Vés al contingut

QV44

Infotaula edifici
Infotaula edifici
QV44
Imatge
La QV44 durant el seu descobriment el 1903.
Dades
TipusTomba i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1903 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Localitzacióvall de les Reines Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 43′ 37″ N, 32° 35′ 32″ E / 25.726982°N,32.592278°E / 25.726982; 32.592278

La QV44 és una de les diverses tombes situades a la Vall de les Reines d'Egipte. Va ser construïda durant la dinastia XX per a Khaemuaset, un dels fills de Ramsès III. Els relleus pintats a la tomba il·lustren el seu viatge ritual i simbòlic al Més enllà mentre coneix els principals déus d'aquesta regió i els genis que guarden les portes del regne d'Osiris.

La QV44 és una de les diverses tombes construïdes per als fills de Ramsès III. Altres tombes bastides per a aquesta fi a la Vall de les Reines són la QV55 (per a Amun-her-khepeixef), la QV53 (per a Ramesses), la QV43 (per a Seth-her-khopsef) i la QV42 (per a Pareheruenemef). Els prínceps s'identifiquen amb els Quatre fills d'Horus i tots són fills reals del Rei. Les decoracions d'aquestes tombes se centren més en el rei que en els seus fills.[1]

La tomba, ben conservada, va ser descoberta el 1903 per Francesco Ballerini,[2] el principal col·laborador de l'egiptòleg italià Ernesto Schiaparelli, i va ser excavada per ell i els seus col·laboradors italians durant els anys 1903 i 1904.[3][4]

Descripció

[modifica]

La tomba consta d'un passadís, dues habitacions laterals, un segon passadís i una sala interior. La primera part del passadís està decorada amb escenes que mostren al rei Ramsés III davant una varietat de déus i deesses, com ara Ptah, Thot, Anubis, Ra, Geb, entre d'altres.[5]

Khaemuaset i Ramsès III en un dels relleus de la tomba.

Les cambres laterals inclouen escenes dels Fills d'Horus i de les deesses Isis, Neftis, Neith i Serket.[5] El segon passadís inclou una escena que mostra Khaemuaset com a un sacerdot Iunmutef. Altres escenes representen el Llibre de les Portes.[5] La sala interior està decorada amb escenes que mostren el rei davant de diversos déus i deesses.

Les troballes inclouen part d'una tapa de sarcòfag i restes de vasos canopis.[5]

La tomba va ser reutilitzada diverses vegades a l'antiguitat, de fet contenia fins a noranta mòmies, moltes sense embenats, d'altres encara al sarcòfag.[4]

Referències

[modifica]
  1. Abitz, 1990, p. 239–240.
  2. «Francesco Ballerini» (en italià). Centro di Eggitologia Francesco Ballerini. [Consulta: 26 gener 2024].
  3. Siliotti, 1997.
  4. 4,0 4,1 «Scavi di Ernesto Schiaparelli a Tebe» (en italià). Laboratorio Rosso. Arxivat de l'original el 2017-03-17. [Consulta: 26 gener 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Malek, Moss i Porter, 1974, p. 754-755.

Bibliografia

[modifica]