Puiggalí
Puiggalí | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segle XII | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 661 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Pi de Sant Just (Solsonès) | |||
Localització | Ctra. Manresa, km 77,5, esquerra | |||
| ||||
Puiggalí[1] era una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Era una masia de planta rectangular, teulada a dos vessants i orientada nord-sud. Tenia la façana principal al sud. Estva edificada, per la cara nord, damunt de la mateixa roca. Es va reconstruir al segle xviii, hi ha una llinda a la cara sud que portava la data de 1733. La façana principal, pertanyia a aquesta època, l'arc de la primitiva estàva tapiat i al damunt n'hi havia un altre fet de totxos. Tenia galeries d'arc de mig punt, cobertes en la façana. Els murs de la cara est i nord, eren de la primitiva construcció. Tenia planta baixa i dos pisos. La planta baixa tenia sòl de pedra i estava coberta amb volta de canó. El primer i segon pis tenien bigues de fusta al sostre.[2]
Al costat de la casa, hi havia un cobert aguantat per un pilar de pedra i porta d'arc de mig punt adovellada. Tenia parament de carreus irregulars i la part superior de fang. La masia, carreus irregulars, cantonades de pedra picada.[2]
Història
[modifica]Es té notícies d'un Galí abans de l'any 1000. De la casa Puiggalí, es coneix l'existència des de l'any 1127. Berenguer de Puiggalí i el prepòsit Raimond del Monestir de Solsona, tenen l'any 1127, un dels molins de Calicambes. El 1397, Ramon Puiggalí era síndic d'Olius. El 1522, Pere Fàbregues, prevere i vicari d'Olius, arrendà per un any la parròquia, les terres i els alous a Ramón Vilar i al pagès Joan Ramon Puiggalí. Andreu Martorell, àlies Puiggalí, fou jurat del poble a mitjans del segle xvi.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Puiggalí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
Enllaços externs
[modifica]- Puiggalí, fitxa del catàleg de l'Ajuntament