Punyeta (indumentària)
|
No s'ha de confondre amb Punyeta. |
S'anomena punyeta o punyet a la punta d'encaix o blonda d'alguns punys. Especialment les bocamànigues brodades de les togues.[1][2][3]
A la península ibèrica, són utilitzades com a complement de diverses vestimentes cerimonials, tant per part d'individus pertanyents a l'estament clerical: diaques, sacerdots o bisbes com de l'àmbit civil (magistrats, jutges, etc.) i, fins i tot l'acadèmic, vgr. doctors, rectors i altres personalitats universitàries.[4] Dins la indumentària universitària, els colors de la punyeta variaran en funció de la facultat o càrrec de l'acadèmic.[4][5]
En sentit figuratiu
[modifica]Punyeta és un nom genèric que es dona, en llenguatge vulgar, a quelcom que no té utilitat o que empipa. "Enviar o anar a la quinta punyeta": enviar o anar "a la quinta forca" a un lloc a on és difícil d'arribar o a una gran distància. "Viure a la quinta punyeta": viure a un lloc molt lluny. "Fer la punyeta a alguna persona": Fer-li la vida impossible, empipar-la, importunar-la, fastiguejar-la.[6][7][8] Amb el mateix significat existeix l'eufemisme "tinyeta" reflectit a la Gran Enciclopèdia Catalana.[9] Finalment en Corominas explica el significat com masturbació.[10]
Referències
[modifica]- ↑ punyet a Optimot
- ↑ «punyet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Punyeta (indumentària)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 «puñeta». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ Alicante, Universidad de. «Preguntas más frecuentes - Gabinete de Protocolo» (en castellà). ua.es, 08-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-08. [Consulta: 29 octubre 2021].
- ↑ «Diccionari Català-Valencià-BalearB». Diccionari català-valencià-balear. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ punyeta a Optimot
- ↑ «punyeta». enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 octubre 2021].
- ↑ «tinyeta». enciclopèdia.cat. [Consulta: 29 octubre 2021].
- ↑ Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial Edicions Catalanes Caixa de Pensions La Caixa, 1980, p. 875. ISBN 84-7256-276-X.
Enllaços externs
[modifica]- «a fer punyetes». RodaMots, 02-06-2021. [Consulta: 29 octubre 2021].