Vés al contingut

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPubli Corneli Lèntul Marcel·lí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement128 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort100 aC Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Triumvir monetalis (en) Tradueix
100 aC – 100 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar de l'antiga Roma, orador, polític de l'antiga Roma, polític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Lèntuls Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCornelia Modifica el valor a Wikidata
FillsGneu Corneli Lèntul Marcel·lí, Publius Cornelius Lentulus Marcellinus Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Claudi Marcel Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Claudi Marcel
Gneu Corneli Lèntul Clodià
Marcus Claudius Marcellus Aeserninus Modifica el valor a Wikidata

Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (en llatí: Publius Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un polític i militar romà del segle ii aC. Era fill de Marc Claudi Marcel, legat el 102 aC i el 90 aC, però va ser adoptat per un membre (desconegut) de la família dels Cornelis Lèntuls i en va prendre el nom, mantenint el seu antic cognom seguint els costums onomàstics romans. Ciceró el considera un orador de mèrit.[1]

No hi ha constància que tengués cap càrrec polític, més enllà de ser monetal l'any 100 aC.[2] Es va casar amb una Cornèlia de la família dels Escipions i va ser pare de Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí que al seu torn es va casar amb Escribònia, després esposa d'August.[3]

Probablement va ser el pare de Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí, cònsol l'any 56 aC, i del seu germà Publi.[2]

Referències

[modifica]
  1. Smith, 1867.
  2. 2,0 2,1 «P. Cornelius (230) Marcelli f. Lentulus Marcellinus». Digital Prosopography of the Roman Republic. King's College London.
  3. Plutarc, Vides paral·leles: «Pompeu», 51; apud Smith, 1867.

Bibliografia

[modifica]