Vés al contingut

Proxima Centauri d

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicProxima Centauri d
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment2020[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos parePròxima del Centaure Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,02885 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,04[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P5,17 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Massa0,00082 M_J[1] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi768,5004 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)769,766 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3.781,306 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 29m 42.9451s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 19' 13.8292''[3] Modifica el valor a Wikidata

Proxima Centauri d (també anomenat Proxima d) és un exoplaneta en òrbita de la nana roja Proxima Centauri, l'astre més proper al Sol i part de l'Alfa Centauri, un sistema estel·lar triple. Juntament amb dos altres planetes dins el sistema de Proxima Centauri, és l'exoplaneta conegut més proper al sistema solar, localitzat aproximadament a 4,2 anys-llum (1,3 parsecs; 40 000 000 milions de km) en la constel·lació del Centaure. Els astrònoms van descobrir l'exoplaneta a partir de dades de velocitat radial del Telescopi Molt Gran (VLT) de l'Observatori Europeu Austral, al principi com a part d'un estudi del 2020 sobre la massa de Proxima b. El senyal de velocitat radial des de Proxima d va ser confirmat més tard per Faria et al. en una anàlisi de seguiment publicada en febrer 2022.[4][5]

Proxima d és un subterra com a mínim un quart de la massa de Terra (o dues vegades la massa de Mart), que orbita a unes 0,029 unitats astronòmiques (4 300 000 km) cada 5,1 dies. És el planeta menys massiu i més interior del sistema de Proxima Centauri, i és també l'exoplaneta menys massiu detectat amb el mètode de velocitat radial fins al 2022. Proxima d orbita massa a prop de la seva estrella per ser habitable. Suposant una reflectivitat semblant a la de la Terra, la seva temperatura d'equilibri podria assolir els 360 K (87 °C).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
  2. 2,0 2,1 2,2 Mario Damasso «A candidate short-period sub-Earth orbiting Proxima Centauri». Astronomy and Astrophysics, 2-2022, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/202142337.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  4. Suárez Mascareño, A.; Faria, J. P.; Figueira, P.; Lovis, C.; Damasso, M.; González Hernández, J. I.; Rebolo, R.; Cristiano, S.; Pepe, F. «Revisiting Proxima with ESPRESSO». Astronomy & Astrophysics, 639, 2020, pàg. A77. arXiv: 2005.12114. Bibcode: 2020A&A...639A..77S. DOI: 10.1051/0004-6361/202037745. ISSN: 0004-6361.
  5. Faria, J. P.; Suárez Mascareño, A.; Figueira, P.; Silva, A. M.; Damasso, M.; Demangeon, O.; Pepe, F.; Santos, N. C.; Rebolo, R.; 3 «A candidate short-period sub-Earth orbiting Proxima Centauri». Astronomy & Astrophysics. EDP Sciences, 658, 2022, pàg. A115. DOI: 10.1051/0004-6361/202142337.

Coordenades: Sky map 14h 29m 42.9487s; −62° 40′ 46.141″