Pteromylaeus bovinus

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Pteromylaeus bovinus
Aetomylaeus bovinus
	;
Estat de conservació
	En perill crític
UICN	60127
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Myliobatiformes
Família	Myliobatidae
Gènere	Aetomylaeus
Espècie	Aetomylaeus bovinus ; (Geoffroy, 1817)
Nomenclatura
Protònim	Myliobatis bovina

La rajada tigre o bisbe (Pteromylaeus bovinus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)), dit també bonjesús, milà, monja, mongeta, xutxo^[1] , és una espècie de peix cartilaginós de la família Myliobatidae.^[2]

Descripció

El seu aspecte és semblant al de la milana, de la qual difereix per un musell més pronunciat i en punta i unes dimensions més grans (pot abastar 2,5 metros de llarg i 80 quilos de pes). El seu color és marró clar al dors i blanc al ventre; els exemplars joves són caracteritzats per set o vuit estries dorsals que desapareixen quan atenyen l'edat adulta. Les seves aletes dorsals són situades a la mateixa altura de les pèlviques.

Distribució i hàbitat

És àmpliament present en l'oceà Atlàntic oriental, en l'Oceà Indi sud-occidental, en el Mar Mediterrani i en la mar Negra. La seva presència a l'Atlàntic és a vegades controvertida encara que amb tota probabilitat és confirmada a les costes del Marroc, Sàhara Occidental, Senegal, Illes Canàries, Madeira, Mauritània, Gàmbia. Guinea i Guinea Bissau.

↵És una espècie pròpia d'aigües temperades i tropicals així com de llacunes i estuaris fluvials.

Biologia

Viu en grupets. La seva alimentació es compon sobretot de crustacis i mol·luscs del fons marí. Es tracta d'un animal ovovivípar; la femella pareix una ventrada de tres o quatre petits després d'una gestació molt variable i llarga, d'entre cinc i dotze mesos.

Notes

↑ Xutxo, juntament amb milà i monja, és un dels noms que CISTERNAS va atribuir a Myliobatis aquila Bp. Aquest mot té equivalents homòfons en italià i en castellà. A la Ligúria en diuen ciuccio de Myliobatis aquila i ciucciu neigro de Dasyatis violacea, mentre que a les costes andaluses el nom de chucho s'aplica tant a Dasyatis pastinaca com a Myliobatis aquila. Amb aquests antecedents resulta estrany que en el Diccionari ALCOVER-MOLL hi hagi una accepció ictionímica del mot jutge, definida com un «Peix de color verd amb taques grogues i negres, probablement l'espècie Myliobatis aquila (Eiv.)» i que aquest nom aparegui entre els noms catalans d'aquesta mateixa espècie enumerats en el catàleg de LLORIS et al. i a la Nomenclatura Oficial Catalana. És evident que ALCOVER-MOLL va treure aquesta accepció ictionímica d'un estudi lingüístic de Walter SPELBRINK (1937), on es pot llegir (p. 68): «Jutge (myliobatis aquila? Cuv.). Grün mit gelben und schwarzen Flecken. l, 8 cm; br, 4 cm; d, 1 cm; gew, 25 g. Der schwarze “Kopfbedeckung” verdankt der Fisch wohl den Namen des “Richters”; vgl. RLR LIII, 31, val. jutjo.» Aquesta descripció d'un peixet de 8 cm. i 25 g. de pes, de color verd amb taques grogues i negres és impossible que es refereixi a un rajiforme com Myliobatis aquila. Les mateixes dades fan pensar que es tracta del làbrid Thalassoma pavo, que és conegut a Eivissa amb el nom de nyucla i a Ciutadella (Menorca) amb el de junclà, tots dos corrupcions de joglar. Probablement aquesta accepció eivissenca del mot jutge és una altra forma corrompuda de joglar. La responsabilitat de la transformació de jutjo en jutge és de l'autor d'una nota publicada a la Revue des Langues Romanes, citada per SPELBRINK. i nota: CISTERNAS, en el pròleg del seu catàleg (1867, p. 10), diu que ha adoptat la classificació de BONAPARTE i la nomenclatura cientfíca usada per aquest. Com que BONAPARTE va donar el nom de Myliobatis noctula a la Raja aquila de Linneu i el nom de Myliobatis aquila a la Myliobatis bovina de Geoffroy, havem d'entendre que si CISTERNAS va identificar la seva Myliobatis aquila d'acord amb la descripció de Bonaparte, aleshores xutxo, milà i monja són noms de Pteromylaeus bovinus (Geoffroy) i no de Myliobatis aquila (Linn.), Miquel Duran I Ordinyana http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/177241
↑ Plantilla:WoRMS

[1] Xutxo, juntament amb milà i monja, és un dels noms que CISTERNAS va atribuir a Myliobatis aquila Bp. Aquest mot té equivalents homòfons en italià i en castellà. A la Ligúria en diuen ciuccio de Myliobatis aquila i ciucciu neigro de Dasyatis violacea, mentre que a les costes andaluses el nom de chucho s'aplica tant a Dasyatis pastinaca com a Myliobatis aquila. Amb aquests antecedents resulta estrany que en el Diccionari ALCOVER-MOLL hi hagi una accepció ictionímica del mot jutge, definida com un «Peix de color verd amb taques grogues i negres, probablement l'espècie Myliobatis aquila (Eiv.)» i que aquest nom aparegui entre els noms catalans d'aquesta mateixa espècie enumerats en el catàleg de LLORIS et al. i a la Nomenclatura Oficial Catalana. És evident que ALCOVER-MOLL va treure aquesta accepció ictionímica d'un estudi lingüístic de Walter SPELBRINK (1937), on es pot llegir (p. 68): «Jutge (myliobatis aquila? Cuv.). Grün mit gelben und schwarzen Flecken. l, 8 cm; br, 4 cm; d, 1 cm; gew, 25 g. Der schwarze “Kopfbedeckung” verdankt der Fisch wohl den Namen des “Richters”; vgl. RLR LIII, 31, val. jutjo.» Aquesta descripció d'un peixet de 8 cm. i 25 g. de pes, de color verd amb taques grogues i negres és impossible que es refereixi a un rajiforme com Myliobatis aquila. Les mateixes dades fan pensar que es tracta del làbrid Thalassoma pavo, que és conegut a Eivissa amb el nom de nyucla i a Ciutadella (Menorca) amb el de junclà, tots dos corrupcions de joglar. Probablement aquesta accepció eivissenca del mot jutge és una altra forma corrompuda de joglar. La responsabilitat de la transformació de jutjo en jutge és de l'autor d'una nota publicada a la Revue des Langues Romanes, citada per SPELBRINK. i nota: CISTERNAS, en el pròleg del seu catàleg (1867, p. 10), diu que ha adoptat la classificació de BONAPARTE i la nomenclatura cientfíca usada per aquest. Com que BONAPARTE va donar el nom de Myliobatis noctula a la Raja aquila de Linneu i el nom de Myliobatis aquila a la Myliobatis bovina de Geoffroy, havem d'entendre que si CISTERNAS va identificar la seva Myliobatis aquila d'acord amb la descripció de Bonaparte, aleshores xutxo, milà i monja són noms de Pteromylaeus bovinus (Geoffroy) i no de Myliobatis aquila (Linn.), Miquel Duran I Ordinyana http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/177241

[WoRMS-2] Plantilla:WoRMS

[1]

[2]