Proxima Centauri d
Proxima Centauri d | |
---|---|
Tipus | planeta extrasolar |
Data de descobriment | 2020[1] |
Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
Cos pare | Pròxima del Centaure |
Constel·lació | Centaure |
Època | J2000.0 |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 0,02885 ua[2] |
Excentricitat e | 0,04[2] |
Període orbital P | 5,17 d[2] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Massa | 0,00082 M_J[1] |
Paral·laxi | 768,5004 mas[3] |
Moviment propi (declinació) | 769,766 mas/a [3] |
Moviment propi (ascensió recta) | −3.781,306 mas/a [3] |
Ascensió recta (α) | 14h 29m 42.9451s[3] |
Declinació (δ) | -63° 19' 13.8292''[3] |
Proxima Centauri d (també anomenat Proxima d) és un exoplaneta en òrbita de la nana roja Proxima Centauri, l'astre més proper al Sol i part de l'Alfa Centauri, un sistema estel·lar triple. Juntament amb dos altres planetes dins el sistema de Proxima Centauri, és l'exoplaneta conegut més proper al sistema solar, localitzat aproximadament a 4,2 anys-llum (1,3 parsecs; 40 000 000 milions de km) en la constel·lació del Centaure. Els astrònoms van descobrir l'exoplaneta a partir de dades de velocitat radial del Telescopi Molt Gran (VLT) de l'Observatori Europeu Austral, al principi com a part d'un estudi del 2020 sobre la massa de Proxima b. El senyal de velocitat radial des de Proxima d va ser confirmat més tard per Faria et al. en una anàlisi de seguiment publicada en febrer 2022.[4][5]
Proxima d és un subterra com a mínim un quart de la massa de Terra (o dues vegades la massa de Mart), que orbita a unes 0,029 unitats astronòmiques (4 300 000 km) cada 5,1 dies. És el planeta menys massiu i més interior del sistema de Proxima Centauri, i és també l'exoplaneta menys massiu detectat amb el mètode de velocitat radial fins al 2022. Proxima d orbita massa a prop de la seva estrella per ser habitable. Suposant una reflectivitat semblant a la de la Terra, la seva temperatura d'equilibri podria assolir els 360 K (87 °C).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mario Damasso «A candidate short-period sub-Earth orbiting Proxima Centauri». Astronomy and Astrophysics, 2-2022, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/202142337.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Suárez Mascareño, A.; Faria, J. P.; Figueira, P.; Lovis, C.; Damasso, M.; González Hernández, J. I.; Rebolo, R.; Cristiano, S.; Pepe, F. «Revisiting Proxima with ESPRESSO». Astronomy & Astrophysics, 639, 2020, pàg. A77. arXiv: 2005.12114. Bibcode: 2020A&A...639A..77S. DOI: 10.1051/0004-6361/202037745. ISSN: 0004-6361.
- ↑ Faria, J. P.; Suárez Mascareño, A.; Figueira, P.; Silva, A. M.; Damasso, M.; Demangeon, O.; Pepe, F.; Santos, N. C.; Rebolo, R.; 3 «A candidate short-period sub-Earth orbiting Proxima Centauri». Astronomy & Astrophysics. EDP Sciences, 658, 2022, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/202142337.