Vés al contingut

Pucará de Turi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pucará de Turi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBé cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCalama (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Map
 22° 14′ 03″ S, 68° 16′ 37″ O / 22.23417°S,68.27694°O / -22.23417; -68.27694
Monument Històric de Xile
Data7 gener 1982
Monument nacional de Xile

El pucará de Turi és un monument històric de caràcter arqueològic situat a la localitat de Turi, en la comuna de Calama, regió d'Antofagasta, Xile.[1][2][3] És a 47 km al nord-oest del poble de San Francisco de Chiu Chiu.

Pertany al conjunt de monuments nacionals de Xile des de l'any 1983 en virtut del Decret suprem 36 del 7 de gener d'aquell any; té la categoria de «Monument històric».[4][5]

Història

[modifica]

El pucará —del quítxua 'fortalesa' o 'turó fortificat'— és una construcció ameríndia en pedra situada a l'àrea de Turi, un llogaret a 3.000 msnm amb una extensió de 4 ha.[6][4] És «el complex arquitectònic més gran construït per la cultura atacamenya».[4]

Es degué edificar al 1250 aproximadament, mentre que a inicis del s. XV, l'inca Túpac Yupanqui conquesta els atacames, i al voltant del 1470 el conjunt sofreix una sèrie de modificacions amb la instal·lació d'estructures inques, entre aquestes un kallanka de 26 m de llarg que estava cobert amb un sostre de dues aigües.[7][8][9] El conjunt contenia «cases rectangulars d'uns 4 x 5 m, amb sitges, de sostre pla amb coberta de fang»; en efecte, «dins del complex, hi ha aproximadament 620 recintes de diferents dimensions i morfologies, i se'n distingeixen algunes estructures simples de forma irregular i altres de més complexes, que comprenen diversos recintes intercomunicats».[10][4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Pucará de Turi». Consell de Monuments Nacionals. Arxivat des de l'original el 10 de novembre de 2013. Consultat el 28 d'octubre de 2013.
  2. ↑ Imbelloni, José (1926). «Elementos lingüísticos de Oceanía en el Quechua». En Palavecino, E. Buenos Aires: El Ateneo. pp. 335-349. Consultat el 30 d'octubre de 2013.
  3. ↑ Gallardo, F.; Vilches, F. (1995). «Nota acerca de los estilos de arte rupestre en el Pucara de Turi (norte de Chile)». Boletín de la Sociedad Chilena de Arqueología (20): 26-28.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Pucará de Turi». Consejo de Monumentos Nacionales. Archivado desde el original el 10 de noviembre de 2013. Consultado el 28 de octubre de 2013.
  5. ↑ «DS 36 MH Expressions urbanes arquitectòniques de la regió d'Antofagasta». Santiago de Xile: Consell de Monuments Nacionals. 2 de març de 2009. Consultat el 13 d'octubre de 2013.
  6. ↑ Imbelloni, José (1926). «Elementos lingüísticos de Oceanía en el Quechua». En Palavecino, E. Buenos Aires: El Ateneo. pp. 335-349. Consultado el 30 de octubre de 2013.
  7. ↑ Cruz, Nicolás; Vega, Alejandra; Aldunate del Solar, Carlos; Cereceda T., Pilar; Errázuriz K., Ana María (2005). Historia de Chile ilustrada. Zig-Zag. ISBN 978-956-121-696-9.
  8. ↑ Berenguer Rodríguez, José (1997). Chile antes de Chile: Prehistoria. Museo Chileno de Arte Precolombino. p. 95.
  9. ↑ Orellana Rodríguez, Mario (1994). Prehistoria y etnología de Chile. ravo y Allende Editores. p. 240. ISBN 978-956-700-323-5.
  10. ↑ Protagonistasdelacultura.cl (ed.). «Pukara de Turi» Arxivat 2013-11-10 a Wayback Machine.. Consultat el 10 de novembre de 2013.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pucará_de_Turi&oldid=31172742»