Qingtian
| |||||
| Tipus | xian  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Zhejiang | ||||
| Ciutat-prefectura | Lishui | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 336.542 (2010) (135,86 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2.477,13 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 323900 | ||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | qingtian.gov.cn | ||||
El xian de Qingtian (xinès: 青田县, pinyin: Qīngtián xiàn) és un xian muntanyenc de la província de Zhejiang a la República Popular de la Xina. Està sota administració de la ciutat-prefectura de Lishui. La capital del xian és Hecheng, també coneguda com a Ciutat de Qingtian.
Situat al sud-est de la província de Zhejiang, confina amb el riu Ou (Oujiang). El xian té una població de més de 300.000 habitants i una àrea de 2.493 km², amb un clima subtropical monsònic. La temperatura mitjana anual és de 18,3 °C amb unes precipitacions de 1747 mm. Qingtian té una dilatada història, i és famós per ser la «llar dels tallats de pedra» (jade i altres minerals) o la ciutat dels «xinesos d'ultramar». És molt comú que aquests xinesos migrants tornin a la seva terra d'origen per mantenir contacte amb les seves arrels, de manera que fins a 200.000 habitants (en general joves) hi van de visita a l'estiu.
Patrimoni agrícola mundial
[modifica]
L'ecosistema dels camps d'arròs arranjats per a la cria de peixos de Qingtian forma part dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). L'associació de peixos i arròs en els mateixos camps inundats posseeix nombrosos avantatges. Els peixos proveeixen de fertilitzant, mengen larves i males herbes i, en conseqüència, redueixen l'ús de fertilitzants químics, pesticides i herbicides per al control d'insectes i males herbes. Es conreen unes 20 varietats natives d'arròs, intercalades amb horts familiars, bestiar, aus de corral, tanques i fruiters nadius, incloent lotus de l'Índia, mongetes, nyam, albergínies, prunes xineses (Prunus simonii) i morera blanca, sis races natives de carpes i altres cinc espècies de peixos, a més d'un gran nombre d'espècies vegetals amb propòsits medicinals.[1]
Aquest sistema es remunta a 1200 anys, durant la dinastia Qing, en què ja es construïen dics per albergar peixos en els camps d'arròs.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Sistemas piloto SIPAM alrededor del mundo». Sistemas Importantes del Patrimonio Agrícola Mundial. FAO. [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ «GIAHS Pilot Site 1: Qingtian Rice-Fish Culture, Zhejiang». Ministry of Agriculture, China, 2013. Arxivat de l'original el 2017-01-29. [Consulta: 21 gener 2017].