Vés al contingut

Psi de l'Ossa Major

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicPsi de l'Ossa Major
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOssa Major Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra43,053 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre27.400.000 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,27 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,01 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.534 K[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi23,2272 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−27,778 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−62,62 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar5,5 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5,07 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial214 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 9m 39.8083s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)44° 29' 54.5559''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,07[8] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Psi de l'Ossa Major (ψ Ursae Majoris)[9] és un estel de magnitud aparent +3,01, la setena més brillant a la constel·lació de l'Ossa Major. Ocasionalment rep el nom Ta Tsun, d'origen xinès, que suposadament significa "la gran gerra de vi". S'hi troba a 147 anys llum de distància del sistema solar.

Psi Ursae Majoris és una geganta taronja de tipus espectral K1III. Té una temperatura de 4545 K i una lluminositat 170 vegades major que la del Sol, una gran part de la seva llum provinent de la zona infraroja de l'espectre. A partir d'aquests valors es pot deduir el seu radi, 21 vegades major que el radi solar, que concorda amb el valor obtingut a partir de la mesura directa del seu diàmetre angular (20 radis solars).

Igual que altres estels gegants, Psi Ursae Majoris gira lentament sobre si mateixa, amb una velocitat de rotació en el seu equador de 1,1 km/s —la meitat de la del Sol—, sent est el límit inferior. Considerant el seu eix de rotació perpendicular a la línia de visió, necessita 2,6 anys per completar una volta. Té una metal·licitat similar a la solar. Va començar la seva vida fa uns 300 milions d'anys com un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus B7 i finalitzarà els seus dies com una nana blanca massiva d'unes 0,7 masses solars.

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. 5,0 5,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  6. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  7. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  8. «Carbon, nitrogen, and oxygen abundances in G and K giants» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1981, pàg. 228–248. DOI: 10.1086/159147.
  9. «Psi Ursae Majoris» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].

Enllaços externs

[modifica]