Vés al contingut

Guipúscoa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Província de Guipúscoa)
Plantilla:Infotaula geografia políticaGuipúscoa
Gipuzkoa (eu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusprovíncia d'Espanya i Territori històric Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 10′ N, 2° 10′ O / 43.17°N,2.17°O / 43.17; -2.17
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc Modifica el valor a Wikidata
CapitalSant Sebastià Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població726.033 (2021) Modifica el valor a Wikidata (366,68 hab./km²)
Llengua utilitzadabasc
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície1.980 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Punt més altAketegi (1.551 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Òrgan executiuDiputació Foral de Guipúscoa Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuJuntes Generals de Guipúscoa , Modifica el valor a Wikidata
• Diputat General Modifica el valor a WikidataEider Mendoza (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
ISO 3166-2ES-SS Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES212 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE20 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgipuzkoa.eus Modifica el valor a Wikidata
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria.

Guipúscoa[1] (en basc i oficialment, Gipuzkoa)[2] és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià. Limita al nord amb la mar Cantàbrica, a l'oest amb Biscaia, al sud amb Àlaba i a l'est amb Navarra i Lapurdi (al departament dels Pirineus Atlàntics), Guipúscoa és la província més petita de l'estat espanyol. El seu òrgan de govern foral és la Diputació Foral de Guipúscoa.

Geografia

[modifica]

Orografia

[modifica]

A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries són poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l'estat francès. A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regió sud és la més muntanyenca i amb els cims més elevats (Aizgorri, 1.544 m).

Clima i precipitacions

[modifica]

El clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l'any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8 °C i la del més càlid de 15,1 °C. La mitjana de precipitacions annual és de 1.506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats.

Política i govern

[modifica]

Executiu

[modifica]
Diputat General Inici mandat Fi de mandat Partit
Javier Aizarna Azula 1979 1983 PNB
José Antonio Ardanza 1983 1985 PNB
Imanol Murua Arregi 1985 1991 EA
Elías Galdós Zubia 1991 1995 PNB
Román Sudupe Olaizola 1995 2003 PNB
Joxe González de Txabarri 2003 2007 PNB
Markel Olano Arrese 2007 2011 PNB
Martín Garitano Larrañaga 2011 2015 Bildu
Markel Olano Arrese 2015 - PNB

Legislatiu

[modifica]
Partit Diputats
Partit Nacionalista Basc PNB
20 / 51
Euskal Herria Bildu EH Bildu
17 / 51
Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra PSE-EE
9 / 51
Elkarrekin Podemos EP
4 / 51
Partit Popular del País Basc PP
1 / 51

Demografia

[modifica]

Té una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s'ha triplicat des del començament del segle xx (195.000 h 1900), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Avui, els residents d'origen estrangera són 6,2% de la població de Guipúscoa, la menor proporció del Páis Basc.[3]

Els bascoparlants representen 52,6% dels habitants de la província de Guipúscoa, el nível més alt de «euskalduns» al País Basc on 36,2% de la població parla el èuscar.[3]

Economia

[modifica]

Les indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d'armes i la d'arts gràfiques. L'agricultura consisteix sobretot en l'obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis i set comarques.

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]