Províncies de Sud-àfrica

Sud-àfrica està dividida en nou províncies. La vigília de les eleccions generals a Sud-àfrica del 1994, els homelands, coneguts com a bantustans, van ser reintegrats a la República i les quatre províncies existents es van dividir en nou. Les esmenes 12, 13 i 16 de la Constitució van variar les fronteres de set de les províncies.

Províncies actuals

Província	Capital	Ciutat més poblada	Sup.^[1] (km²)	Població (2011)(hab.^[2])	Densitat (2011) (hab/km²)	IDH (2003)^[3]
Cap Septentrional	Kimberley	Kimberley	372 889	1 145 861	3,1	0,69
Cap Occidental†	Ciutat del Cap	Ciutat del Cap	129 462	5 822 734	45,0	0,77
Cap Oriental	Bhisho (Bisho)	Port Elizabeth	168 966	6 562 053	38,8	0,62
Estat Lliure	Bloemfontein	Bloemfontein	129 825	2 745 590	21,1	0,67
Gauteng	Johannesburg	Johannesburg	18 178	12 272 263	675,1	0,74
KwaZulu-Natal	Pietermaritzburg‡	Durban	94 361	10 267 300	108,8	0,63
Limpopo	Polokwane (Pietersburg)	Polokwane	125 754	5 404 868	43,0	0,59
Mpumalanga	Nelspruit	Nelspruit	76 495	4 039 939	52,8	0,65
Nord-oest	Mahikeng (Mafikeng)	Rustenburg	104 882	3 509 953	33,5	0,61
República de Sud-àfrica	Pretòria, Ciutat del Cap, Bloemfontein	Johannesburg	1 220 813	51 770 560	42,4	0,67

Notes:

† Aquestes estadístiques no inclouen les Illes Príncep Eduard (335km2, amb residents no permanents), les quals són territoris subantàrtics a l'Oceà Índic, però part de la Província Occidental del Cap a efectes legals i electorals.

‡ Pietermaritzburg i Ulundi van ser capitals conjuntes de KwaZulu-Natal des de 1994 fins al 2004.

Història

La Unió Sud-africana es va establir el 1910, combinant les quatre colònies britàniques: la Colònia del Cap, la Colònia Natal, la Colònia Transvaal i la Colònia del Riu Orange (les dues ùltimes abans de la Segona Guerra Boer eren repúbliques independents anomenades República Sud-africana i Estat lliure d'Orange). Aquestes colònies van esdevenir les quatre províncies originals de la Unió: Província del Cap, Província Transvaal, Província Natal i Província de l'Estat Lliure d'Orange.

La segregació de la població negra va començar el 1913, restringint als propietaris de terres de la majoria negra a certes àrees que representaven el 13% del país. A finals dels anys 50 aquestes àrees es consolidarien com a "homelands", també anomenats "batustans".

El 27 d'abril de 1994, data de les primeres eleccions no-racials, i de l'adopció de la Constitució provisional, totes aquestes provícies i homelands es van dissoldre i es van establir les nou noves províncies.

1910-1994

Província	Capital	Població màxima
El Cap (1910-1994)	Ciutat del Cap	6 125 335
Natal (1910-1994)	Pietermaritzburg	2 430 753
Estat Lliure d'Orange (1910-1994)	Bloemfontein	2 193 062
Transvaal (1910-1994)	Pretòria	9 491 265
Homelands	Capital	Població màxima
Bofutatsuana (1977-1994)†	Mmabatho	1 478 950
Ciskei (1972-1994)†	Bisho	677 920
Gazankulu (1971-1994)	Giyani	954 771
KaNgwane (1981-1994)	LouievilleSchoemansdal (de facto)	779 240
KwaNdebele (1981-1994)	KwaMhlanga	404 246
KwaZulu (1981-1994)	Nongoma (fins a 1980)Ulundi (1980-1994)	3 400 000
Lebowa (1972-1994)	Lebowakgomo	2 740 587
QwaQwa (1974-1994)	Phuthaditjhaba	342 886
Transkei (1976-1994)†	Untata	2 323 650
Bena (1979-1994)†	Thohoyandou	558 797
Mandats	Capital	Població màxima
Àfrica del Sud-oest	Windhoek	-

Notes:

† Estats on el Homeland va ser independent.

El 1994 la Província del Cap es va dividir en tres (Oriental, Septentrional i Occidental), es van unificar la Província de Natal i el bantustán de Kwa-Zulu, l'estat Lliure d'Orange va passar a dir-se província de l'Estat Lliure, i la província de Trasvaal es va dividir entre Gauteng, Mpaumalanga i Limpopo. També es va crear la província del Nord-oest amb parts del Transvaal, el Cap i la totalitat de Bophuthatswana.

Referències

↑ Census 2011: Census in brief (en anglès). Pretoria: Statistics South Africa, 2012, p. 9. ISBN 9780621413885. Arxivat 2018-12-25 a Wayback Machine.
↑ Census 2011: Census in brief (en anglès). Pretoria: Statistics South Africa, 2012, p. 18. ISBN 9780621413885. Arxivat 2018-12-25 a Wayback Machine.
↑ Adelzadeh, Asghar. South Africa Human Development Report 2003 (en anglès). Ciudad del Cabo: Oxford University Press, p. 282. ISBN 978-0-19-578418-3. Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Mapa

[1] Census 2011: Census in brief (en anglès). Pretoria: Statistics South Africa, 2012, p. 9. ISBN 9780621413885. Arxivat 2018-12-25 a Wayback Machine.

[2] Census 2011: Census in brief (en anglès). Pretoria: Statistics South Africa, 2012, p. 18. ISBN 9780621413885. Arxivat 2018-12-25 a Wayback Machine.

[3] Adelzadeh, Asghar. South Africa Human Development Report 2003 (en anglès). Ciudad del Cabo: Oxford University Press, p. 282. ISBN 978-0-19-578418-3. Arxivat 2016-01-19 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]