Vés al contingut

Publi Licini Cras Dives (llegat)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPubli Licini Cras Dives
Nom original(la) P.Licinius M.f. Crassus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 82 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort53 aC Modifica el valor a Wikidata (28/29 anys)
Harran (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
58 aC – 53 aC
Moneyer (en) Tradueix
55 aC – 55 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma, mestre encunyador Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra de les Gàl·lies
batalla de Carres Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaLicini Crassi Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCornèlia Metel·la (–52 aC) Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Licini Cras Dives I Modifica el valor a Wikidata  i Tertulla Modifica el valor a Wikidata
GermansMarc Licini Cras Dives Modifica el valor a Wikidata

Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Marc Licini Cras Dives I i de Tertúl·lia. Formava part de la gens Licínia, una antiga família romana plebea.

Es va casar amb Cornèlia Metella, filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió.

Va ser legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia l'any 58 aC i fins al segon consolat del seu pare el 55 aC, participant en la Guerra de les Gàl·lies. L'any 58 aC va combatre el sueu Ariovist a la batalla dels Vosges, l'any 57 aC va dirigir la Legió VII Claudia contra els vènets i altres tribus del nord-oest,[1] i el 56 aC a les tribus d'Aquitània. A l'hivern següent Juli Cèsar el va enviar Roma amb alguns soldats per imposar l'elecció dels triumvirs Pompeu i Cras com a cònsols. També va portar a Roma 1000 cavallers gals, que després van participar en la guerra contra els parts l'any 54 aC.

A diferència del seu pare va ser amic de Ciceró i es va oposar al seu exili (58 aC) i juntament amb altres joves romans va aparèixer en públic vestit de dol. Va celebrar la seva tornada l'any 55 aC, quan va procurar la reconciliació entre l'orador i el seu pare. Va prendre part a les operacions de la guerra amb els parts (53 aC) fins que va morir lluitant amb valentia a la batalla de Carres.[2]

Referències

[modifica]
  1. Juli Cèsar, De bello gallico II, 34-35
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 879.