Vés al contingut

Prunera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
«Pruna» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Pruna (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuPrunera
Prunus domestica Modifica el valor a Wikidata

Prunes
Dades
Font defusta de prunera Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitdrupa Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN50135950 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus domestica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna. Pertany a la família Rosaceae i al gènere Prunus. L'espècie Prunus domestica té el seu origen en el Caucas, Anatòlia i Pèrsia i es considera com l'espècie europea. També hi ha espècies conreades americanes i asiàtiques.[1][2]

Morfologia

[modifica]
Prunera amb fruits var. Claudia verda a la Serra de Castelltallat

Es tracta d'un arbre caducifoli que pot arribar als 10 metres d'alçària però normalment es queda en 5 o 6 metres. El tronc és d'escorça bruna i blavosa brillant llis o esquerdat. Fulles oblongues serrades, finament piloses. Flors blanques i solitàries amb molts estams i anteres bilobulades. Fruit en drupa de color groc, vermell o violaci i recobert d'una cera blanquinosa. La llavor resta dins del pinyol o endocarpi.[3]

Varietats

[modifica]
  • Golden Japan: prunera japonesa, gran vigor i molta fertilitat, fruits grocs molt primerencs que es cullen el juny.
  • Santa Rosa: Fruits grossos i de pell vermella que es cullen el juliol.
  • Reina Clàudia Verda: Fruit de color verd, adaptats a fer conserva es cullen de juliol a agost.
  • Reina Clàudia d'Oullins: Fruit poc ensucrat, de color verd clar i daurat. Es cull el juliol.
  • Stanley: Fruit ovalat de pell morada i groc verdós per dintre es cullen l'agost.

Usos

[modifica]

És el més rústic dels fruiters i el que es pot conrear més al nord o a més altitud, no tant les espècies japoneses. Suporta millor que els altres arbres fruiters els sòls pesants o massa humits. Les feines de conreu són les habituals en tots els fruiters: llaurar, adobar, regar, si és el cas, desherbar, esporgar, fer l'aclarida de fruits i la collita. En l'agricultura, a més de productors de fruits també es fan servir diverses espècies o varietats de pruneres (prunera de sant Julià, dames, mirabolà, mariana) per a empeltar-hi altres fruiters com l'ametller, l'albercoquer, el presseguer o la mateixa prunera. Sobretot es fa servir perquè els arbres aguantin terrenys massa pesants o humits que podrien podrir les arrels.[4]

Referències

[modifica]
  1. «prunera». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].
  2. IUCN «Prunus domestica: Barstow, M. & Harvey-Brown, Y.:» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2017, 20-01-2017. DOI: 10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t50135950a50135957.en.
  3. Caruso, Giuseppe. The Botany of Beer: An Illustrated Guide to More Than 500 Plants Used in Brewing (en anglès). Columbia University Press, 2022-09-06, p. 923. ISBN 978-0-231-55417-6. 
  4. Little, Elbert L. The Audubon Society field guide to North American Trees, eastern region. New York : Knopf, 1983, p. 498. ISBN 978-3-945076-06-4. 

Vegeu també

[modifica]