QV60
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Tomba  | ||
QV60 és la tomba de Nebettaui, la filla i Gran Esposa Reial de Ramsès II, pertanyent a la dinastia XIX. Està situada a la Vall de les Reines, a la ribera occidental del Nil, a Egipte.
Champollion i Lepsius van fer referència a aquesta tomba, que posteriorment va ser excavada per Ernesto Schiaparelli, director del Museu Egipci de Torí.
Lepsius la va descriure breument, classificant-la amb el número 6 de la seva llista.[1]
Descripció
[modifica]La tomba està composta per un vestíbul, una càmera lateral i una cambra funerària. Al mur esquerre de la primera càmera hi ha representats 41 jutges, cadascun amb una ploma al cap. Nebettaui apareix oferint una estàtua de Maat a una figura asseguda, el tocat de la qual està coronat amb dues plomes. A la segona cambra Nebettaui es mostra davant Horus i exhibeix els seus títols més importants: L'Osiris, Filla del rei, Gran Esposa Reial, Senyora de les Dues Terres i Senyora de l'Alt i Baix Egipte.[2][3]
En una de les escenes, Nebettaui llueix un tocat especial: una corona de voltor amb uraeus, coronada per un mode que sosté diverses flors. Aquest tocat específic va representar únicament les reines Nebettaui, Isis Ta-Hemdjert (tomba QV51, de l'època de Ramsès III-Ramsès IV), i la reina Tyti (tomba QV52, de la dinastia XX).[4] Una versió anterior d'aquesta corona va ser usada per la princesa-reina Sitamón, la filla i esposa d'Amenofis III. Per tant, podria ser una referència a la seva similar posició (encara que la unió amb germanes o mig germanes era comuna entre els faraons, només Amenhotep III, Akenatón i Ramsès II van prendre també filles com a esposes).
La tomba va ser transformada en una capella cristiana durant el període copte.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Denkmaeler aus Aegypten und Aethiopien nach den Zeichnungen der von Seiner Majestät dem Koenige von Preussen, Friedrich Wilhelm IV., nach diesen Ländern gesendeten, und in den Jahren 1842–1845 ausgeführten wissenschaftlichen Expedition auf Befehl Seiner Majestät. 13 vols. Berlin: Nicolaische Buchhandlung. (Reprinted Genève: Éditions de Belles-Lettres, 1972)
- ↑ 2,0 2,1 Porter, Bertha and Moss, Rosalind, Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Statues, Reliefs and Paintings Volume I: The Theban Necropolis, Part 2. Royal Tombs and Smaller Cemeteries, Griffith Institute. 1964, pp. 766–767
- ↑ Kitchen, K.A., Ramesside Inscriptions, Translated & Annotated, Translations, Volume II, Blackwell Publishers, 1996
- ↑ van Sicklen: A Ramesside Ostracon of Queen Isis; Journal of Near Eastern Studies 1974