Pseudoalcaloide
Un pseudoalcaloide és un dels tres tipus d'alcaloides (alcaloides pròpiament dits, protoalcaloides i pseudoalcaloides) que al contrari dels alcaloides i protoalcaloides no deriven de l'anabolisme dels aminoàcids encara que comparteixen, amb els alcaloides pròpiament dits, la característica de tenir un anell heterocíclic amb nitrogen.
Els pseudoalcaloides poden derivar dels terpenoides i de les purines.[1]
Característiques
[modifica]Els pseudoalcaloides es formen per l'addició de compostos d'amoni o nitrogen lliure a estructures terpèniques o derivades de policètids.[2] Alguns compostos són per al gènere Solanum, alcaloides de naturalesa esteroídica; l'aconitina, característica de les espècies d'Aconitum i Delphinium, que és un diterpè molt tòxic pels animals; i la coniïna, derivada de policètids aïllat en la cicuta o Conium maculatum.[2]
Classificació per biosíntesi
[modifica]Pseudoalcaloides derivats de monoterpens
[modifica]- Iridoides
- Nufaridines
Pseudoalcaloides derivats de sesquiterpens
[modifica]- Pirrolidines sesquiterpèniques
Pseudoalcaloides derivats de diterpens
[modifica]Pseudoalcaloides derivats d'esteroides
[modifica]- Veramatrans
- Cevans
- Batraciotoxina
Pseudoalcaloides derivats de policètids
[modifica]Diversos pseudoalcaloides provenen de la via de l'acetat-malonat, per tant amb transferència de nitrogen. Inclouen:
- - La coniïna de la cicuta, un alcaloide piperidínic que no prové de la lisina
- - La pinidina, aïllada del Pinus sabiniana
- - La nigrifactina de Streptomyces
- - La carpaïna i la cassina
- - La coccinelina, aïllada deñcoleòpter Coccinella septempunctata.
- - La poranterina, aïllada de l'arbust Poranthera corymbosa,
- - Els alcaloides del grup de la ancistrocladina. Els alcaloides naftaleno-isoquinolínics comprenen uns 40 alcaloides aïllats de les famílies Ancistrocladaceae i Dionchophyllaceae.
- - Les orceïnes
- - Prodigiosines
- - Citocalasines
- - Àcid fusàric
- -Lilacinona
- -necatarona
- - Korupensamina;
- - Michelamina A i B; cassiarina A - F; monascorubramina; PP-R; rubropunctamina; chalciporona; aspertines; rumbrines; auxarconjugatines; pseurotina; sinerazol; curacina A; caliculines; clavosines; geometricines; swinhoeiamides; piericidines; lagunamicina; lactidomicina; ciclohexamida; estreptimidona; azoxistrobina.
- - Els alcaloides de Galbulimima, per exemple, la himbacina.
- - La tolipocladina aïllada de Tolypocladium inflatum.
- Haouamina
- Micalazole
- Tetraciclines
- Chalciporona
Pseudoalcaloides derivats d'àcids grassos
[modifica]- Alcaloides de la batzelamida
Referències
[modifica]- ↑ friedli.com
- ↑ 2,0 2,1 Azcón-Bieto,J y Talón, M.. Fundamentos de Fisiología Vegetal. Mc Graw Hill Interamericana de España SAU, 2000. ISBN 84-486-0258-7.