Doi Inthanon,[5] el Doi Suthep-Pui,[6] l'Ob Luang,[7] el Sri Lanna,[8] el Huai Nam Dang,[9] el Mae Wang [10] i el Pha Daeng.[11] A la província hi ha una superfície de boscos de 15.404, que representen el 69,6 % del total de la seva superfície.[2]
Chiang Mai té 15 parcs nacionals. A banda dels mencionats hi ha:[12] el Pha Daeng, el Mae Pi, el Doi Pha HOm Pok, el Mae Tho, el Mae Takrai, el Doi Suthep-Pui, l'Op Khan, el Khun Khan i el Namtok Bua Tong-Namphu.
D'entre els espais protegits, també hi han els santuaris de la vida salvatge: Omkoi, Chiang Dao, Mae Lao-Mae Sae i Samoeng.
Clima
[modifica]La província de Chiang Mai gaudeix d'un Clima de la sabana (Classificació climàtica de Köppen). Té una temperatura temperada a les terres baixes i d'elevació moderada, amb temporada càlida i humida. Durant l'estació seca hi pot haver temperatures baixes a les zones elevades. La temperatura més alta que s'ha enregistrat a la història és de 42,4 C, el maig de 2005.[13]
Demografia i població
[modifica]Un 13,4% de la població de la província pertany a les tribus de les muntanyes.
- Akha. Són el grup minoritari més nombrós de la regió. Són originaris del Tibet i de la Xina meridional.
- Hmong, originaris del sud de la Xina, que viuen a les zones altes. Viuen de la ramaderia i del cultiu d'arròs, tabac i cols. Són coneguts per la seva artesania en plata.
- Els Karen viuen a les valls i a les ribes dels rius.
- Els Lahu, originaris de la Xina meridional que viuen a zones altes. Són coneguts per ser caçadors i agricultors.
- Els Lisu, del sud de la Xina i el Tibet. Coneguts pels seus vestits acolorits. Són agricultors d'arròs i blat de moro.
- Els dai (o tai lue).
- Els Shan, d'origen birmà. Cultiven arròs, tenen ramats i comercien. Tenen artesania de tèxtil, ceràmica i objetes fets amb fusta i bronze.
- Els yao, que habiten a les muntanyes. Són coneguts per la seva ferreria i artesania d'objectes de plata.
Religió
[modifica]La majoria de les persones de la província són budistes (83,26%) i un 15,8% són cristians. També hi ha petites minories d'islàmics, hindús, confucionistes i sikhs.
Subdivisions administratives i govern
[modifica]La província està dividida en 25 districtes (amphoe), que a sí mateixos estan subdividits en 204 subdistrictes (tambons) i 2.066 poblats (muban).
- Mueang Chiang Mai: 50000
- Chom Thong: 50160
- Mae Chaem: 50270
- Chiang Dao: 50170
- Doi Saket: 50220
- Mae Taeng: 50150
- Mae Rim: 50180
- Samoeng: 50250
- Fang: 50110
- Mae Ai: 50280
- Phrao: 50190
- San Pa Tong: 50120
- San Kamphaeng: 50130
- San Sai: 50210
- Hang Dong: 50230
- Hot: 50240
- Doi Tao: 50260
- Omkoi: 50310
- Saraphi: 50140
- Wiang Haeng: 50350
- Chai Prakan: 50320
- Mae Wang: 50360
- Mae On: 50130
- Doi Lo: 50160
- Galyani Vadhana: 50270
Governs locals
[modifica]El novembre de 2019 hi havia:[14] una Organització de l'Administració provincial de Chiang Mai (Ongkan Borihan Suan Changwat) i 121 municipis (thebasan) a la província. Chiang Mai té l'estatus de ciutat (thesaban nakhon). Mae Jo, Mae Hia, Mueang Kaen Phatthana i Ton Pao tenen l'estatus de pobles (thesaban mueang). A més a més, hi ha 116 municipalitats de subditrictes (thesaban tambon). Les zones que no tenen l'estatus de municipi són administrades per 89 organitzacions administratives de subdistrictes (SAO - Ongkan borihan suan tanbon).[4]
Història
[modifica]La ciutat de Chiang Mai, capital de l'actual província, també va havia estat capital del regne de Lanna, fundat el 1296.[15] Des d'aquest moment, Chang Mai també esdevé el centre del budisme del nord de l'actual Tailàndia.
El 1558 Chiang Mai passa a ser una colònia del Primer Imperi Toungoo fins la Guerra Birmano-Siamesa de 1775-1776. El 1774 el règim colonial birmà va caure contra una coalicio de forces lanna-siameses. A partir d'aquest moment, la zona pasa a dependre del Siam. El Siam instaura un regne vassall a les regions de Lampang i Chiang Mai governat per Kawila.
