Prunel·la blanca
Prunella laciniata  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Prunella |
| Espècie | Prunella laciniata L., 1763 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
La prunel·la blanca (Prunella laciniata) és una espècie que pertany a la família de les lamiàcies.
Etimologia
[modifica]- Prunella: aquest mot esdevé de l'entrecreuament del mot del llatí baix brunus (bru, morè) i el derivat en -ella del llatí pruna (brasa, sutge), s'ha volgut relacionar amb el mot alemany bräune (angines).[2]
- laciniata: deriva del llatí lacer (estripar, destrossar) pel limbe de les seues fulles.[3]
Noms vernacles
[modifica]brunella (C), brunella blanca, herba de les ferides (PV), herba de la prunel·la (B), herba de la prunella (B), herba del traïdor blanca (C), prunella, prunel·la blanca, prunella blanca i prunel·la laciniada.[4]
Habitat i distribució
[modifica]Habita pastures mesòfiles humides situades a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats, de l'estatge subalpí a la terra baixa mediterrània, i rara o nul·la a les terres poc plujoses.[5] Creix a plena llum encara que suporta ombra. Necessita calor i no suporta les gelades tardanes ni les temperatures extremes. És una planta indicadora de sequedat moderada i alcalinitat, ja que viu en sòls rics en bases (pH 5,5-8), i molt pobres en nitrogen.[6]
Presenta una distribució eurosiberiana i mediterrània. Es localitza a Europa central i septentrional, i també al voltant del Mar Negra, al nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia. A pràcticament la totalitat de la Península Ibèrica.[6] Als Països Catalans es pot trobar als Pirineus, contrades marítimes i terres muntanyoses (de la Vall d'Aran i de la Noguera, al Rosselló i al Baix Llobregat, al territori catalanídic al sud del Llobregat, fins al Baix Ebre i al Matarranya, penetra fins a la Segarra i al Segrià) a una altitud de 0 a 2100 msnm. També es troba a les Muntanyes Catalanídiques meridionals (L'Alt Maestrat, L'Alcalatén, la Plana Baixa, etc.), al territori serrànic (Els Serrans, L'Alt Palància, la Vall de Cofrents, etc.), al territori mediovalentí (El Camp de Morvedre) i al territori diànic (La Ribera Baixa i la Marina Baixa) a una altitud de (100) 400-1525 msnm. Pel que fa a les Illes Balears es troba a Mallorca (Serra de Tramuntana), a Menorca i a Eivissa, entre els 200 i els 1000 msnm.[5][7] S'han trobat individus a l'est dels Estats Units.[6]
Descripció
[modifica]Hemicriptòfit de 10–37 cm d'alçària, de base llenyosa, estolonífera. Les tiges amb indument dens en la part superior, amb pèls antrorsos o quasi aplicats, a vegades amb pèls als vèrtexs, altres vegades glabrescents, amb pèls o rogencs o blanquinosos. Les fulles mesuren 3,5-18 x 0,8-3,1 cm, més o menys dividides, generalment amb 1-2 lacínies a cada banda, lobulades o dentades, a vegades lanceolades, sobretot les basals, que solen ser senceres, més o menys piloses, especialment en el revés i els nervis, a vegades amb pèls blanquinosos. El pecíol fa 1-6,5 cm. La inflorescència és una espiga de 1,7-5,3 x 1,4–2 cm, formada per 3-9 verticil·lastres, en general cilíndrica, amb un parell de fulles subjacents. Les bràctees són de 0,8-1,4 x 1,2-1,6 mm, amplament ovades, acuminades, amb nervació reticulada, amb alena de 0,5-0,6 mm, generalment corbades, de color verd pàl·lid, a vegades color porpra. Les flors presenten pedicel de 2–3 mm. El calze fa 8–10 mm amb un tub amb 13 nervis, amb pèls dispersos i tesos en els nervis, densament pilós en la part basal. El llavi superior té tres dents d'1 mm, generalment reduïts a apicles, i el llavi inferior fa 6,5–8 mm, a més hi ha una escletxa entre les dues dents de 2,5-3,5 mm, amb cilis a les inferiors i en els marges laterals del llavi superior. La corol·la té 14–16 mm, és de color blanc o crema, a vegades porpra, amb el llavi superior de 3–6 mm i l'inferior amb el lòbul central de 2–3 mm, a vegades de vora fimbriada, amb lòbuls laterals més xicotets. El fruit és una núcula de 1,8 x 1,2 mm, trígona, llisa, de color castany clar i amb apicle blanquinós. Floreix de maig a l'agost. El seu nombre cromosòmic és 2n = 28, 32.[2][5][6][8][9]
Taxonomia
[modifica]Les espècies del gènere Prunella s'hibriden amb facilitat;[5] Prunella laciniata forma híbrids de manera natural amb Prunella grandiflora, Prunella hyssopifolia i Prunella hyssopifolia.[2]
Prunella grandiflora x Prunella laciniata (=Prunella x bicolor)
[modifica]Híbrid natural present allà on conviuen ambdues espècies. Es un poc més menuda que prunel·la grandiflora (5–30 cm) i floreix de juny a agost. Té trets intermedis de les seues espècies parentals, fulles caulinars lobulades o lleugerament pinnatipartides, pilositat més densa que prunel·la grandiflora però menor que la prunel·la blanca, corol·la més menuda que prunel·la grandiflora, de color violeta, rosa o una combinació de rosat i groguenc.[10] Té una distribució latesubmediterrània, s'ha citat a l'Estat espanyol, França, Suïssa, Àustria, Txecoslovàquia, Ucraïna[11] i Croàcia,[10] creix en pastures i boscos clars humits.[12]
Prunella hyssopifolia x Prunella laciniata (=Prunella × codinae)
[modifica]Híbrid natural que es pot trobar on ambdues espècies parentals se solapen. S'ha citat al Migdia francès (Aveyron)[13] i al Sistema Ibèric (Sòria[14] i Terol[15]).
