Qadad
Qadad o qudad (àrab: قضاض, qaḍāḍ o quḍāḍ) és una superfície de guix impermeable, feta d'un guix de calç tractat amb calç apagada i olis i greixos. La tècnica, semblant a l'opus signinum dels romans, té més de mil anys,[1][2] amb les restes d'aquest guix primerenc encara es veuen a les comportes dempeus de l'antiga presa de Marib.[3]
L'any 2004, la cineasta Caterina Borelli va fer un documental Qudad, Re-inventing a Tradition.[4][5][6] Documenta la restauració del Complex Amiriya, que va ser guardonat amb el Premi Aga Khan d'Arquitectura el 2007.[7]
Composició
[modifica]Cendra volcànica, pedra tosca, escoria (àrab: شاش), en el dialecte iemenita, o un altre agregat volcànic triturat s'utilitzen sovint com a agents puzolànics, que recorden l'antic guix de calç romà que incorporava cendra volcànica puzolànica.
A causa de la lentitud d'algunes de les reaccions químiques, el morter de qadad pot trigar més d'un centenar de dies a preparar-se, des de l'extracció de matèries primeres fins a l'inici de l'aplicació a l'edifici. També pot trigar més d'un any a configurar-se completament.[8]
Ús
[modifica]
A Sanà de principis del segle xx, el guix qadad s'utilitzava per revestir piscines, embassaments i posses, i per fer-los impermeables.[11] Sovint, el seu ús s'estenia a la sala de la cuina principal i als canals i piques, allà on era probable que l'aigua s'aprofités àmpliament [12] (vegeu també tadelakt). Les parets dels magatzems on es guardava el gra i que requerien ser impermeables a l'aigua també eren sovint pintades amb qadad, i que donaven a les habitacions l'aspecte d'estar pintades amb pintura a l'oli.[12] Carl Rathjens, que va visitar el Iemen a la primera meitat del segle xx, esmenta haver vist a Sanà «les cases de gent acomodada» on els vestíbuls d'entrada sovint estaven pintats amb qadad fins a una certa alçada.[12] Les parets interiors dels banys públics eren de vegades de maó, de vegades de pedra. Si era de maó, estaven protegides amb una gruixuda capa de guix dur que després es pintaven a l'oli.
Referències
[modifica].jpg)
- ↑ see Great Mosque of Sana'a
- ↑ Sutter, Anita. «Note sur la fabrication du qadâd». Arabian Humanities, 18-12-2006. [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ Selma Al-Radi, "Qudâd The Traditional Yemeni Plaster," Yemen Update, Bulletin of the American Institute for Yemeni Studies Arxivat 2019-07-22 a Wayback Machine. (AIYS), no. 34 (1994):6-13
- ↑ Resources, Documentary Educational. «DER Documentary: Qudad». www.der.org.
- ↑ docued. «Qudad, Re-inventing a Tradition - PREVIEW», 11-09-2008.
- ↑ «Qudad, Re-inventing a Tradition». Documentary Educational Resources.
- ↑ «Restoration of the Amiriya Complex - Aga Khan Development Network». www.akdn.org.
- ↑ «Fodde. The Architecture of Mud and Qudad. DVD Reviews». Internet Archaeology. intarch.ac.uk.
- ↑ «“الأشرفية” تحفة “الدولة الرسولية” ورائعة العمارة اليمنية». Arxivat de l'original el 2022-10-04. [Consulta: 2 juliol 2022].
- ↑ «جامع-المظفر-أو-(المدرسة-المظفرية)».[Enllaç no actiu]
- ↑ Qafih, Y. Halichot Teman (Jewish Life in Sanà) (en hebreu). Jerusalem: Ben-Zvi Institute, 1982, p. 248. ISBN 965-17-0137-4. OCLC 863513860.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Rathjens, Carl. Jewish Domestic Architecture in San'a, Yemen (en anglès). Jerusalem: The Israel Oriental Society, affiliate of the Hebrew University, 1957, p. 74 (note 9). OCLC 48323774.
Enllaços externs
[modifica]- Caterina Borelli,
Caterina Borelli: "QUDAD - reinventing a tradition - English version" a Vimeo, 2012, Un documental sobre la renovació de la ' Madrasa i mesquita d'Amiryia a Rada, Iemen, utilitzant l'antiga tècnica d'impermeabilització amb qudad .
