Putipú
Tipus | simbomba |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 23 |
El putipú (en italià, putipù), també anomenat cupa cupa; és un instrument musical membranòfon utilitzat tradicionalment en la música popular de gran part del sud d'Itàlia,[1][2][3] en particular de Nàpols i regions circumdants.[4] Es tracta d'un tambor de fricció, format per una caixa de ressonància cilíndrica tancada a la part superior per una membrana tensada, amb una canya de bambú unida al centre.[5] L'instrument s'executa fregant la vareta amb la mà humida,[6] un drap o una esponja, cosa que fa que la membrana vibri.
El putipú existeix en diverses variants, que es diferencien pels materials i les dimensions. Altres noms comuns són caccavella, puti-puti, pignato, cute-cute, cupellone, bufù (a Molise) i cupa-cupa (especialment a Pulla). Alguns d'aquests noms són onomatopeies del so. L'instrument també s'anomena pernacchiatore (literalment, «bufador de gerds») a causa del seu so.
Parts i variacions
[modifica]L'instrument està compost per una membrana feta de pell d'animal (generalment de cabra)[7] o lona tosca, canya (generalment, bambú) i una cambra de ressonància (generalment de fusta, estany o terracota). La vareta està lligada al centre de la membrana que l'envolta a la punta.
En les variants anomenades caccavella i pan-bomba, la caixa de ressonància està feta de terrissa (d'una argila de gran qualitat que s'utilitza al sud d'Itàlia per fer gerros, plats i paelles). El putipú, pròpiament dit, utilitza una petita tina o barril de fusta, i el cupellone n'utilitza un de més gran. Les vores de la caixa de ressonància poden estar decorades amb cintes de colors.
Referències
[modifica]- ↑ «Putipú | Diccionari Glosbe Català-Italià». Glosbe. [Consulta: 11 octubre 2024].
- ↑ Magazine, The Editors of Think Italian!. Read & Think Italian, Premium Third Edition (en anglès). McGraw Hill Professional, 2021-12-10, p. 147. ISBN 978-1-260-47456-5.
- ↑ Traisci, Lello. Suoni e Ritmi della Terra (en italià). Passerino Editore, 2023-09-19. ISBN 979-12-224-4961-6.
- ↑ Iodice, Gaetano. Parole Appassiunate (en italià). Youcanprint, 2019-02-08. ISBN 978-88-316-0216-7.
- ↑ Saitta, Carmelo. Percussion: Instrumentation and Orchestration Criteria for Composing with Non-scalar Pitch Instruments (en anglès). Saitta Publicaciones Musicales, 1998, p. 20.
- ↑ Viviani, Raffaele. Teatro Vol. Vi (en italià). Guida Editori, 1987, p. 280. ISBN 978-88-7835-157-8.
- ↑ Facchin, Guido. Le percussioni (en italià). EDT srl, 2000, p. 382. ISBN 978-88-7063-251-4.