Discussió:Psofis (ciutat)

A propòsit de Psofis (antropònims) i Psofis (ciutat):

• Diccionari Grec Català: Psòfida per la ciutat al cos del diccionari, però Psofis als mapes; l'antropònim no apareix.
• Diccionari Llatí Català: Psofide per la ciutat.
• Diccionari Llatí Català de noms propis: Psòfida per la ciutat.
• Pierre Grimal: Psofis pels antropònims i Psòfida per la ciutat.

La solució del Pierre Grimal sembla la més coherent. Però repassava Alberich & Ros 1993 i diu (p. 130) que els noms de dona i de ciutat es transcriuen a partir del nominatiu (en -is) per distingir-los dels patronímics i els corònims (en -ida), distingint noms de ciutat de corònims, és a dir, de territoris i regions (com Èlida, Ftiòtida, etc). Aquesta proposta, que em va passar per alt quan vaig elaborar VP:GRLL, comportaria que tant els personatges com l'article de la ciutat s'intitularien Psofis (Psofis (mitologia) i Psofis (ciutat), per exemple), mentre que Psòfida seria el territori de la ciutat. Què en pensau, Leptictidium, Motxo98? --Joan Gené (disc.) 22:44, 8 feb 2024 (CET)

Em pense que fa poc ho vam comentar en una altra dicussió. En qualsevol cas, jo ja anava en la línia d'Alberich & Ros 1993. De fet, ho inclouria a VP:GRLL. De més a més, a propòsit dels doblets -ida/-ide i -ada/-ade; trobe que podríem ampliar-ne la informació. Perquè recorde que hi ha casos que ens permeten establir a grans trets quan fem servir -de i quan -da. Dic açò tenint en compte els acords a què arribàrem, però és que ni els diccionaris normatius són coherents. Què me'n dieu?

En resum: aquest article hauria de dir-se Psofis (ciutat). Motxo98 (disc.) 23:17, 8 feb 2024 (CET)

Aprofundint un poc en la segona qüestió, us dic el meu parer/procedir:

-Noms oxítons en tema dental -άς, -άδος / -as, -adis: -ada, de l'acusatiu grec; tant se val el gènere grammatical. Hèl·lada, Tròada, mènada, nòmada, olimpíada, mònada, làmpada, etc. Tret dels noms propis de dona en -as que portarien confusions amb patromínics i corònims: Hel·las, etc. Hem de respectar les formes del DIEC i del DNV, i prioritzar encara que siguen en -ade de l'acusatiu llatí (plèiade, ennèade, asclepíade, ogdòade), però afegint-hi les formes en -ada que sovint apareixeran en els diccionaris habituals o traduccions de la Bernat Metge i l'Adesiara. La sort que hi ha és que, en la majoria dels casos, aquestes formes s'usen quasi exclusivament en plural -ades, perquè són noms grupals, i ja fem servir els plurals als títols. Ara bé, si els diccionaris normatius sols donen la forma en -ada (nàiada, borèada, dríada, orèada), no n'hi afegiria en -ade, sobretot perquè segurament no deuen tindre bibliografia de suport.

-Noms oxítons en tema dental -ίς, -ίδος / -is, -idis: -ida. Un poc el mateix que l'anterior, i respectar les formes dels noms comuns dels diccionaris que vénen del -ide llatí o -ida grec respectivament, com ara piràmide, efemèride, hemorroide; però nereida, ègida, apàtrida, caròtida, etc. I admetent la duplicació d'oceànide (DIEC2 i DNV) i oceànida (DCVB, Alberich & Ros 1993, DLCNP, FBM, ). Per descomptat, els noms propis de persona, lloc, etc. els fem en -ida, que és la forma aclaparadorament emprada: Atlàntida, Eneida, Briseida, etc.

-Noms del segon grup, però no oxítons: en -is sempre que no siguen topònims regionals. Alcestis (antropònim), Anubis (teònim), Elis (ciutat); però Èlida (regió), Ftiòtida, etc. Motxo98 (disc.) 23:50, 8 feb 2024 (CET)

A mi també em sona molt que això que deia el Joan al principi ho vam parlar fa poc i que a tothom li semblava bé la distinció que marcaven Alberich i Ros el 1993.—Leptictidium (digui) 10:05, 9 feb 2024 (CET)

Faig els canvis.--Joan Gené (disc.) 18:42, 9 feb 2024 (CET)