Publi Petroni
| Nom original | (la) P.Petronius P.f.  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle I aC valor desconegut |
| Mort | segle I valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Governador romà Província romana de Síria | |
| 39 dC – 42 dC | |
| Governador romà Àsia | |
| 29 dC – 35 dC | |
| Cònsol sufecte | |
| 19 dC – 19 dC | |
| Àugur | |
| 7 dC – valor desconegut | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar, sacerdot |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Plautia |
| Fills | Petroni, Gai Petroni Turpilià, Petrònia |
| Pares | Petroni Turpilià i valor desconegut |
| Germans | Gaius Petronius |
Publi Petroni (en llatí Publius Petronius) va ser un militar i magistrat romà que va viure entre el segle I aC i el segle I sota els emperadors August, Tiberi, Calígula i Claudi. Formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
L'any 7 va ser àugur i cònsol sufecte l'any 19, juntament amb Marc Juni Silà. L'emperador Tiberi el va enviar a Núbia, on va saquejar la ciutat de Napata l'any 24. Calígula el va nomenar governador de Síria com a successor de Luci Vitel·li, am l'encàrrec de que erigís una estàtua de l'emperador al Temple de Jerusalem.
Aquest Petroni també és mencionat com a legat de Claudi.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 215.