Províncies de Bèlgica

Províncies de Flandes

Províncies de Valònia

Les províncies a Bèlgica representen un nivell polític intermedi entre la regió i els municipis.

Història: de vuit a deu províncies

L'estat belga va continuar la divisió territorial del temps de l'ocupació francesa (1795-1815) i del Regne Unit dels Països Baixos (1815-1830(1839)). Només va canviar el nom de "departament" pel de "província". El 1831, hi havia vuit províncies.

El 1839, després del tractat de Londres amb els Països Baixos:

• la província de Limburg es va escindir en dues parts: el Limburg belga i el Limburg neerlandès;
• Bèlgica va obtenir la meitat septentrional del ducat de Luxemburg, que esdevindrà la novena província.

Amb la reforma de l'estat de 1995, la província de Brabant es va escindir en tres parts:

1. la província del Brabant Való;
2. la província del Brabant Flamenc;
3. la regió de Brussel·les-Capital, que no pertany a cap província.

Des d'aquesta reforma, el país té doncs 10 províncies (5 de flamenques i 5 de valones). La regió de Brussel·les-Capital no té cap divisió provincial.

Les deu províncies

Províncies de Flandes

Província	Anvers	Limburg	Brabant Flamenc	Flandes Oriental	Flandes Occidental
Nom neerlandès	Antwerpen	Limburg	Vlaams Brabant	Oost-Vlaanderen	West-Vlaanderen
Nom alemany	Antwerpen	Limburg	Flämisch-Brabant	Ostflandern	Westflandern
Nom francès	Anvers	Limbourg	Brabant flamand	Flandre orientale	Flandre occidentale
Localització
Bandera
Escut
HASC	BE.AN	BE.LI	BE.VB	BE.OV	BE.WV
FIPS	BE01	BE05	BE12	BE08	BE09
ISO 3166-2:BE	VAN	VLI	VBR	VOV	VWV
Codis postals	2000-2999	3500-3999	1500-1999, 3000-3499	9000-9999	8000-8999
Àrea	2.860 km² 21,15% de Flandes 9,38% de Bèlgica	2.414 km² 17,85% de Flandes 7,92% de Bèlgica	2.106 km² 15,57% de Flandes 6,91% de Bèlgica	2.982,24 km² 22,12% de Flandes 9,81% de Bèlgica	3.151 km² 23,30% de Flandes 10,33% de Bèlgica
Capital	Anvers	Hasselt	Lovaina	Gant	Bruges
Població	1.682.683 28% de Flandes	805.786 13% de Flandes	1.037.786 17% de Flandes	1.389.199 23% de Flandes	1.130.040 19% de Flandes
Densitat	587 hab. km²	333 hab. km²	493 hab. km²	459 hab. km²	362 hab. km²
Governador	Cathy Berx	Steve Stevaert	Lodewijk De Witte	André Denys	Paul Breyne
Govern	CD&V, sp.a, VLD	CD&V, sp.a, VLD	CD&V, sp.a, VLD	CD&V, sp.a, VLD	CD&V, sp.a
Pàgina Web	www.provant.be	www.limburg.be	www.vlaamsbrabant.be	www.oost-vlaanderen.be	www.west-vlaanderen.be

Províncies de Valònia

Província	Hainaut	Brabant Való	Namur	Lieja	Luxemburg
Nom francès	Hainaut	Brabant wallon	Namur	Liège	Luxembourg
Nom alemany	Hennegau	Wallonisch-Brabant	Namur	Lüttich	Luxemburg
Nom neerlandès	Henegouwen	Waals Brabant	Namen	Luik	Luxemburg
Localització
Bandera					o
Escuts
HASC	BE.HT	BE.BW	BE.NA	BE.LG	BE.LX
FIPS	BE03	BE10	BE07	BE04	BE06
ISO 3166-2:BE	WHT	WBR	WNA	WLG	WLX
Àrea	3800 km² 22,56% de Valònia 12,44% de Bèlgica	1093 km² 6,49% de Valònia 3,58% de Bèlgica	3664 km² 21,75% de Valònia 11,99% de Bèlgica	3844 km² 22,82% de Valònia 12,58% de Bèlgica	4443 km² 26,38% de Valònia 14,54% de Bèlgica
Capital	Mons	Wavre	Namur	Lieja	Arlon

Govern

Els consellers provincials s'elegeixen cada sis anys per sufragi universal a cada província, al mateix temps que es fan les eleccions municipals. Els consellers designen els diputats que formen la diputació provincial. El president del consell provincial i de la diputació és un governador designat pel govern federal, arran de la proposta del govern regional. El càrrec de governador és permanent (fins a l'edat de la jubilació). La província depèn del govern regional.

La regió de Brussel·les-Capital, tot i no ésser província, també té un governador. Bèlgica, doncs, té 11 governadors per a 10 províncies.

Competències

Anvers

Limburg

Brabant Flamenc

Flandes Oriental

Flandes Occidental

Flandes

Hainaut

Brabant Való

Namur

Lieja

Luxemburg

Valònia

Brussel·les

França

Luxemburg

Alemanya

P. Baixos

Mar del Nord

Les províncies tenen competències en matèria de cultura, d'esport, d'educació, d'infraestructures... Teòricament es tracta de projectes i de matèries massa ambiciosos per a un municipi i de massa poca envergadura per al govern regional.

Des del 1995, les províncies han perdut molt de poder:

• el paper de supervisor dels municipis petits va minvar després de la fusió dels municipis dels anys 1966-1977;
• les mancomunitats intermunicipals s'encarreguen de tasques que necessiten una coordinació entre municipis (deixalles, aigua, desenvolupament econòmic...);
• el govern de la regió tracta directament amb els municipis.

Després de cada elecció, es parla de simplificar l'estructura administrativa de l'estat i de suprimir aquest nivell gairebé obsolet.