Psofis (ciutat)
| Tipus | ciutat antiga, polis i jaciment arqueològic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Grècia | ||||
| Entitat territorial administrativa | administració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques | ||||
| Regió | Grècia Occidental | ||||
| Unitat perifèrica | Prefectura d'Acaia | ||||
| Municipi | Kalavryta | ||||
Psofis (grec antic: Ψωφίς, llatí: Psophis)[1] fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al nord-oest d'Arcàdia, al límit amb Acaia i amb l'Èlida. Les ruïnes de la ciutat es poden contemplar vora la localitat de Tripótama, a la confluència dels rius Sireos, Aroànios i Nusétiko, on formen l'Erimant.[2]
Segons el mite, el seu nom original hauria estat Erimant, pel fet que estava situada vora el riu Erimant i la muntanya homònima, i més tard hauria rebut el nom de Fegea. Posteriorment, l'arribada d'Equèfron i Pròmac, fills d'Hèracles, procedents de Sicília, hauria motivat el seu canvi de nom definitiu, en referència a la seva mare Psofis, una filla d'Èrix. Apol·lodor[3] explica que la regió que envoltava la ciutat va ser l'escenari de la cacera del senglar d'Erimant, un dels dotze treballs d'Hèracles.[4]
Segons Polibi,[5] Psofis era una ciutat inexpugnable, amb defenses naturals i fortes muralles. Es conserven diverses seccions de les murades de la ciutat, com també restes de l'acròpolis.[2] El 219 aC havia caigut en mans d'Elis, i fou conquerida per Felip V de Macedònia, aliat de la Lliga Aquea.[4]
Pel que fa al culte religiós, sembla que la deessa protectora de la ciutat era Àrtemis Ericina, i probablement també es venerava Atena Pòlias, atès que s'ha identificat en les monedes. D'altra banda, els monts Màlea i Lampea estaven consagrats a Pan, i al cim del Mont Afrodísion hi ha les restes d'un temple del segle v aC amb materials que es remunten a l'època arcaica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 126. ISBN 9788441224223.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 529.
- ↑ Apol·lodor, Biblioteca, II 4.
- ↑ 4,0 4,1 Smith, William (ed.). «Psophis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 31 gener 2021].
- ↑ Polibi, Històries, IV 70-72.