Prunella laciniata x Prunella vulgaris (=Prunella x intermedia)
[modifica]Fulles superiors pinnatipartides, com P. laciniata, de pilositat més abundant que prunel·la vulgar i corol·la més aviat de color blau - violat. Apareix en prats més o menys humits, sobre sòls de naturalesa calcària, allà on hi ha contacte d'ambdues espècies parentals, s'ha citat a Croàcia,[10] Gran Bretanya,[16] França[17] i a la península Ibèrica.[2]
Usos
[modifica]Com la resta d'espècies d'aquest gènere, la prunel·la blanca s'empra en tractaments en ferides i contusions. En jardineria és una bona planta de cobertura, ideal per controlar l'erosió en terreny escarpat i pendents accidentades. A més, té la mida perfecta per a jardins de rocalla i per al front de vores florals. Interessant com a planta insectari per atraure pol·linitzadors.[18][19]
Galeria
[modifica]-
Plàntula (cotiledons) -
Plàntula (fulles vertaderes) -
Roseta basal -
Fulles axials -
Fulla (revers) -
Fulla (anvers) -
Flor (detall) -
Androceu i gineceu (detall) -
Inflorescència (perfil) -
Inflorescència (zenital) -
-
-
-
-
Il·lustració botànica
.jpg)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ https://www.gbif.org/species/5341296
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. XII de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 445. ISBN 978-84-00-09041-8.
- ↑ «Browse the Botanical Definitions» (en anglès). Plant Lives, 2013. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans / 3, (Pirolàcies - Compostes).. Barcelona: Barcino, 1995, p. 289. ISBN 84-7226-657-5.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Prunella laciniata (L.) L.» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Tàxon: Prunella laciniata (L.) L.». Organització per a la Cartografia de les plantes vasculars als Països Catalans (ORCA). [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Prunella laciniata (L.) L.». Herbari Virtual de Mediterrani Occidental. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Prunella laciniata (L.) L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-05. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Overlooked hybrids of Prunella L. in Croatian flora». Natura Croatica: Periodicum Musei Historiae Naturalis Croatici, 18, 2, 2009, pàg. 287-294.
- ↑ «Prunella × bicolor Beck». Kew Royal Botanic Gardens. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Prunella ×bicolor Beck». FloraCatalana. Arxivat de l'original el 8 de gener 2020. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Prunella × codinae Sennen». eFlore L'encyclopédie botanique collaborative. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Catálogo florístico de la provincia de Soria. Reed. de la 2ª. en papel, publicada en 2000 por la Diputación Provincial de Soria. Soria y Jaca: Jolube Consultor y Editor Ambiental.. ISBN 978-84-937811-3-2.
- ↑ Mateo Sanz, Gonzalo. Flora de la Sierra de Albarracín y su comarca (Teruel). 2. Noguera de Albarracín i Jaca: Fundación Oroibérico, 2009. ISBN 978-8496785557.
- ↑ «Prunella vulgaris x laciniata = P. x intermedia Link». NBN Atlas. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Prunella x intermedia Link, 1791». Inventaire National du Patrimoine Naturel. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Prunella laciniata - Cut-leaved Selfheal» (en anglès). First Nature. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Cutleaf Self Heal (Prunella laciniata)» (en anglès). My Garden Life. [Consulta: 11 abril 2020].
