Prunella (gènere)
|
Aquest article tracta sobre un gènere de plantes. Vegeu-ne altres significats a «Prunèl·lids». |
 Prunella vulgaris | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Prunella  L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Les prunel·les (Prunella) són un gènere d'angiospermes herbàcies no aromàtiques pertanyent a la família de les lamiàcies. Aquest gènere consta d'entre 13 i 23 espècies[2]
Etimologia
[modifica]Prové de les paraules del llatí medieval brunella i prunella, ambdues emprades per designar aquesta mateixa espècie. Segons pareix, aquest mot esdevé de l'entrecreuament del mot del llatí baix brunus (bru, morè) i el derivat en -ella del llatí pruna (brasa, sutge), s'ha volgut relacionar amb el mot alemany bräune (angines). C. Bauhin (1623) va dir "La brunella va rebre dit nom pel seu efecte, donat que serveix com a remei per a les afeccions de gola i llengua, que els alemanys anomenen brune". Encara que no cal oblidar l'existència del llatinisme prunella (aranyoner, aranyó) diminutiu de prunum (pruna).[3]
Hàbitat i distribució
[modifica]És un gènere molt estés a l'hemisferi nord, comprén espècies natives d'Europa, Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica del Nord. Als Països Catalans hi són autòctones les següents espècies: P. hyssopifolia (de distribució boreomediterrània), P. laciniata (de distribució latemediterrània),[4] P. vulgaris (subcosmopolita, present al llarg Euràsia, Àfrica del Nord i Nord-amèrica)[3] i P. grandiflora (nativa d'Europa, i contrades mediterrànies humides).[4]
Descripció
[modifica]Plantes herbàcies, perennes i rizomatoses. Les tiges són de secció quadrada (com la majoria d'espècies de la tribu Mentheae) i glabres o piloses, a vegades els pèls es localitzen només a les arestes. Les fulles són simples, senceres, serrades o laciniades, glabres o piloses. La inflorescència és una espiga terminal densa, pedunculada o no, generalment amb sis flors per verticil·lastre. Les bràctees es troben imbricades, amplament ovades, acuminades o sagitada. Les flors són curtament pedicelades. El calze és zigomorf, acrescent, tubular, amb deu nervis, a vegades amb dues quilles laterals. El tub no presenta carpostegi. El llavi superior està moderadament truncat, acabat en tres apicles. El llavi inferior té dues dents triangulars, corbats cap amunt. La corol·la és bilabiada amb el tub cònic, llavi superior còncau i arrodonit, i l'inferior corbat cap avall, còncau a l'extrem, amb lòbuls laterals truncats obliquament. Presenten quatre estams didínams exserts i amb el filament pedunculat. L'estigma és bifi. El fruit són núcules ovoides, apiculars o arrodonides.[3]
La fórmula floral és K (5) [C (2+3) A 2+2] G (2)
Usos
[modifica]Medicina
[modifica]La composició química de les plantes del gènere Prunella està formada principalment per triterpenoides, saponines, àcids fenòlics, esterols i glucòsids, flavonoides, coumarines, àcids orgànics, olis essencials i sacàrids. D'aquests compostos, els triterpenoides i les seues saponines, els àcids fenòlics, els flavonoides i els polisacàrids són els components actius principals.[5] Tradicionalment s'atribueixen propietats antisèptiques i antibacterianes, i són efectives en casos d'intoxicacions alimentàries. Es fan servir en la medicina xinesa tradicional.[6][7][8][9][10][11]
La composició química general del gènere Prunella és la següent, encara que la majoria d'aquestes anàlisis químiques s'han realitzar sobre P. vulgaris i P. grandiflora:[5]
- Triterpenoides (64): format per sapogenines (47) i saponines (17).
- Àcids fenòlics: compost per àcid rosmarínic, àcid rosmarínic 3'-glucòsid i altres compostos més senzills (coumarines, esculetina, escopoletina i umbeliferona).
- Esteroides: β-silosterol, estigmasterol, epinasterol, Δ-7-estigmasterol i els seus glicòsids.
- Flavonoides: quercetina, rutina, luteolina, kaempferol, antocianina i delfinidina.
