Punta de torxó
La punta de torxó o encaix de torxó[1] és un tipus d'encaix de boixets elaborat a tot arreu d'Europa. És un encaix continu, ja que es fa sobre un rodet sense fi, que cada volta torna a començar. L'encaix de torxó és molt conegut per ser gruixut i fort, així com pels seus senzills patrons geomètrics i línies rectes.[2] No utilitza dissenys representatius. Les classes mitjanes l'empraven per a ribetejar peces i per a decorar roba interior de cotó i lli. Era ideal pel fet que és un encaix molt resistent i econòmic.
L'encaix de torxó era inicialment fet de lli, però des de fa molt de temps es fa també de cotó. S'elabora en tires de 1 a 2 polzades (2.5 a 5 cm) d'amplada. Aquest tipus de punta sol tenir fil "cordonet" vorejant el patró. El fil de "cordonet" va ser utilitzat per primera vegada a Suècia, però ara el seu ús està generalitzat.[3] Ocasionalment es fan servir també fils de colors en aquest encaix, però en general l'encaix de torxó sol ser blanc.
Història
[modifica]L'encaix de torxó és una de les puntes més antigues que hi ha. Aquest tipus d'encaix es va originar a finals del segle XVII a la zona de París a partir de puntes de captaires. Torchon és la paraula francesa per a "drap de cuina" o "drap de neteja". Així que originàriament hi havia poca apreci per aquest tipus d'encaix.
És comú veure'l en regions que s'especialitzen en l'elaboració d'encaix com Bèlgica, França, Itàlia, Saxònia, Suècia i Espanya.[4] Des del segle xix, aquest encaix ha estat el primer que aprenen a fer les puntaires a causa de la seva simplicitat.[5] Només requereix uns quants boixets i utilitza un fil més gruixut que en altres puntes, cosa que facilita l'aprenentatge. És també el més senzill de totes les puntes amb fons de xarxa.[6]
Malgrat estar entre les puntes més antigues, l'encaix de torxó no es va començar a realitzar a Anglaterra fins a finals del segle xix, a la regió de les Terres Mitjanes Orientals, per la qual cosa no és considerat un encaix anglès. A principis del segle XX ja es venien còpies fetes a màquina que eren gairebé indistingibles de les puntes fetes amb coxí.[7]
Galeria
[modifica]-
Malla bàsica -
Torxó amb les agulles encara clavades -
Motius de malla, aranyes i una base asimètrica -
Torxó amb trets artificials -
Motius de xarxa i aranyes -
Patrons de lli i fils gruixuts -
Motiu arrodonit
.jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques».
- ↑ Fuhrmann, Brigita. Bobbin Lace: An Illustrated Guide to Traditional and Contemporary Techniques. Dover, setembre 1985, p. 67. ISBN 0-486-24902-6.
- ↑ Earnshaw, Pat. A Dictionary of Lace. Dover, febrer 1999, p. 171. ISBN 0-486-40482-X.
- ↑ Raffel, Marta Cotterell. The Laces of Ipswich: The Art and Economics of an Early American Industry, 1750-1840. UPNE, gener 2003, p. 153. ISBN 1-58465-163-6.
- ↑ «Torchon lace». A: Encyclopædia Britannica. online.
- ↑ Fuhrmann, Brigita. Bobbin Lace: An Illustrated Guide to Traditional and Contemporary Techniques. Dover, setembre 1985, p. 67. ISBN 0-486-24902-6.
- ↑ Earnshaw, Pat. A Dictionary of Lace. Dover, febrer 1999, p. 171. ISBN 0-486-40482-X.
Bibliografia
[modifica]- Fuhrmann, Brigita. Bobbin lace : an illustrated guide to traditional and contemporary techniques. Nova York: Dover, 1985. ISBN 0-486-24902-6. OCLC 11970075.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torchon lace», 02-04-2009.