Prunyoner
Prunus insititia  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Amygdaleae |
| Gènere | Prunus |
| Espècie | Prunus insititia L., 1755 |
.svg){kind=icon}
,_huile,_bois,_vers_1840..JPG)
El prunyó[1] és el fruit del prunyoner,[2] un dels cultivars de la prunera de Damasc, Prunus domestica subsp. insititia.
Es tracta d'una pruna petita que madura a mitjan agost i que al centre d'Europa està disponible als mercats fins a l’octubre. Sota el seva pell morada, s'amaga una carn dolça i acídula, d’un groc daurat lleugerament fosc. La seva forma és oblonga i carnosa.
És particularment estès a Bèlgica, Luxemburg, al Franc Comtat de Lorena, Alsàcia, Alemanya, Suïssa i Àustria. En llengua francesa el prunyó s'anomena quetsche, però rep el nom de quiterie a la regió del Grand Est de França, excepte a Alsàcia on es diu zwatchka, d’on surt la famosa zwatchkawaya, pastís de prunyons. A la Suïssa francòfona com al Franc Comtat, se l’anomena pruneau (com la pruna seca en francès cosa que porta a confusió).
Fins i tot es cultiva a Canadà, a la província d’Ontario, on es comercialitza com a pruna negra.
Etimologia
[modifica]Quetsche [kwɛtʃ ] és el mot francès, d'origen luxemburguès, variant del mitjà-alemany normatiu Zwetsche, Zwetschge « prunera comuna, Prunus domestica subsp. domestica », primitivament Twetzschen, que fou manllevat del francoprovençal o gal·lo-itàlic * davascena (cf. jurassià daveigne, franc-comtès davdgna), descendent del llatí tardà damascēna, manllevat al seu torn al grec damaskênon, que significa « pruna de Damasc ».[3][4]
En català l'arbre rep el nom de prunyoner, prinyoner i barruler, mentre que el fruit es diu prunyó, prinyó o brunyó.
Ús
[modifica]El prunyó es consumeix com fruita de taula, en melmelada, en pastís o en sorbet.
A la Lorena, Alsàcia i a la regió de Bâle, la quetsche és un aiguardent obtingut per destil·lació de prunyons fermentats. Es consumeix tan en fred com a la temperatura d'una tassa de cafè. Formava part del diaprun solutif de la farmacopea marítima occidental del segle[5] XVIII.
N'és la base del Pflaumenmus i del Powidl.
S'utilitza igualment en l'elaboració del pastís de prunes seques, el dia del dejuni ginebrí.[6]
També es pot utilitzar per a l'obtenció d'alcohol com el slivovitz a certs països de l'est d'Europa.
Botànica
[modifica]Nom botànic : Prunus domestica subsp. insititia (L.) Bonnier et Layens. / Prunus insititia.
Descripció : fruit oval, roig pàl·lid, violeta (certes variants grogues), de carn saborosa, lleugerament acidulada.
- Floració : primavera.
- Exposició : sol.
- Tipus de terra : normal.
- Resistència : -20 °C.
- Collita : agost.
Varietats
[modifica]Existeixen nombroses varietats de prunyons : una variant blanca poc coneguda s'anomena quetsche blanche de Létricourt.[7] Té la mateixa forma i consistència que un prunyó, però és de color groc clar amb un sabor més dolç i menys acidulat. A Anglaterra, en particular al comtat de Shropshire, es fa una varietat de prunyó (angl. damson) més petit que els coneguts a França i amb el qual es prepara melmelada.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Espina -
Fulla -
Flor -
Fruit
Referències
[modifica]- ↑ «prunyó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «prunyoner». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ « Quetsche(n) », in Luxemburger Wörterbuch, Luxemburg, P. Linden, 1950-1977.
- ↑ Dictionnaire culturel en langue française, éditions Le Robert, 2005.
- ↑ D'après Maistral, in Yannick Romieux, De la hune au mortier, Éditions ACL, Nantes, 1986.
- ↑ Frédéric Cochet. «Prunier Fellenberg hative». [Consulta: 22 setembre 2013].
- ↑ «Quetsche blanche de Létricourt». Arxivat de l'original el 2021-09-21. [Consulta: 21 setembre 2021].