Puiggraciós
|
No s'ha de confondre amb Santuari de Puiggraciós. |
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | llista dels 100 cims de la FEEC | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Cingles de Bertí | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Figueró i Montmany (Vallès Oriental), Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental) i l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental) | |||
| ||||
| Serralada | Cingles de Bertí | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 808 m | |||
| Prominència | 111 m | |||
| Material | gres argila | |||
| Esport | ||||
| Ruta | Des de l'Ametlla del Vallès via santuari de Puiggraciós | |||
El cim del Puiggraciós[1] està situat a la confluència dels termes municipals de l'Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany, en el sector dels Sots Feréstecs, que agafen el nom de la novel·la modernista del mateix nom, i Bigues i Riells del Fai, a la comarca del Vallès Oriental.
És un turó amb una altitud de 808,8[2] m, situat al sud-est dels cingles de Bertí, als quals s'uneix pel collet de Can Tripeta. Forma part de la Serralada Prelitoral catalana.
Aquest cim està inclòs al Repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.[3]
Al cim, hi resten vestigis del poblat ibèric de Puiggraciós, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi trobem el santuari de Puiggraciós. Al nord-est hi ha la Torre de Puiggraciós, una torre de senyals del 1845 declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, i cap al sud, el veïnat del Serrat de l'Ocata, de l'Ametlla del Vallès.
Referències
[modifica]- ↑ «Puiggraciós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ↑ «Repte 100 cims». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de març 2019. [Consulta: 3 febrer 2018].
Enllaços externs
[modifica]