- Àcids orgànics (16): majoritàriament, àcids fenòlics i àcids grassos de cadena llarga (àcid linoleic i àcid palmític).
- Olis essencials (30-40): càmfora, germacè D, α-pinè, β-elemene, β-carofilè, fenilacetaldehid, monoterpens hidrocarbonats, sesquiterpens, alcohols, aldehids alifàtics i aldehids.
- Glúcids: principalment polisacàrids sulfatats (~10KDa) compostos per glucosa i galactosa com a monòmers, i menys freqüentment per manosa, àcid galacturònic, xilosa, ramnosa i arabinosa.
Gastronomia
[modifica]Les fulles i les flors són mengívoles. És recomanable collir els brots tendres abans la floració. Tradicionalment, s'ha consumit en cru o cuit. El sabor és paregut a l'encisam romà. Es tracta d'una verdura versàtil que poden formar part d'amanides, sopes, guisats o usada com una espècia. Les fulles, acabades de picar, seques o moltes, es poden remullar en aigua freda per fer una beguda refrescant.[12]
Taxonomia
[modifica]El gènere conté 13 espècies acceptades (comptant híbrids naturals) i 10 espècies més de classificació dubtosa.[2]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Prunella x bicolor (Prunella grandiflora x Prunella laciniata) -
-
Prunella x intermedia (Prunella laciniata x Prunella vulgaris) -
Plançons de prunel·la blanca -
Inflorescència de Prunel·la blanca -
Prunella prunelliformis -
Inflorescència de prunel·la vulgar -
Infructiscència de prunel·la vulgar
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ https://www.gbif.org/species/2926553
- ↑ 2,0 2,1 «Prunella». The Plant list. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 MORALES VALVERDE, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares. Vol. XII de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 445. ISBN 978-84-00-09041-8.
- ↑ 4,0 4,1 de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans / 3, (Pirolàcies - Compostes).. Barcelona: Barcino, 1995, p. 289. ISBN 84-7226-657-5.
- ↑ 5,0 5,1 Bai, Yubing; Xia, Bohou; Xie, Wenjian (en anglès) Phytochemistry and pharmacological activities of the genus Prunella., 2016, pàg. 483-496. DOI: 10.1016/j.foodchem.2016.02.047.
- ↑ Fang, Xuya; Chang, Raymond Chuen-Chung; Yuen, Wai-Hung; Zee, Sze Yong (en anglès) Immune modulatory effects of Prunella vulgaris L., 2005, pàg. 491-496. DOI: 10.3892/ijmm.15.3.491 .
- ↑ Chi-Ming Chiu, Lawrence; Zhu, Wen; Eng-Choon Ooi, Vincent (en anglès) A polysaccharide fraction from medicinal herb Prunella vulgaris downregulates the expression of herpes simplex virus antigen in Vero cells, 2004, pàg. 63-68. DOI: 10.1016/j.jep.2004.03.024 .
- ↑ Škottová, Nina; Kazdová, Ludmila; Oliyarnyk, Olena (en anglès) Phenolics-rich extracts from Silybum marianum and Prunella vulgaris reduce a high-sucrose diet induced oxidative stress in hereditary hypertriglyceridemic rats, 2004, pàg. 123-130. DOI: 10.1016/j.phrs.2003.12.013 .
- ↑ Psotová, Jitka; Kolá, Milan; SouSek, Jaromír (en anglès) Biological activities of Prunella vulgaris extract, 2003, pàg. 1082-1087. DOI: 10.1002/ptr.1324.
- ↑ Shi Yong, Ryu; Min-Ho, Oak; Seok-Keun, Yoon (en anglès) Anti-Allergic and Anti-Inflammatory Triterpenes from the Herb of Prunella vulgaris., 2000, pàg. 358-360. DOI: 10.1055/s-2000-8531.
- ↑ Tae-Yong, Shin; Yung-Kwon, Kim; Hyung-Min, Kim (en anglès) Inhibition of immediate-type allergic reactions by Prunella vulgaris in a murine model, 2001, pàg. 423-435. DOI: 10.1081/iph-100107341 .
- ↑ «Selfheal – A Foraging Guide to Its Food, Medicine and Other Uses» (en anglès). Robin Harford. [Consulta: 10 abril 2020].