Durant el regnat del rei Chulalongkorn del Siam es fa una política centralitzadora que provoca la pèrdua de la independència del Chiang Mai-Lampang. En aquest moment la província és annexionada i esdevé una subdivisió de segon nivell del Siam.
El 1933, Chiang Mai rep l'estatus de província del Siam.
Regions agermanades
[modifica]La província està agermanada amb les següents regions:[16]
- Shanghai, China (2000)
- Yogyakarta, Indonesia (2007)
- Qingdao, China (2008)
- Chongqing, China (2008)
- Hokkaido, Japan (2013)[17]
- Bursa, Turkey (2013)
- Kengung, Myanmar (2014)[18]
- Chengdu, China (2015)
Galeria de fotografies
[modifica]-
Vistes del km 41 de la carretera 1009, Doi Inthanon
-
Prunus cerasoides floritn al Doi Suthep–Pui National Park
-
Aigües termals Pong Dueat, Huai Nam Dang National Park
-
Parc national Ob Khan
-
Parc nacional Mae Wang
-
Montanya Doi Chiang Dao
-
Pha Daeng National Park al Districte Chiang Dao
-
Les montanyes del Chiang Dao Wildlife Sanctuary al Chiang Dao District
-
Ocell al Chiang Dao Wildlife Sanctuary
-
Elefants banyant-se al riu Taeng
-
Mae Thun Noi, Omkoi
-
El riu Fang, afluent del Mekong al Chai Prakan District
-
El llac de Mae Ngat Somboon Chon Dam, Si Lanna National Park
-
Temple Wat Phra That Doi Suthep
-
Porta Est (Tha Phae) a les muralles de Chiang Mai
-
Centre comercial a Chiang Mai
-
Paisatge de Thaton
-
Noies Hmong
-
La "flama del bosc"
Referències
[modifica]- ↑ «ตารางที่ 2 พี้นที่ป่าไม้ แยกรายจังหวัด พ.ศ.2562» (en tai). Royal Forest Department, 2019. [Consulta: 6 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 ประกาศกระทรวงมหาดไทย เรื่อง การกำหนดเขตตำบลในท้องที่อำเภอสามเงา จังหวัดตาก (ฉบับที่ ๒) พ.ศ. ๒๕๖๓
- ↑ ประกาศกระทรวงมหาดไทย เรื่อง การกำหนดเขตตำบลในท้องที่อำเภอดอยเต่า จังหวัดเชียงใหม่ (ฉบับที่ ๒) พ.ศ. ๒๕๖๗
- ↑ 4,0 4,1 «th:รายงานสถิติจำนวนประชากรและบ้านประจำปี พ.ส.2562» (en tai). stat.bora.dopa.go.th, 31-12-2019. Arxivat de l'original el 14 June 2019. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Doi Inthanon National Park». Tourist Authority of Thailand (TAT). Arxivat de l'original el 1 May 2015. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Doi Suthep-Pui National Park». Department of National Parks (DNP) Thailand. Arxivat de l'original el 24 May 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Ob Luang National Park». Department of National Parks (DNP) Thailand. Arxivat de l'original el 9 November 2013. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Si Lanna National Park». Department of National Parks (DNP) Thailand. Arxivat de l'original el 24 May 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Huai Nam Dang National Park». Tourism Authority of Thailand (TAT). Arxivat de l'original el 2 April 2015. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Mae Wang National Park». Department of National Parks (DNP) Thailand. Arxivat de l'original el 12 February 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «Pha Daeng National Park». Department of National Parks (DNP) Thailand. Arxivat de l'original el 24 May 2015. [Consulta: 24 maig 2015].
- ↑ «ข้อมูลพื้นที่อุทยานแห่งชาติ ที่ประกาศในราชกิจจานุบกษา 133 แห่ง» (en thai), 01-12-2020. Arxivat de l'original el 3 November 2022. [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ «Daily Climate Weather Data Statistics». Geodata.us. [Consulta: 29 abril 2012].
- ↑ «Number of local government organizations by province». dla.go.th. Department of Local Administration (DLA), 26-11-2019. [Consulta: 10 desembre 2019]. «13 Chiang Mai: 1 PAO, 1 City mun., 4 Town mun., 116 Subdistrict mun., 89 SAO.»
- ↑ «Chiang Mai». Tourism Authority of Thailand (TAT). Arxivat de l'original el 30 March 2015. [Consulta: 21 març 2015].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ «MOU of the Establishment of Friendship between Province of Chiang Mai and Prefecture of Hokkaido». [Consulta: 29 desembre 2018].
- ↑ «ประยุทธ์เยือนพม่า-ขอสื่ออย่าระบุสัญชาติผู้ต้องหาเกาะเต่า».